Sara Teasdale

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSara Teasdale
Sara Teasdale.gif
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 agost 1884 Modifica el valor a Wikidata
Saint Louis (Missouri) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 gener 1933 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSuïcidi Modifica el valor a Wikidata (Sobredosi Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentBellefontaine Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Nacionalitatestatunidenca
Activitat
Camp de treballPoesia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta
Gènerepoesia
Temaamor, mort
Obra
Obres destacables
Love Songs
Localització dels arxius
Premis

Musicbrainz: bf1e9fd5-51f0-47cd-883a-7fb2c672f1c4 IMSLP: Category:Teasdale,_Sara Find a Grave: 1024 Modifica els identificadors a Wikidata

Sara Teasdale (8 d'agost de 1884 - 29 de gener de 1933), va ser una poeta lírica estatunidenca. Va néixer Sarah Trevor Teasdale a Saint Louis.

Biografia[modifica]

Durant la seva vida, Teasdale va tenir una salut fràgil i només a l'edat de 9 anys que va estar prou bé per començar l'escola. El 1898 se'n va anar al Mary Institute i al Hosmer Hall el 1899 on va plegar el 1903.

El 1913 Teasdale es va enamorar del poeta Vachel Lindsay, que va escriure per a ella cartes d'amor cada dia; però no obstant això es va casar amb Ernst Filsinger el 1914 quan tenia 30 anys. Ell era un ric empresari. Teasdale i Lindsay van continuar sent amics durant les seves vides.

El 1918, la seva antologia de poesia Love Songs va guanyar tres premis: el premi de la Societat de Poesia d'Universitat de Columbia, el Premi Pulitzer del 1918 per a poesia i el premi anual de la Societat de Poesia d'Amèrica.

Teasdale no va ser feliç en el seu matrimoni, i va divorciar-se l'any 1929. El 1933, va suïcidar-se amb pastilles per dormir[1] i se l'enterra al cementiri Bellefontaine a Saint Louis. El seu amic Lindsay s'havia suïcidat dos anys abans.

El poema «There Will Come Soft Rains» de la seva antologia Flame and Shadow del 1920 va inspirar i va estar presentat en un famós conte del mateix nom per Ray Bradbury.[2]

El 1994, se la incorporava al St. Louis Walk of Fame.

El suïcidi de Teasdale i «I Shall Not Care»[modifica]

Una llegenda urbana envolta el suïcidi de Teasdale. La llegenda afirma que el seu poema I Shall Not Care («No m'importaré»), que presenta temes d'abandonament, amargor, i contemplació de la mort, va ser escrit com una nota de suïcidi per a un antic amant. Tanmateix, el poema de fet es va publicar per la primera vegada a la seva antologia del 1915 Rivers to the Sea, més de 18 anys abans del seu suïcidi.[3]

Obres[modifica]

  • Flame and Shadow
  • Helen of Troy and Other Poems
  • Love Songs
  • Rivers to the Sea

Referències[modifica]

  1. «Sara Teasdale (1884 - 1933)». [Consulta: 22 abril 2009].
  2. Jorge Romo. «La crema de la ciencia-ficción» (en castellà). [Consulta: 7 agost 2009].
  3. Sara Teasdale. Rivers to the Sea. Montana: Kessinger Pub. Ltd., 1915-2007. ISBN 978-1417917457. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sara Teasdale
Vegeu texts sobre Sara Teasdale al Wikisource (anglès).