Serafí Bassa Rocas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1892  Llofriu (Baix Empordà) |
| Mort | 1922 (29/30 anys) Caldes de Montbui (Vallès Oriental) |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor, escultor |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Mare | Irene Rocas i Romaguera |
| Germans | Maria Gràcia Bassa i Rocas |
Serafí Bassa Rocas (Llofriu, 1892 - Caldes de Montbui, 1922) fou un dibuixant, pintor i escultor palafrugellenc, fill d'Irene Rocas Romaguera i germà de Maria Gràcia Bassa i de Florenci Bassa. Era un dels nou fills del matrimoni entre Irene Rocas Romaguera i Joan Bassa.
Biografia[modifica]
Nasqué el 1892 a Llofriu, dins del terme municipal de Palafrugell.[1] A la casa dels Bassa de Llofriu encara es conserven alguns dels dibuixos que Serafí (i altres membres de la família) feien a les parets.[2] El 1907 la família es traslladà a Olot, perquè en Serafí havia iniciat la seva formació acadèmica al taller de Berga i Boix.[3] L'experiència no fou del tot reeixida i es traslladaren a Barcelona, on continuaria la seva formació, assistint a les classes de Josep Llimona.[4] Va vetllar per a la recuperació del patrimoni natural català i va ser un dels impulsors de la recuperació del Montseny. Col·laborava amb la seva mare en l'elaboració de les fitxes lingüístiques per a mossèn Alcover.[3] Treballà per a la Unió Catalanista, en el Comitè de Premsa de la Unió Catalanista on s'editaven els periòdics La Nació i Renaixement. Es casà amb Carme Bach però just cinc mesos després moria a Caldes de Montbui, on s'havia traslladat per rebre tractament als seus balnearis de la seva malaltia pulmonar.[5]
Com la seva mare i els seus germans Maria Gràcia i Florenci, Serafí Bassa va ser simpatitzant de l'esperanto com a llengua auxiliar internacional.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Grau Ferrando, Dolors «Quan les parets parlen. Els grafits de la casa Bassa Rocas de Llofriu». Estudis del Baix Empordà, 28, 2009, p. 191-200 [Consulta: 7 agost 2014].
- ↑ Turró, Jordi «La família Bassa-rocas, la viva història rural de Llofriu». Revista de Palafrugell, 129, juliol 2004, p. 4-5. Arxivat de l'original el 8 d’agost 2014 [Consulta: 7 agost 2014].
- ↑ 3,0 3,1 Pujadó, Judit «Una família culta i singular». La Vanguardia, 02-06-2008, p. 8-9. Arxivat de l'original el 7 d’abril 2017 [Consulta: 7 agost 2014].
- ↑ Seguranyes Bolaños, Mariona. «Serafí Bassa, l'artista de la saga Bassa-Rocas» p. 203-214, 2009. [Consulta: 7 agost 2014].
- ↑ «Fons documentals de l'Arxiu Municipal de Palafrugell». Ajuntament de Palafrugell. Arxivat de l'original el 2014-08-08. [Consulta: 6 agost 2014].
- ↑ «Els Bassa Rocas. Catalanisme i esperantisme». Arxiu municipal de Palafrugell. Arxivat de l'original el 2017-04-11. [Consulta: 11 abril 2017].
Bibliografia[modifica]
- Benet Parente, Ariadna. Aproximació al parlar de Llofriu. Llofriu: Fundació Llofriu, 2006.
- MARINÉ I DURAN, JOSEP. L'arquitectura. Conèixer Palafrugell. Ajuntament de Palafrugell i Ediciones Omega. Palafrugell. 2010. P. 50-51.
- PIFERRER, MARIA. La casa de cultura de Llofriu. Dins Revista de Palafrugell Arxivat 2012-06-21 a Wayback Machine., núm. 204. (Octubre 2010).
- RIERA, DÚNIA. Lèxic empordanès a l'Alcover – Moll. Dins Diari de Girona. (8 de març del 2009)
- ROCAS ROMAGUERA, IRENE (2008). Esplais de la meva llarga vida[Enllaç no actiu]. [CD-Rom]. Edició de Jordi Curbet Hereu i Maria Pilar Perea. Palafrugell: Ajuntament de Palafrugell/Diputació de Girona.
- Vázques, Eva «La lexicògrafa de Llofriu». El Punt Diari, 09-03-2009.
- XARGAY I OLIVA, XAVIER. Escriptors a Palafrugell. Quaderns de Palafrugell. 1999.