Sent Sornin
Saint-Sornin | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | França | ||||
Entitat territorial administrativa | França Europea | ||||
Regió | Nova Aquitània | ||||
Departament | Charente | ||||
Districte | Districte d'Angulema | ||||
Cantó | Cantó de Montberol | ||||
Població humana | |||||
Població | 817 (2021) (72,49 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Entitat estadística | àrea de concentració metropolitana d'Angulema | ||||
Superfície | 11,27 km² | ||||
Altitud | 89 m-242 m | ||||
Limita amb | |||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 16220 | ||||
Fus horari | |||||
Sent Sornin[1] (en francès Saint-Sornin) és un municipi francès, situat al departament del Charente i a la regió de la Nova Aquitània. L'any 2018 tenia 794 habitants. Té una escola elemental integrada dins d'un grup escolar amb les comunes properes.
Un primer esment escrit Sanctus Saturninus data del segle xiv.[2] El nom del poble és una de les variants occitanes de Sadurní de Tolosa, un sant molt popular a Occitània i Catalunya a l'edat mitjana.
Demografia
[modifica]El 2007 tenia 811 habitants. Hi havia aleshores 328 famílies.[3] Hi havia 383 habitatges de les quals 333 eren l'habitatge principal, 27 segones residències i 24 desocupats. 374 eren cases i 9 eren apartaments.[4]
Economia
[modifica]El 2007 la població en edat de treballar era de 512 persones, de les quals 375 eren actives.[5] Hi havia entre d'altres tres empreses alimentàries, una empresa de fabricació de productes industrials, vuit empreses de construcció, sis impreses de comerç i reparació d'automòbils, una empresa de transport, dues d'hostatgeria i restauració, una empresa immobiliària, dues empreses de serveis, dues entitats de l'administració pública.[6]
L'any 2000 hi havia 27 explotacions agrícoles que conreaven un total de 342 hectàrees.[7]
Llocs d'interés
[modifica]- Església de Sadurní de Tolosa del segle segle xii, però molt canviat al curs del temps.
- Capella de Sant Roc, al «camí dels anglesos» un camí de Sant Jaume secundari[8]
- La Font de Sant Antoni, una font miraculosa que guariria els infants.[9]
Poblacions més properes
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Urroz, Jean. «Los noms de las comunas en Charanta occitana», 2005. [Consulta: 13 setembre 2021].
- ↑ Nanglard, Jean «Livre des fiefs de Guillaume de Blaye, évêque d'Angoulême [« Liber feodorum »]» (en francès). Bulletin de la Société archéologique et historique de la Charente, tom 5, 1905, pàg. 168, 172, 191.
- ↑ Population et logements par commune depuis le recensement de 1962 (1961 pour les Dom) à 1999
- ↑ Logement, 1968-2007
- ↑ Emploi et population active 1999 et 2007
- ↑ Créations et stock d'établissements par commune en 2009
- ↑ Exploitations agricoles
- ↑ Née, Jean-Louis; Trégouet, Patrick; Guitton, Joël; et alii p. Les chemins de Saint-Jacques en Charente (en francès). Bordeaux: Sud ouest, 2010. ISBN 978-2-8177-0053-3.
- ↑ Gaillard, Jean-Paul; Oudin, Philippe; Normandin, Alexandre. Châteaux, logis et demeures anciennes de la Charente: avec 2500 illustrations, cartes et plans (en francès). París: Librairie Bruno Sepulchre, 1993.