Sebastià Carratalà
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1965  (58/59 anys)la Vilavella (la Plana Baixa) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de València |
| Activitat | |
| Ocupació | artista plàstic, periodista, escriptor, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de València |
Premis | |
Sebastià Carratalà (la Vilavella, Plana Baixa, 1965) és un artista plàstic, escriptor, periodista i professor valencia.
Llicenciat en Història de l'art, des de l'any 1987 treballa en equip amb la també artista i escriptora Anna Moner. Plegats, han dut a terme més de vint projectes i exposicions personals. La seua obra plàstica s'ha pogut veure, entre altres ciutats, a València, Castelló de la Plana, Vila-real, Alcoi, Alzira, Sevilla, Madrid, Bordeus, Ceret, Nantes i París.[1]
Ha publicat articles en catàlegs i revistes, com ara Cimal Art Internacional, Ars Mediterranea, Serra d'Or, Mètode, etc. Ha sigut professor col·laborador de l'Institut de Creativitat i Innovacions Educatives, i de la Nau dels Estudiants, de la Universitat de València, entre els anys 1995 i 2001, on ha impartit cursos i seminaris sobre art i naturalesa, i la imatge de la dona en l'art. És coautor de l'obra teatral «La morta enamorada», estrenada el 2010 en el Gran Teatre d'Alzira per la companyia del mag Yunke i presentada el 2011 en el Teatre Alcázar de Madrid en la versió en castellà.[1] També ha publicat l'assaig A l'ombra del temps (2017), un conjunt d'escrits que analitzen les expressions dels artistes llançades des de les seues obres, on les valoracions, però, van molt més enllà de la interpretació personal. L'autor destaca una sèrie de trets que expliquen el perquè d'unes èpoques, d’uns països, d'uns fenòmens i d'uns canvis.[2][3]
Com a periodista, col·labora en diversos mitjans, com ara Diari La Veu, del qual és el director, o El Temps de les Arts. Ha sigut guionista, codirector i conductor del programa Gabinet de curiositats, de la ràdio d'À Punt Mèdia.[1][4]
Reconeixements[modifica]
- 'Premi Ciutat d'Alcoi de Novel·la Isabel-Clara Simó', amb l'obra La persistència dels roures (2021)[1][5]
- 'Premi Llegir' (Fundació Bromera per al foment de la lectura, Alzira, (2014)[1]
- 'Premi Enric Valor de narrativa curta' (AC La Garrofera, l'Alcúdia de Crespins, (2014)[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Sebastià Carratalà guanya el II Premi Ciutat d’Alcoi de Novel·la «Isabel-Clara Simó»». Nosaltres La Veu, 26-11-2021 [Consulta: 16 novembre 2022].
- ↑ Lillo, Manuel «Quan la interpretació de l'art s'autosupera. Sebastià Carratalà presenta ‘A l'ombra del temps’, un conjunt d’escrits que analitzen les expressions dels artistes llançades des de les seues obres». El Temps, 08-04-2017 [Consulta: 16 novembre 2022].
- ↑ Ferrero, Sixto «Sebastià Carratalà: ‘Hi ha una espectacularització de la cultura’». Diari La Veu, 11-02-2017 [Consulta: 16 novembre 2022].
- ↑ Martín, Daniel «El 'Diari La Veu del País Valencià' torna dos anys després d'haver tancat». Diari ARA, 26-04-2022 [Consulta: 16 novembre 2022].
- ↑ «Sebastià Carratalà y David Sánchez se alzan con los premios de novela y teatro que otorga Alcoi». Las Provincias, 26-11-2021 [Consulta: 16 novembre 2022].
Enllaços externs[modifica]
- Treballs per o sobre Sebastià Carratalà en biblioteques (catàleg WorldCat) (anglès)