Sara Mesa
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1976 (47/48 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Camp de treball | Escriptura creativa i professional, poesia i prosa |
| Ocupació | escriptora, poetessa |
| Gènere | Novel·la, ficció i conte |
Sara Mesa (Madrid, 1976) és una escriptora espanyola.
Biografia[modifica]
Sara Mesa va néixer a Madrid en 1976 i es va traslladar amb la seva família a Sevilla sent nena, ciutat en la que actualment resideix. Va estudiar Periodisme i Filologia hispànica.[1][2][3][4]
És coneguda fonamentalment per la seva obra narrativa, amb llibres de contes com La sobriedad del galápago (2008), No es fácil ser verde (2009) i Mala letra (2016)[5] i les novel·les El trepanador de cerebros (2010), Un incendio invisible (2011, reedición revisada en 2017), Cuatro por cuatro (2013, finalista del Premi Herralde de Novel·la), Cicatriz, (2015, Premi Ojo Crítico de Narrativa), Cara de pan[6] (2018), Un amor (2020, considerada la millor novel·la de l’any per El País, El Cultural i La Vanguardia)[7] i La familia (2022, Premi Cálamo Extraordinario, Premi Andalucía de la Crítica).[8] Alguns dels seus temes recurrents són els abusos de poder, les relacions quotidianes conflictives i la cerca de la llibertat, especialment en el món infantil i adolescent. Del seu estil literari s'ha destacat la seva capacitat "per a crear atmosferes intrigants, pertorbadores, fins i tot terrorífiques sense enlairar-se del recognoscible, indagant, ficant el dit, furgant en situacions, escenaris i emocions, donant als seus personatges una profunda dimensió psicològica, inquietant amb totes les forces" (Manuel Hidalgo,[1]), "una prosa de limpieza desconcertante, escueta, ágil" (Nadal Suau, [2]).
Apareix en nombroses antologies com Pequeñas resistencias 5. Nuevas voces del cuento español (Páginas de espuma, 2010), Diez bicicletas para treinta sonámbulos (Demipage, 2016), Riesgo (Rata, 2017), Tríos (Anagrama, 2018), Humor negro (La Fuga, 2018) i Tsunami (Sexto Piso, 2019), entre otras.
També és autora, amb l’escriptor Pablo Martín Sánchez, d’ Agatha (La uÑa RoTa, 2017), on cadascun dels autors escriu la seva versió d'una història esbossada per Herman Melville i de Perrita Country (Páginas de Espuma, 2021), un text il·lustrat pel dibuixant Pablo Amargo sobre l'estranyesa de la convivència amb animals.
En 2019 va publicar Silencio administrativo, un assaig sobre la crueltat burocràtica a la qual estan sotmeses les persones en situació de pobresa extrema basat en un cas real.
La seva obra ha estat traduïda als EUA, Itàlia, Holanda, França, Alemanya, Grècia, Portugal, Sèrbia, Dinamarca, l'Aràbia Saudita i Noruega.
Premis i distincions[modifica]
- 2007 Premi Nacional de Poesia «Fundació Cultural Miguel Hernández», amb el poemari Este jilguero agenda
- 2008 XI Edició de Contes Il·lustrats de la Diputació de Badajoz, amb el llibre de relats il·lustrat La sobriedad del galápago
- 2011 Premi Málaga de Novel·la, amb l’obra Un incendio invisible[9]
- 2012 Finalista del Premi Herralde de Novel·la, amb l’obra Cuatro por Cuatro[10]
- 2015 Premi Ojo Crítico de Narrativa, per Cicatriz[11]
- 2017 Premi Literari Arzobispo Juan de San Clemente, per Cicatriz
- 2021 Premi Las Librerías Recomiendan, en la categoria de ficció, per la novel·la Un amor[12]
- 2021 Finalista Premi Strega Europeu, per Un amore, traducció italiana de Un amor
- 2023 Premi Cálamo, categoría Extraordinario, per La familia
- 2023 Premi Andalucía de la Crítica per La familia
Obres[modifica]
Narrativa[modifica]
- La sobriedad del galápago (2008, Diputació Provincial de Badajoz)
- No es fácil ser verde (2009, Everest)
- El trepanador de cerebros (2010, Tropo Editores)
- Un incendio invisible (2011, Fundación José Manuel Lara; reeditat en 2017 per Editorial Anagrama)
- Cuatro por cuatro (2012, Editorial Anagrama)
- Cicatriz (2015, Editorial Anagrama)
- Mala letra (2016, Editorial Anagrama)
- Cara de pan (2018, Editorial Anagrama)[13]
- Un amor (2020, Editorial Anagrama)[7]
- Perrita Country (2021, Editorial Páginas de Espuma)
- La familia (2022, Editorial Anagrama)[8]
Poemes[modifica]
- Este jilguero agenda (2007, Devenir)
Assaig[modifica]
- Silencio administrativo. La pobreza en el laberinto burocrático. (Editorial Anagrama, 2019)[14]
Referències[modifica]
- ↑ «Sara Mesa: «Los escritores a veces subestimamos a nuestros lectores»». , 02-04-2014 [Consulta: 23 setembre 2018].
- ↑ Ayuso, Bárbara. «Sara Mesa: «Por escribir libros mi opinión no está más cualificada ni es mejor que la de alguien que no escribe» - Jot Down Cultural Magazine» (en castellà), 16-10-2017. [Consulta: 12 setembre 2022].
- ↑ «Qué ofende a los televidentes». Letras Libres, Abril 2020 [Consulta: 4 gener 2023].
- ↑ «Sara Mesa en 'Los Martes de El Cultural': “Los escritores de mi generación no somos tan singulares”». El Español, 16-11-2022 [Consulta: 4 gener 2023].
- ↑ «Sara Mesa: "Si algún día escribo algo realmente bueno, será dentro del cuento"». [Consulta: 25 setembre 2018].
- ↑ «Sara Mesa: "La esencia de la literatura es el conflicto, no la perfección ni la belleza"». [Consulta: 25 setembre 2018].
- ↑ 7,0 7,1 Elpais.Com. «’Un amor’, de Sara Mesa, el mejor libro del 2020» (en castellà), 21-12-2020. [Consulta: 12 setembre 2022].
- ↑ 8,0 8,1 Aragón, Heraldo de. «Encender una cerilla en la oscuridad: Sara Mesa publica la novela ‘La familia’» (en castellà). [Consulta: 12 setembre 2022].
- ↑ «Sara Mesa gana el Premio Málaga con una novela 'oscura y poco complaciente' | Andalucía-Málaga | elmundo.es», 27-09-2011. [Consulta: 14 agost 2016].
- ↑ Ana Rodríguez Fischer. «Conocimiento y corrupción» (en castellà). El País, 20-04-2015. [Consulta: 14 agost 2016].
- ↑ «Sara Mesa, premio El Ojo Crítico de RNE de Narrativa por 'Cicatriz' - RTVE.es» (en espanyol europeu), 09-12-2015. [Consulta: 14 agost 2016].
- ↑ «Sara Mesa, Andrés Trapiello y Sánchez Rosillo, premios de los libreros 2021», 10-03-2021.
- ↑ Jesús, Morillo «Sara Mesa: «Las grandes obras de la literatura están protagonizadas por antihéroes»». , 23-09-2018 [Consulta: 23 setembre 2018].
- ↑ «Silencio administrativo - Mesa, Sara - 978-84-339-1627-3». [Consulta: 22 octubre 2019].