Sebastià Puig i Puig
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1866  Vilanova i la Geltrú (Catalunya) |
| Mort | 1931 (64/65 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Es coneix per | canonge de la catedral de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador |
| Membre de | |
Sebastià Puig i Puig (Vilanova i la Geltrú, 1866 - Barcelona, 1931) va ser un eclesiàstic i historiador català.[1]
Biografia[modifica]
Es va formar en el Seminari Conciliar de Barcelona, on exercí també de professor d'història.[1] Va cursar estudis universitaris a Barcelona i Madrid fins a doctorar-se en Filosofia i Lletres l'any 1889.[1]
En l'àmbit eclesial, var ser canonge de la catedral de Barcelona, així com secretari de cambra i govern del bisbe Jaume Català i Albosa, com també director del Boletín Oficial Eclesiástico de la diòcesi de Barcelona.[1] El 1930 fou escollit acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Obres[modifica]
- Episcopologio de la sede barcinonense (1916)
- Pedro de Luna, último papa de Aviñón (1920)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Sebastià Puig i Puig». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Gumersind Alabart i Sanz |
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla XIX 1930-1931 |
Succeït per: Josep Maria Millàs i Vallicrosa |