Herba d'eruga

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Scorpiurus muricatus)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaHerba d'eruga
Scorpiurus muricatus
Illustration Scorpiurus muricatus0.jpg
Il·lustració d'un exemplar de Scorpiurus muricatus
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Plantae
Ordre Fabales
Família Fabaceae
Tribu Loteae
Gènere Scorpiurus
Espècie Scorpiurus muricatus
Linnaeus, 1753
Nomenclatura
Sinònims
  • Scorpioides muricata (L.) Medik.
  • Scorpiurus echinatus raza subvillosus Samp.
  • Scorpiurus echinatus var. laevigatus sensu Samp.
  • Scorpiurus echinatus var. muricatus (L.) Samp.
  • Scorpiurus echinatus var. subvillosus sensu Brot.
  • Scorpiurus helicoidea P.Palau
  • Scorpiurus margaritae P. Palau
  • Scorpiurus subvillosus auct.@
  • Scorpiurus subvillosus auct. lusit.
  • Scorpiurus sulcata
  • Scorpiurus sulcatus subsp. muricatus (L.) Batt. in Batt. & Trab.
  • Scorpiurus sulcatus var. muricatus (L.) Pérez Lara
  • Scorpiurus sulcatus var. subvillosus sensu Pérez Lara[1]
Modifica dades a Wikidata

L'herba d'eruga (Scorpiurus muricatus) és una espècie de la família de les lleguminoses oriünda del sud d'Europa.

Descripció[modifica]

Teròfit herbàcia anual, pubescent o glabrescent, multicaula i prostrada. Fulles simples (poc característiques de les lleguminoses), lanceolato-espatulades, atenuades al pecíol. Limbe acutiúscul amb flors grogues de 5-10 mm, agrupades (de 2 a 5 flors, rarament 1) en inflorescències umbel·liformes, axil·lar i llargament pedunculades. El peduncle és notablement més llarg que la fulla acompanyant. El calze està format per 5 dents, on les que formen el calze són més llargues que les del tub. Floreix de març a juny.[2] El fruit és un llegum amb 6-8 costelles longitudinals molt acusades i recobertes d'agullons, disposats tan densament que sovint fan difícil veure les costelles. Aquest és caragolat en una espiral irregular i tridimensional.

Ecologia[modifica]

Apareix en prats assolellats i secs.

Distribució[modifica]

Originalment circummediterrània, inclòs l'Orient Mitjà, i estesa fins a Europa central i l'Àfrica oriental (Etiòpia).[3]

Al País Valencià es troba a tot el litoral des del nord de Castelló fins al territori diànic. A Catalunya per tot el litoral, penetrant per la Garrotxa, la Selva, Bages, etc. I a les terres cultivades apareix accidentalment al Segrià (0-900 m). I a totes les Illes.[4]

Usos[modifica]

L'extracte de les parts verds tenen efectes al·lelopàtics sobre els fongs del gènere Fusarium degut a l'alta concentració de fitoalexines en els teixits de les plantes.[5] A més a més, és usada principalment com a planta de jardí com a cobertura vegetal, com a planta farratgera i els seus llegums es consumeixen crus en amanida a Argentina.

Imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Scorpiurus muricatus». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos. [Consulta: 28 octubre 2009].
  2. http://www.floracatalana.net/scorpiurus-muricatus-l-subsp-subvillosus-l-thell-
  3. [1] USDA-GRIN
  4. Flora dels Països Catalans Bolòs i Vigo barcelona vol. I (1980)
  5. Kohli, R.K. (2001). Allelopathy in agroecosystems. Journal of Crop Production 4(2), 208.