Fusarium
 Fusarium verticillioides | |
|
| |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Sordariomycetes |
| Ordre | Hypocreales |
| Família | Nectriaceae |
| Gènere | Fusarium |
| Tipus taxonòmic |
Fusarium roseum  |
|
| |
 | |
Fusarium és un gran gènere de fongs filamentosos àmpliament distribuït als sòls i associat amb altres plantes. El seu nom deriva del llatí fusus i significa fus. La majoria de les espècies són inofensives sapròfites i són membres relativament abundants de la comunitat microbiana del sòl. Algunes espècies produeixen micotoxines en conreu de cereals que poden afectar la salut animal i humana si entren en la cadena alimentària. Les principals toxines produïdes per aquestes espècies de Fusarium són la fumonisina i la tricotecenina.
Contingut
Patògen[modifica]
Fusarium graminearum infecta l'ordi si hi ha pluja poc abans de la collita. Té un impacte econòmic en la fabricació de la cervesa i en l'ordi per animals.[1]
Fusarium fujikuroi infecta les plàntules de l'arròs cultivat.
En humans[modifica]
Algunes espècies poden causar infeccions oportunístiques en humans. En persones amb un sistema immunitari normal aquestes infeccions es poden donar en les ungles (onicomicosi) i en la còrnia (queratomicosi o queratitis micòtica).[2] En persones amb el sistema immunitari afeblit (neutropènia, les infeccions agressives fusarials penetren al corrent sanguini i són causades per membres del complex Fusarium solani, Fusarium oxysporum, Fusarium verticillioides, Fusarium proliferatum i rarment altres Fusarium.[3]
Ús com a aliment humà[modifica]
Fusarium venenatum es produeix industrialment com aliment per l'empresa Marlow Foods, Ltd., sota el nom comercial de Quorn a Europa i Amèrica del Nord.
Guerra biològica[modifica]
A l'antiga Unió Soviètica en les dècades de 1930 i 1940 el Fusarium va contaminar la farina de blat i va causar una al·lèrgia tòxica alimentària amb una mortalitat del 60%. El Fusarium sporotrichoides havia estat utilitzat per usar-se en la guerra biològica abans de l'entrada en vigor de la Convenció sobre les Armes biològiques de 1972. Els soviètics van ser acusats d'utilitzar la "pluja groga", que va causar 6.300 morts a Laos, Kamputxea, i Afghanistan entre 1975 i 1981.[4][5]
Seguint el sorgiment del Fusarium oxysporum que va afectar les plantacions de coca del Perú, i altres conreus de la zona, els Estats Units van proposar utilitzar aquest agent com micoherbicida per erradicar la droga.[6] El 2000, va ser usat aquest agent dins del Plan Colòmbia. .[7] Es van fer proves d'utilització d'aquest agent de Fusarium als Estats Units amb diversos problemes ambientals i de salut humana[8]
Referències[modifica]
- ↑ Brewing Microbiology, 3rd edition. Priest and Campbell, ISBN 0-306-47288-0
- ↑ Walsh TJ, Dixon DM. Spectrum of Mycoses. In: Baron's Medical Microbiology (Baron S et al., eds.). 4th. Univ of Texas Medical Branch, 1996. (via NCBI Bookshelf) ISBN 0-9631172-1-1.
- ↑ Howard DH. Pathogenic Fungi in Humans and Animals. 2nd. Marcel Dekker, 2003. (via Google Books) ISBN 0-8247-0683-8.
- ↑ World Health Organization. «Toxic effects of mycotoxins in humans», 01-09-1999. [Consulta: 27 maig 2007].
- ↑ Drug Policy Alliance. «Repeating mistakes of the past: another mycoherbicide research bill», 2006. [Consulta: 27 maig 2007].
- ↑ «Tontos, ciegos, sordomudos: Se reabre el debate del uso de micoherbicidas en las fumigaciones de cultivos ilícitos.» (en castellà). [Consulta: 15 octubre 2019].
- ↑ «Evaluating Mycoherbicides for Illicit Drug Crop Control: Rigorous Scientific Scrutiny is Crucial».
- ↑ Imamura Y, Chandra J, Mukherjee PK, Lattif AA, Szczotka-Flynn LB, Pearlman E, Lass JH, O'Donnell K, Ghannoum MA «Fusarium and Candida albicans Biofilms on Soft Contact Lenses: Model Development, Influence of Lens Type, and Susceptibility to Lens Care Solutions». Antimicrob. Agents Chemother., 52, 1, 2008, pàg. 171–182. DOI: 10.1128/AAC.00387-07. PMC: 2223913. PMID: 17999966.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fusarium |
