Sara Teasdale
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 8 agost 1884  Saint Louis (Missouri) | ||
| Mort | 29 gener 1933 (48 anys) Nova York | ||
| Causa de mort | suïcidi, sobredosi | ||
| Sepultura | Bellefontaine Cemetery 38° 41′ 26″ N, 90° 13′ 42″ O / 38.690656°N,90.228264°O | ||
| Nacionalitat | estatunidenca | ||
| Formació | Mary Institute and St. Louis Country Day School | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Poesia | ||
| Ocupació | poeta | ||
| Gènere | poesia | ||
| Obra | |||
Obres destacables Love Songs | |||
| Localització dels arxius | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Ernst B. Filsinger | ||
| Premis | |||
| |||
      | |||
Sara Teasdale (8 d'agost de 1884 - 29 de gener de 1933), va ser una poeta lírica estatunidenca. Va néixer Sarah Trevor Teasdale a Saint Louis.
Biografia
[modifica]Durant la seva vida, Teasdale va tenir una salut fràgil i només a l'edat de 9 anys que va estar prou bé per començar l'escola. El 1898 se'n va anar al Mary Institute i al Hosmer Hall el 1899 on va plegar el 1903.
El 1913 Teasdale es va enamorar del poeta Vachel Lindsay, que va escriure per a ella cartes d'amor cada dia; però no obstant això es va casar amb Ernst Filsinger el 1914 quan tenia 30 anys. Ell era un ric empresari. Teasdale i Lindsay van continuar sent amics durant les seves vides.
El 1918, la seva antologia de poesia Love Songs va guanyar tres premis: el premi de la Societat de Poesia d'Universitat de Columbia, el Premi Pulitzer de poesia del 1918 per a poesia i el premi anual de la Societat de Poesia d'Amèrica.
Teasdale no va ser feliç en el seu matrimoni, i va divorciar-se l'any 1929. El 1933, va suïcidar-se amb pastilles per dormir[1] i se l'enterra al cementiri Bellefontaine a Saint Louis. El seu amic Lindsay s'havia suïcidat dos anys abans.
El poema «There Will Come Soft Rains» de la seva antologia Flame and Shadow del 1920 va inspirar i va estar presentat en un famós conte del mateix nom per Ray Bradbury.[2]
El 1994, se la incorporava al St. Louis Walk of Fame.
El suïcidi de Teasdale i «I Shall Not Care»
[modifica]Una llegenda urbana envolta el suïcidi de Teasdale. La llegenda afirma que el seu poema I Shall Not Care («No m'importaré»), que presenta temes d'abandonament, amargor, i contemplació de la mort, va ser escrit com una nota de suïcidi per a un antic amant. Tanmateix, el poema de fet es va publicar per la primera vegada a la seva antologia del 1915 Rivers to the Sea, més de 18 anys abans del seu suïcidi.[3]
Obres
[modifica]- Flame and Shadow
- Helen of Troy and Other Poems
- Love Songs
- Rivers to the Sea
Referències
[modifica]- ↑ «Sara Teasdale (1884 - 1933)». [Consulta: 22 abril 2009].
- ↑ Jorge Romo. «La crema de la ciencia-ficción» (en castellà). [Consulta: 7 agost 2009].
- ↑ Sara Teasdale. Rivers to the Sea. Montana: Kessinger Pub. Ltd., 1915-2007. ISBN 978-1417917457.
Enllaços externs
[modifica]
- Poetes estatunidencs en anglès
- Guanyadors del premi Pulitzer de Poesia
- Morts a Nova York
- Suïcides per sobredosi
- Suïcides estatunidencs
- Escriptors de Saint Louis
- Naixements del 1884
- Morts el 1933
- Poetes estatunidencs del segle XIX
- Poetes estatunidencs del segle XX
- Escriptors estatunidencs morts al segle XX
- Escriptors estatunidencs nascuts al segle XIX