Sarcòfag d'Ahiram
  | |
| Tipus | sarcòfag |
|---|---|
| Data de descobriment o invenció | 1923 |
| Lloc de descobriment | necròpolis reial de Biblos |
| Material | pedra calcària |
| Col·lecció | Museu Nacional de Beirut (governació de Beirut) |
El sarcòfag del rei Ahiram és el sarcòfag d'un rei fenici de Biblos (cap al 1000 aC), descobert el 1923 per l'arqueòleg francés Pierre Montet a la tomba V de la necròpoli reial de Biblos i exposat al Museu Nacional de Beirut.[1] Ahiram no apareix en cap altra font de l'Antic Orient, tot i que alguns científics han suggerit una possible connexió amb el rei contemporani Hiram esmentat en la Bíblia hebrea.
El sarcòfag és famós per les escultures de baix relleu i les seues inscripcions en idioma fenici: es considera el primer exemple conegut d'alfabet fenici completament desenvolupat i una de les cinc inscripcions reials bíbliques conegudes.[2][3]
Descobriment[modifica]
El sarcòfag aparegué després d'un lliscament de terra als penya-segats de Biblos, al Líban actual, al 1923, que revelà l'existència d'una sèrie de tombes reials fenícies. La tomba d'Ahirom era a deu metres de fondària.[4][5][6]
Sarcòfag[modifica]
El sarcòfag d'Ahiram el descobrí l'arqueòleg francès Pierre Montet al 1923 a Jbeil, l'històric Biblos.[7][8] Els seus plafons tallats en baix relleu el converteixen en «el principal document artístic de l'edat de ferro primerenca» a Fenícia.[9] Certs articles relacionats amb el sarcòfag el situen en l'edat del bronze final, però d'altres recolzen una datació més primerenca, concretament al segle xiii aC o testifiquen la reutilització d'una tomba de pou al s. XI ae. L'escena principal representa un rei assegut en un tron tallat amb unes esfinxs alades. Una sacerdotessa li ofereix una flor de lotus. A la tapadora hi ha dues figures masculines que s'enfronten entre si amb lleons seguts. Aquestes figures, les ha interpretat Glenn Markoe com a representants del pare i el fill als quals es fa al·lusió en la inscripció. La representació de figures i el disseny del tron i una taula mostren fortes influències assíries. L'absència total d'objectes egipcis de les dinasties XX i XXI a Fenícia [9] contrasta amb la represa dels llaços fenicioegipcis en la dinastia XXII egípcia.[10]
Els baixos relleus[modifica]
L'escena principal en representa un rei segut en un tron tallat amb esfinxs alades. Una sacerdotessa li ofereix una flor de lotus.[11]
Inscripcions[modifica]
En la vora i la tapadora del sarcòfag hi ha una inscripció de 38 paraules escrita en l'antic dialecte fenici de Biblos; és el més antic testimoni de l'alfabet fenici tan extens descobert fins hui.[12]
Segons la reedició de les inscripcions d'Ahirom per Reinhard G.Lehmann,[13] la traducció de la inscripció del sarcòfag diu:
| « | Un taüt feu [It] Tobaal, fill d'Ahirom, rei de Biblos, per a Ahirom, son pare, heus-lo ací, així el tancà. Si un rei entre reis, però, i un governador entre governadors i un comandant d'un exèrcit s'enfrontara a Biblos; quan descobrira aquest taüt - (llavors:) pot llevar-se el ceptre de la magistratura, pot ensorrar-se el tron del seu regne, i la pau i la tranquil·litat poden fugir de Biblos. I respecte a ell, ha de cancel·lar el registre en relació amb el tub de libació del sacrifici commemoratiu[14]. | » |
Les fórmules de la inscripció són literàries, i el tall segur de les lletres arcaiques suggerí a Charles Torrey una forma d'escriptura ja d'ús comú.[7] S'ha acceptat la data del segle X ae per a la inscripció.
A mig camí del cementeri hi havia una altra petita inscripció incisa a la paret sud. S'havia publicat com un advertiment per no continuar excavant, però ara s'entén com a part d'un ritual d'iniciació que roman desconegut.[15] S'hi llig:
Respecte al coneixement:
ací i ara sigues humil (tu mateix!)
(en) aquest soterrani!
