Vés al contingut

Senyoria d'Omeladès

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de títol nobiliariSenyoria d'Omeladès
Tipussenyoriu i estat desaparegut Modifica el valor a Wikidata
EstatCorona d'Aragó Modifica el valor a Wikidata

La senyoria d'Omeladès fou una jurisdicció feudal centrada a la ciutat d'Omelàs, prop de Montpeller.[1]

La posseïen en feu els vescomtes de Besiers-Agde, concretament la vescomtessa Garsenda I de Besiers-Agde, la qual amb el seu matrimoni, l'any 994, amb l'infant Ramon de Carcassona, comporta que l'any 1002, el comte Roger I de Carcassona incorporés als seus tres fills, per a compartir govern amb ell i aquest fet posar[Cal aclariment] al nou comte Ramon I de Carcassona, com a comte de Carcassona i vescomte de Besiers-Agde. Mort Ramon I, el govern d'aquest territori passà al seu fill Pere II de Carcassona, que cap al 1034 va donar la senyoria en feu al seu germà Guillem I de Carcassona. L'any 1059 amb la mort de Pere II, puja al poder el seu fill Roger III de Carcassona com nou comte de Carcassona, vescomte de Besiers-Agde i senyor d'Omeladès i al morí aquest sense descendència masculina, les possessions passaren a la seva filla gran, Ermengarda I de Carcassona.

Ermengarda I de Carcassona al cap de pocs mesos ven al comte Ramon Berenguer I de Barcelona, totes les seves possessions, fins que l'any 1082, un cop mort el comte Ramon Berenguer II de Barcelona, el vescomte Bernat Ató IV Trencavell, vescomte dels vescomtats d'Albi-Nimes (fill d'Ermengarda de Carcassona), creu que és un bon moment i envaeix totes les antigues possessions de la seva mare, i proclama aquesta, vescomtessa dels nous vescomtats de Carcassona-Rasès i Besiers-Agde, amb la senyoria d'Omeladès inclosa.

Vers el 1093, la vescomtessa Ermengarda va infeudar al senyor Guillem V de Montpeller la senyoria d'Omeladès.

Castell i capella d'Omelàs

Guillem V en va disposar al seu testament a favor del seu germà, per part de la seva mare Ermessenda de Melguelh, Bernat d'Andusa, però en feu dels vescomtes de Besiers. Tanmateix el testament no va entrar en vigor perquè el 1121 va deixar la senyoria al seu segon fill Guillem el jove, conegut com a Guillem d'Omelàs, així com les viles de Popian i Poget.

Baronia d'Omeladès

[modifica]

Guillem fou protector de l'abadia d'Aniana; es va casar el 1126 amb Tiburga I comtessa hereva d'Aurenja (filla del comte Riambau II); va fer pelegrinatge a Terra Santa. El va heretar el seu fill Riambau III el trobador, comte d'Aurenja i baró de l'Omeladès. Riambau va hipotecar el domini al seu cosí Guillem VII de Montpeller el 1168 i després (1171) al seu cunyat Aimar de Murviel, casat amb la germana de Guillem anomenada Tiburga II, però com que va morir sense descendència el 1173, va deixar l'Omeladès a la seva germana i/o al seu cunyat i/o als seus fills. Un d'aquests fills, Ramon Ató, en feu donació a Guillem VIII de Montpeller el 1187 i les filles de Ramon Ató li van vendre també els drets el 1197. Mentre, el comtat d'Aurenja va passar a Tiburga III (morta el 1184), germana de Riambau III, casada amb Bertran dels Baus (mort el 1181), que va iniciar una nova dinastia a Aurenja (els Baus) que es van titular prínceps. Omeladès va seguir inclosa a Montpeller, i amb aquesta senyoria va passar a la Corona d'Aragó i després de Jaume I d'Aragó a la Corona de Mallorca.

Vescomtat d'Omeladès

[modifica]

El 1327, la baronia d'Omeladès va començar a ser dita Vescomtat d'Omeladès i el rei Jaume III de Mallorca la va cedir el 1330 al seu germà Ferran de Mallorca (vescomte d'Omelàs). Fou ocupada per França el 1341, però per poc temps. El 1344 va ser una de les possessions (amb Montpeller i el vescomtat de Carlat) que van restar en mans de Jaume III de Mallorca quan va perdre el seu regne a mans de Pere IV d'Aragó, però Jaume la va vendre, juntament amb Montpeller, al rei de França. Pere el Cerimoniós hi va renunciar el 1351.

Llista de senyors

[modifica]

Llista de barons

[modifica]

Llista de vescomtes

[modifica]

*1349 Comprat per la corona de França

Referències

[modifica]
  1. Alphonse Delouvrier. Histoire de la vicomté d'Aumelas et de la Baronie du Pouget. Montpeller: Imprimerie Louis Grollier Père, 1896. Llegir a Gallica.