Seduli Escot

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Celi Seduli.
No s'ha de confondre amb Joan Escot Eriúgena.
Infotaula de personaSeduli Escot
Dades biogràfiques
Mort 858
Ciutadania República d'Irlanda
Activitat professional
Ocupació poeta
Moviment Renaixement carolingi
Modifica dades a Wikidata

Seduli Escot (en llatí, Sedulius Scottus) fou un poesta, filòsof i classicista irlandès del segle IX. En la seva formació, el seu país natal, s'hi inclou el llatí i potser ja el grec, del qual tenia un bon coneixement quan era a Lieja.

A partir de la dècada de 840 s'instal·là a Lieja, sota la protecció del bisbe Hartgar, a la mort del qual dedicà un plany, i del seu successor Francó de Tongeren. Allà hi féu també de copista de manuscrits.

Va destacar pels seus comentaris a obres literàries i de pensament grecollatí i pel tractat sobre l'ètica dels governants De rectoribus christianis (Sobre els governants cristians), on afirmava que els reis havien de regir-se pels principis del cristianisme per regnar de manera magnànima i respectuosa amb els drets de l'església. El va dedicar a Lotari I i és un dels primers miralls de prínceps que es conserva.

Seduli Escot va estar lligat a la cort carolíngia, on va compondre poemes (entre altres, Certamen rosae liliique, debat entre la rosa i el lliri; també alguns poemes en to còmic, com el d'un boc esquarterat per un gos De Quodam Verbece a Cane Discerpto) i va exercicir com a professor dels fills de la noblesa.

Se li ha atribuït, sense seguretat, el poema Pangur Bán.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • J. Meyers (ed.), Carmina, Corpus Christianorum, Brepolis, 1991
  • Ludwig Traube, Sedulii Scotti Carmina, Monumenta Germaniae Historica, Poetarum Latinorum Medii Aevi, vol. 3, Berlin 1896, p. 151ss,
  • S. Hellmann, Sedulius Scottus. Múnic, 1906
  • Reinhard Düchting, Sedulius Scottus. Seine Dichtungen. Múnic, Fink, 1968

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]