Rei Ahiram[modifica]
Ahiram (fenici: 𐤀𐤇𐤓𐤌) no apareix en cap altra font de l'Antic Orient. El succeí el seu fill Ithobaal I, el primer anomenat explícitament rei de Byblos.[16]
Referències[modifica]
- ↑ The date remains the subject of controversy, according to Glenn E. Markoe, "The Emergence of Phoenician Art" Bulletin of the American Schools of Oriental Research No. 279 (August 1990):13-26) p. 13. "Most scholars have taken the Ahiram inscription to date from around 1000 B.C.E.", notes Edward M. Cook, "On the Linguistic Dating of the Phoenician Ahiram Inscription (KAI 1)", Journal of Near Eastern Studies 53.1 (January 1994:33-36) p. 33 JSTOR. Cook analyses and dismisses the date in the thirteenth century adopted by C. Garbini, "Sulla datazione della'inscrizione di Ahiram", Annali (Istituto Universitario Orientale, Naples) 37 (1977:81-89), which was the prime source for early dating urged in Bernal, Martin. Cadmean Letters: The Transmission of the Alphabet to the Aegean and further West before 1400 BC. Winona Lake, Ind.: Eisenbrauns, 1990. ISBN 0-931464-47-1. Arguments for a mid 9th -8th century B.C.E. date for the sarcophagus reliefs themselves—and hence the inscription, too— were made on the basis of comparative art history and archaeology by Edith Porada, "Notes on the Sarcophagus of Ahiram," Journal of the Ancient Near East Society 5 (1973:354-72); and on the basis of paleography among other points by Ronald Wallenfels, "Redating the Byblian Inscriptions," Journal of the Ancient Near East Society 15 (1983:79-118).
- ↑ Cook, p1
- ↑ Ronald Wallenfels, "Redating the Byblian Inscriptions," Journal of the Ancient Near East Society 15 (1983:79-118).
- ↑ René Cagnat, Nouvelles Archéologiques, Syria 4 (1923): 334–344
- ↑ Pierre Montet, "Les fouilles de Byblos en 1923," L'Illustration 3 (May 3, 1924), 402–405.
- ↑ Calligraphy and Craftsmanship in the Ahirom inscription. Considerations on skilled linear flat writing in early first millennium Byblos, Reinhard G. Lehmann
- ↑ 7,0 7,1 Torrey, Charles C. «The Ahiram Inscription of Byblos». Journal of the American Oriental Society. Journal of the American Oriental Society, Vol. 45, 45, 1925, pàg. 269–279. DOI: 10.2307/593505. JSTOR: 593505.
- ↑ Pritchard, James B. Archaeology and the Old Testament. Princeton: Univ. Press, 1968.; Moscati, Sabatino. The Phoenicians. Londres: Tauris, 2001. ISBN 1-85043-533-2.;
- ↑ Markoe, Glenn E. «The Emergence of Phoenician Art». Bulletin of the American Schools of Oriental Research, 279, 279, 1990, pàg. 13–26. DOI: 10.2307/1357205. JSTOR: 1357205. [pp. 13, 19-22]
- ↑ For a recent discussion under aspects of aert history, see Ellen Rehm: Der Ahiram-Sarkophag, Mainz 2004 (Forschungen zur phönizisch-punischen und zyprischen Plastik, hg. von Renate Bol, II.1. Dynastensarkophage mit szenischen Reliefs aus Byblos und Zypern Teil 1.1)
- ↑ Torrey, Charles C. (1925). "The Ahiram Inscription of Byblos". Journal of the American Oriental Society. Journal of the American Oriental Society, Vol. 45. 45: 269–279.
- ↑ The most recent scholarly book which deals with all aspects of the inscription is Reinhard G. Lehmann, Die Inschrift(en) des Ahirom-Sarkophags und die Schachtinschrift des Grabes V in Jbeil (Byblos), (Mainz), 2005 (Forschungen zur phönizisch-punischen und zyprischen Plastik, hg. von Renate Bol, II.1. Dynastensarkophage mit szenischen Reliefs aus Byblos und Zypern Teil 1.2)
- ↑ Reinhard G. Lehmann: Die Inschrift(en) des Ahirom-Sarkophags und die Schachtinschrift des Grabes V in Jbeil (Byblos), 2005, p. 38
- ↑ Traducció de la inscripció del sarcòfag
- ↑ by René Dussaud, in Syria 5 (1924:135-57).
- ↑ Vance, Donald R. «Literary Sources for the History of Palestine and Syria: The Phœnician Inscriptions». The Biblical Archaeologist. The Biblical Archaeologist, Vol. 57, No. 1, 57, 1, 1994, pàg. 2–19. DOI: 10.2307/3210392. JSTOR: 3210392.
Bibliografia[modifica]
- Pierre Montet: Byblos et l'Egypte, Quatre Campagnes des Fouilles 1921-1924, Paris 1928 (reprint Beirut 1998. ISBN 2-913330-02-9. 228–238, Tafel CXXVII-CXLI
- Ellen Rehm: Der Ahiram-Sarkophag, Mainz 2004 (Forschungen zur phönizisch-punischen und zyprischen Plastik, hg. von Renate Bol, II.1. Dynastensarkophage mit szenischen Reliefs aus Byblos und Zypern Teil 1.1)
- Reinhard G. Lehmann: Die Inschrift(en) des Ahirom-Sarkophags und die Schachtinschrift des Grabes V in Jbeil (Byblos), Mainz 2005 (Forschungen zur phönizisch-punischen und zyprischen Plastik, hg. von Renate Bol, II.1. Dynastensarkophage mit szenischen Reliefs aus Byblos und Zypern Teil 1.2)
- Jean-Pierre Thiollet: Je m'appelle Byblos. Paris 2005. ISBN 2-914-26604-9
- Michael Browning. Scholar updates translation of ancient inscription, in: The Palm Beach Post, Sunday, juliol 3, 2005 p. 17A.