Esquizòmides
Schizomida  | |
|---|---|
 Hubbardia pentapeltis | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Subregne | Eumetazoa |
| Fílum | Arthropoda |
| Subfílum | Chelicerata |
| Classe | Arachnida |
| Ordre | Schizomida Petrunkevitch, 1945 |
| Tipus taxonòmic | Schizomus |
| Famílies | |
̽ Hubbardiidae Cook, 1899
| |
Els esquizòmides (Schizomida)[1] són un ordre d'aràcnids, d'aspecte superficialment semblant a les aranyes, de menys de 5 mm.
L'ordre no ha estat encara gaire estudiat. S'han descrit 264 espècies de arreu del món,
[2] la majoria membres de la família Hubbardiidae. Una revisió sistemàtica, incloent-hi un catàleg sencer, es pot trobar a Reddell & Cokendolpher (1995).
Anatomia[modifica]
El nom Schizomida vol dir "dividit o tallat pel mig", en referència a què el tòrax està dividit en dues plaques separades.[3]
Són relativament petits, de cos tou, semblants en aparença als telifònides. El prosoma (cefalotòrax) es divideix en tres regions, cada una coberta per plaques, el gran propeltidi i els aparellats i més petits mesopeltidi i metapeltidi.
L'opistosoma (abdomen) és oval i llis format de 12 segments recognoscibles. El primer està reduït i forma el pedicel, mentre que els últims tres estan constrets, formant el pigidi. L'últim segment lluu una cua semblant a un fuet o flagel, consistent en no més de quatre segments.
Com els ordres relacionats Thelyphonida, Amblypygi i Solifugae, Schizomida només fan servir sis potes per a caminar, havent modificat el primer parell per fer-los servir com a òrgans sensorials. Just davant les potes sensorials tenen pedipalps semblants a pinces molt desenvolupats. No tenen ulls veritables, però algunes poques espècies tenen punts de visió vestigials capaços de diferenciar la llum de la foscor.
Hàbitat[modifica]
Els esquizòmides són generalment tropicals, tot i que també se n'han trobat algunes poblacions a Califòrnia i Arizona. Tendeixen a viure en la capa superior del sòl i en les cavitats amb els troncs i roques on poden evitar la dessecació buscant-hi aigua i no exposant-se a la llum. Algunes espècies són troglobis, i alguns pocs viuen a prop de colònies de tèrmits i formigues.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esquizòmides |
- ↑ The American Arachnological Society Committee on Common Names of Arachnids. R.G. Breene (chair). Common Names of Arachnids 2003 (PDF online publication). 5th. Carlsbad, NM: American Tarantula Society, 2003, p. 42. ISBN 1-929427-11-5 [Consulta: 28 març 2010]. Arxivat 2006-09-27 a Wayback Machine.
- ↑ Zhang, Z. Q. (2011). Phylum Arthropoda von Siebold, 1848. In: Zhang, Z.-Q. (Ed.), Animal Biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness. Zootaxa, 3148, 99-103.
- ↑ Barnes, Robert D.. Invertebrate Zoology. Philadephia, PA: Holt-Saunders International, 1982, p. 615–617. ISBN 0-03-056747-5.
- Reddell, J.R. & Cokendolpher, J.C. (1995). Catalogue, bibliography, and generic revision of the order Schizomida (Arachnida). Tex. Mem. Mus., Speleol. Monogr. 4: 1-170
- Savory, T., 1977. Arachnida. second edition. Academic Press inc. New York. 339pp.