Saxòfon alt
 | |
| Tipus | instrument de vent de fusta, instrument musical i instrument amb llengüeta  |
|---|---|
| Classificació Hornbostel-Sachs | 422.212-71 |
| Tessitura |  |
| Inventor | Adolphe Sax |
| Data | 28 juny 1846 |
El saxòfon alt és un instrument musical de la família de vent-fusta inventada per Adolphe Sax el 1941, i està afinat en Mi bemoll, produint-se les notes amb claus.[1] És el més utilitzat de la família de saxofons, tant en les bandes com en el blues o en el jazz, ja que és un instrument bastant adequat per a la improvisació pel seu timbre i facilitat de maneig. El saxòfon baríton és el saxòfon amb el registre més greu de la família. El saxofon alt és una octava menys greu que el saxofon baríton.
Generalment està fet de llautó i consta d'un broquet de plàstic, fusta o de metall amb una única canya, igual que el clarinet. Per això pertany a la família d'instruments musicals de vent-fusta ja que, encara que l'instrument sigui de metall, la canya que produeix el so, és de fusta. Conté 25 claus i un broquet en el qual es col·loca una canya sostinguda per l'abraçadora (normalment) de metall. Hi ha diversos tipus d'abraçadores, especialment aquelles que estan fetes de cuir o cuir sintètic. Per sostenir el filtre amb les dents a la part superior es col·loca un compensador per evitar el desplaçament de les dents i evitar que es faci malbé el filtre. També té un tudell ondulat que fa que sigui més còmode tocar aquest instrument.
Alguns dels intèrprets més destacats de saxòfon alt en el jazz són Charlie Parker, Cannonball Adderley, Ornette Coleman, David Sanborn, Paquito D'Rivera i John Zorn.[2][3][4]
Referències[modifica]
- ↑ Colomb, Louis Casimir. La música (en castellà). D. Cortezo.
- ↑ «Definición de saxofón — Definicion.de» (en castellà). [Consulta: 27 març 2021].
- ↑ «Clases de saxofón – conoce los tipos de saxofon» (en castellà), 26-07-2010. [Consulta: 27 març 2021].
- ↑ «What does alto saxophone mean?» (en anglès). [Consulta: 27 març 2021].