Saved from the Titanic

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de pel·lículaSaved from the Titanic
SavedFromthetitanicposter.PNG
Fitxa tècnica
Direcció Étienne Arnaud
Protagonistes
Producció Harry Raver
Guió Dorothy Gibson
So pel·lícula muda
Productora Eclair American
Distribuïdora Éclair Film Company
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 16 de maig de 1912
Durada 10 minuts
Idioma original pel·lícula muda,
títols en anglès
Lloc de rodatge Fort Lee
Color en blanc i negre
Format 4:3
Temàtica
Gènere Drama, Curtmetratge
Lloc de la narració oceà Atlàntic
Més informació
IMDb Fitxa 8.6/10 stars
All Movie Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Saved from the Titanic (coneguda com A Survivor From the Titanic al Regne Unit) és una pel·lícula muda estatunidenca dirigida per Étienne Arnaud i estrenada el 16 de maig del 1912.[1] Va estar protagonitzada per Dorothy Gibson, una supervivent real del Titànic. La pel·lícula es va gravar en menys de dues setmanes, en blanc i negre, i algunes escenes a color. En ella es van utilitzar imatges reals dels supervivents arribant a Nova York amb el RMS Carpathia.

Actualment, és considerada una pel·lícula perduda,[2] ja que l'única còpia va ser destruïda en un incendi dels estudis Éclair el 1914.[3] Els seus únics registres visuals que es conserven són uns quants fotogrames de producció apareguts a les revistes Moving Picture News[4] i Motion Picture World[5] mostrant escenes de la família i una figura de Dorothy davant d'un mapa de l'Atlàntic Nord, que apunta a la localització del Titanic.[6]

Argument[modifica]

Els pares de Dorothy i Jack, el seu promès i sots-oficial de la marina, s'assabenten de l'enfonsament del Titanic en el que viatjava la seva filla i no saben si ha pogut sobreviure. Una vegada arribada a casa, els pot explicar en una sèrie de flashbacks el que va succeir. Després de veure que la seva filla s'ha salvat pels pèls, la mare de Dorothy demana al seu futur gendre que abandoni la marina ja que sinó la seva futura esposa viurà amb un neguit constant. El promès hi reflexiona i decideix que no pot abandonar la marina ja que considera el seu deure servir al seu país. El pare accepta la seva decisió beneint el matrimoni.[6]

Repartiment[modifica]

Producció[modifica]

Una primera idea de produir un film sobre el Titanic va venir de Jules Brulatour, un dels productors de Éclair Film Company que en aquell moment tenia un affair amb Dorothy Gibson. La productora va enviar un equip a filmar l'arribada del RMS Carpathia, el vaixell que va rescatar la majoria dels nàufrags. Aquestes es van combinar amb escenes del capità del Titanic Edward Smith al pont del RMS Olympic, amb imatges de la botadura del Titanic el 1911 i amb imatges que disposava la productora d'icebergs.[8] El 22 d'abril es va estrenar el documental que va ser un gran èxit.

La gran audiència aconseguida va convèncer Brulatour de la possibilitat de capitalitzar el drama de l'enfonsament amb una nova pel·lícula, aprofitant el fet que disposava d'un testimoni directe d'una supervivent de l'enfonsament. El rodatge es va realizer als estudis de l'Éclair a Fort Lee[8] i a bord d'un vaixell de transport abandonat al port de Nova York[9] i es va completar en una menys d'un mes.[7]

Gibson estava clarament traumatitzada i vàries vegades va esclatar en plors durant la filmació, ja que bona part del guió era purament la seva pròpia experiència en el naufragi. Per afegir a l'aire d'autenticitat de la pel·lícula, fins i tot va portar la mateixa roba que va ser rescatada.[4] L'estructura de la pel·lícula pretenia ressaltar la credibilitat de la història mitjançant la integració de material documental i la presència d'una autèntica supervivent com a "narradora". El públics havia vist anteriorment els supervivents del desastres només com a "objectes" que no coneixien, com a part d'una història explicada per algú altre. Gibson, per contra, donava veu a una supervivent real.

La pel·lícula va ser una de les primeres a utilitzar color. Malgrat que va ser filmada en blanc i negre majoritàriament, dues escenes van ser filmades a color - l'escena on apareix Dorothy tornant amb els seus pares després que sigui donada per morta, i l'última escena en la qual el seu pare beneeix el matrimoni de la seva filla.

Referències[modifica]

  1. «Saved from the Titanic. Eclair release May 16». Moving Picture News vol V núm 9, 11-05-1912, pàg. 35.
  2. THOMPSON, FRANK «'Saved': The Real First Titanic Movie» (en en-us). Los Angeles Times, 02-03-1998. ISSN: 0458-3035.
  3. Slide, Anthony. The New Historical Dictionary of the American Film Industry (en en). Routledge, 2014-02-25, p. 63. ISBN 9781135925543. 
  4. 4,0 4,1 «Saved from the Titanic». Moving Picture News, 27-04-1912, pàg. 7.
  5. «Saved from the Titanic». Moving Picture World vol 12, núm 6, 11-05-1912, pàg. 539.
  6. 6,0 6,1 Bottomore, Stephen. The Titanic and Silent Cinema (en en). The Projection Box, 2000, p. 22. ISBN 9781903000007. 
  7. 7,0 7,1 Bigham, Randy Bryan. Finding Dorothy: A Biography of Dorothy Gibson (en en). Lulu.com, 2014-04-11, p. 73. ISBN 9781105520082. 
  8. 8,0 8,1 Wilson, Andrew. Shadow of the Titanic: The Extraordinary Stories of Those Who Survived (en en). Simon and Schuster, 2012-03-06, p. 262. ISBN 9781451671582. 
  9. Richards, Jeffrey. A Night to Remember: the Definitive Titanic Film: A British Film Guide (en en). I.B.Tauris, 2003, p. 11. ISBN 9781860648496. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Saved from the Titanic Modifica l'enllaç a Wikidata