Sebastià Roig i Casamitjana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaSebastià Roig i Casamitjana
Sebastià Roig.jpg
Naixement 26 d'abril de 1965 (1965-04-26) (52 anys)
Figueres
Nacionalitat Catalunya
Ocupació Escriptor
Període en actiu Segle XX-XXI
Nom de ploma Sebastià Roig
Gènere Novel·la, periodisme, assaig
Obra
Primeres obres El cogombre sideral

Facebook mailroig
Modifica dades a Wikidata

Sebastià Roig i Casamitjana (Figueres, Alt Empordà, 1965) és un periodista i escriptor català.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut a Figueres, la relació d'aquest autor amb els llibres i les biblioteques va començar a la infantesa, de què recorda:

«…La meva mare em va acompanyar a fer-me el carnet de soci, perquè a casa no hi havia llibres i a mi m'agradava molt llegir. La Biblioteca de Figueres era plena de llibres per endur-te (i gratis!). M'hi solien deixar anar tot sol, unes hores, els dissabtes al matí. El primer llibre que vaig treure? La bibliotecària em va recomanar la sèrie Guillermo, de Richmal Crompton. Crec que em vaig endur Guillermo y el animal del espacio, però em va avorrir i no me'l vaig acabar. Les sèries que vaig devorar, en canvi, van ser Los Cinco i Los Siete Secretos, d'Enid Blyton[1]

Especialista en cultura popular, és un gran coneixedor del món del còmic, el cinema i la literatura de gènere.[2] Com a periodsta va col·laborar amb La Vanguardia, Catalunya Ràdio, RAC1, El Periódico, Avui, RAC, Vèlit, Hora Nova, L'Empordà, El Punt i Tentacles. En l'actualitat, escriu columnes i reportatges al Diari de Girona i la Revista de Girona.

L'estiu del 2005 Sebastià Roig, Joan Manuel Soldevilla foren els documentalistes de les exposicions Merci, Jules,[3] dedicades a Jules Verne al Museu de la Pesca de Palamós, al Museu del Cinema de Girona i al Museu del Joguet de Catalunya de Figueres.

Ha publicat textos sobre el cine de terror i fantàstic i sobre el món de la historieta. També ha escrit novel·les de ciència-ficció humorística: Mugrons de titani (amb Salvador Macip), El pla del doctor Bataverda (Cruïlla, 2003) o El cogombre sideral (Destino, 2000). Col·labora amb les Edicions Triangle Postals, on ha participat en títols com Catalunya (2007) o Dalí, el triangle de l'Empordà (2003). Aquest darrer va merèixer el premi de la Generalitat de Catalunya al millor llibre de promoció turística 2003.[4]

Entre els seus nombrosos articles a la Revista de Girona, el món de les biblioteques segueix essent motiu d'estudi, com als dos articles «Figueres, 1936: la guerra dels llibres»' i «Figueres 1936 (II): els llibres vençuts» en què ressegueix la història de la directora de la Biblioteca Popular de Figueres, Adela Riera i Carré i les depuracions i pressions sofertes per la biblioteca de Figueres durant la Guerra Civil i la postguerra.[5][6]

L'abril de 2015 ha estat reconegut com a escriptor «de capçalera» de la Biblioteca Fages de Climent de Figueres.

Llibres publicats[modifica | modifica el codi]

Novel·les
  • Mugrons de titani (amb Salvador Macip). Bromera, 2005.
  • El cogombre sideral. Destino, 2000.
Infantil i juvenil
  • El secret de la banya embruixada (amb Salvador Macip). Animallibres, 2015.
  • Ullals (amb Salvador Macip). La Galera, 2011.[7][8]
  • El pla del doctor Bataverda. Cruïlla, 2003.
Col·laboracions
  • Papitu (1908-1937) Sàtira, erotisme i provocació. Efadós, 2014. ISBN 978-84-15232-71-1
  • L'Esquella de la Torratxa 1879-1939. 60 anys d'història catalana. Efadós, 2013. ISBN 978-84-15232-58-2
  • Cu-cut! Sàtira política en temps trasbalsats (1902-1912). Efadós, 2012.
  • Alt risc. Tretze contes d'humor negre. Laertes, 2000.
Assaig
  • El futur dels nostres avis. Diputació de Girona, 2012.[9]
  • Els malsons dels nostres avis. El Terror i el Fantàstic a Catalunya. Duxelm, 2007.[10]
  • Les generacions del còmic. De la Família Ulises als manga. Flor del Vent, 2000.
Monografies
  • Cap de Creus. Triangle Postals, 2016
  • Bon cop d'estic. Enric Borràs, 2012[11]
  • Guia Costa Brava. Triangle Postals, Barcelona, 2011.
  • Can Roura de la cera. Alzamora Gràfiques, 2009.
  • Joan Trayter Malirach. Un geni del so. Brau, 2009[12][13]
  • Catalunya. Triangle Postals, 2008.
  • L'Escala. Triangle Postals, 2008.
  • Roses. Tots els sabors del blau. Triangle Postals, Barcelona, 2006.
  • Dalí. El triangle de l'Empordà. Triangle Postals, 2003.
Guions de còmic
  • Les extraordinàries aventures de Francesc Pujols. Dibuix de Toni Benages i Gallard. Males herbes, 2015. ISBN 978-84-943108-8-1

Premis[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Sebastià Roig respon a “7 de saber”». Bibgirona.cat, 26 febrer del 2013. [Consulta: 22 juliol del 2015].
  2. «Dalí i Cugat entre vinyetes». Casa de Cultura de la Diputació de Girona, 3 abril del 2014. [Consulta: 22 juliol del 2015].
  3. «Exposició Merci, Jules». www.girona.cat, 2005. [Consulta: 22 juliol del 201515].
  4. «Activitats Dia Internacional dels Museus 2008» (pdf). web. Museu de l'Empordà, maig 2005. [Consulta: 4 juny del 2013].
  5. «Figueres, 1936: la guerra dels llibres» (pdf). Revista de Girona, 2011 [Consulta: 15 juliol 2022].
  6. «Figueres, 1936 (II) : els llibres vençuts» (pdf). Revista de Girona, 2011 [Consulta: 27 juliol del 2015].
  7. Bonaventura, Daniel «“Ens hem inspirat en Sant Llorenç de la Muga, però amb més de terror” (intervista)». Diari de Girona, 30 març del 2011.
  8. E.A «Ullals a l'Empordà». El Periódico de Catalunya, 18 desembre del 2010.
  9. Bonaventura, Daniel «Sebastià Roig treu a la llum la tradició de la ciència-ficció en la literatura catalana». Diari de Girona, 17 octubre del 2012.
  10. Roca, Xavier «Monstres i fantasmes nostrats». Avui, 22 gener del 2007, pàg. 36.
  11. «Celebració dels seixanta anys de l'arribada de l'hoquei patins a Figueres». Diari de Girona, 12 octubre del 2012.
  12. Castillón, Xavier «Joan Trayter: passió pel so». El Punt, 19 juliol del 2009, pàg. 53.
  13. Benejam, Francesc «Sebastià Roig recull en un llibre les vivències del ´geni del so´ Joan Trayter». Diari de Girona, 11 juliol del 2009.
  14. «Sèrie B Sebastià Roig i Casamitjana». Argus. [Consulta: 31 agost del 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sebastià Roig i Casamitjana Modifica l'enllaç a Wikidata