Maria Gràcia Bassa i Rocas

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Maria Gràcia Bassa)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMaria Gràcia Bassa i Rocas
Biografia
Naixement1883 Modifica el valor a Wikidata
Llofriu (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort1961 Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Activitat
OcupacióPoeta, folklorista, mestra d'educació primària, periodista i traductora Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaGràcia B. de Llorenç Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeJoan Llorens i Carreras
FillsJoan, Maria Montserrat, Sara, Irene, Emília i Lluís
MareIrene Rocas i Romaguera Modifica el valor a Wikidata
GermansFlorenci Bassa Rocas i Serafí Bassa Rocas Modifica el valor a Wikidata

Maria Gràcia Bassa i Rocas (Llofriu, Baix Empordà, 1883 - Buenos Aires, Argentina, 1961), sovint coneguda amb el nom de Gràcia B. de Llorenç, va exercir de poeta, periodista i traductora en català. Al llarg de la seva vida utilitzà infinitat de noms i pseudònims per signar les seves obres (M. Gràcia Bassa, Maria G. Bassa Rocas, Gràcia o Gracieta Bassa de Llorens, Gracieta B. de Llorens, etc.)[1] tot i que algunes de les seves col·laboracions a revistes van aparèixer sense signatura.

Biografia[modifica]

Filla de Joan Bassa i Irene Rocas, fou mestra de Llofriu, on obrí una escola a la casa familiar, durant un temps abans de casar-se el 1907 amb Joan Llorens i Carreras, un americano de Pineda de Mar. A Llofriu, a la seva casa pairal de la família Bassa Rocas, es conserven uns grafits sobre el guix de les parets del primer pis i de les golfes, on Maria Gràcia i el seu germà Florenci deixen constància dels seus viatges.[2] Tot seguit el matrimoni es va traslladar a l'Argentina on la família Llorens es dedicava al comerç de llanes i pells i on el 1885 havien fundat una botiga a Trenque Lauquen, província de Buenos Aires, lloc on visqué Maria Gràcia entre el 1907 i el 1918, en què, després d'un parèntesi de dos anys a Catalunya, s'instal·là definitivament a Buenos Aires.

Deixeble i col·laboradora de Rossend Serra i Pagès, s'interessà per la llengua popular i el folklore i es dedicà a recollir proses, poesies populars, dites i refranys, activitat que mantingué tota la vida fins i tot des de l'Argentina. Des del 1910 fou col·laboradora com la seva mare Irene Rocas, del Diccionari català-valencià-balear d'Antoni M.Alcover.

Des de ben jove, va col·laborar en diverses publicacions de Catalunya com La Crònica de Palafrugell o Feminal de Barcelona i després de l'Argentina com Catalunya al Plata (1909), El Correo de Cataluña (1912), etc. Destaquen especialment les seves col·laboracions a la revista en català Ressorgiment (1916-1972) de Buenos Aires. També va participar i va ser premiada en diferents Jocs Florals. Va publicar dos reculls de poesia: Espais de llunyania i Branca Florida i va deixar inèdits diversos treballs entre els quals destaca Els camins de la Pampa argentina, on descriu amb detall costums, personatges i paisatges de la Pampa d'inicis del segle xx.[3]

Va residir a la Pampa, on el 1928 va acollir a casa seva Francesc Macià.[4] En aquest sentit fou força activa en les activitats dels catalans d'Amèrica.

Va tenir sis fills: Joan, Maria Montserrat, Sara, Irene, Emília i Lluís Llorens Bassa. D'aquests, en Joan Llorens Bassa fou president del Casal de Catalunya de Buenos Aires i delegat dels Jocs Florals de la Llengua catalana a l'exili, junt amb Santiago Rubió i Tudurí i Francesc Arnó. També dirigí durant molts anys el Consell de la Col·lectivitat Catalana de l'Argentina.[4] Com la seva mare i els seus germans Florenci i Serafí, Maria Gràcia Bassa va ser simpatitzant de l'esperanto com a llengua auxiliar internacional.[5][6]

El 27 de febrer de 2008 l'Ajuntament de Palafrugell va decidir dedicar un carrer de Llofriu en honor seu.[7]

El fons documental de la poetessa es troba a l'Arxiu Municipal de Palafrugell, juntament amb la resta de documents de la seva família.[8]

Obres[modifica]

  • Esplais de llunyania (1919)
  • Branca florida (1933)
  • Els camins de la pampa argentina (1941) (inèdit)

Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona [9]

  • Invocació (1919)
  • Eucarística (1919)
  • Poema. T'he seguit, Vida! (1931)
  • Ecce Lignum Crucis! (1933)
  • Pregària (1934)

Referències[modifica]

  1. Bacardí, Montserrat. Gràcia Bassa, poeta, periodista i traductora. Ajuntament de Palafrugell & Revista de Palafrugell, Maig de 2016, pàg. 15. 
  2. Turró, Jordi «La família Bassa-Rocas, la viva història rural de Llofriu». Revista de Palafrugell, 129, juliol 2001, pàg. 4-5.
  3. Bacardí, Montserrat. Gràcia Bassa, poeta, periodista i traductora. Ajuntament de Palafrugell & Revista de Palafrugell, Maig de 2016, pàg. 31. 
  4. 4,0 4,1 Comissió Amèrica i Catalunya 992, Generalitat de Catalunya. Diccionari dels catalans d'Amèrica. Barcelona: Curial Edicions Catalanes SA, 1992, p. 189 [Consulta: 9 agost 2012]. 
  5. «Els Bassa Rocas. Catalanisme i esperantisme». Arxiu municipal de Palafrugell. [Consulta: 11 abril 2017].
  6. Grau, Dolors «De Llofriu a Buenos Aires. La presencia empordanesa a América». Revista de Girona, 1999, pàg. 36-42.
  7. «Maria Gràcia Bassa Rocas, Carrer de». Ajuntament de Palafrugell. [Consulta: 24 març 2020].
  8. «Fons documentals de l'Arxiu Municipal de Palafrugell». Ajuntament de Palafrugell. [Consulta: 6 agost 2014].
  9. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques

Bibliografia[modifica]

  • BACARDÍ, MONTSERRAT (2016). Gràcia Bassa, poeta, periodista i traductora. Col·lecció Galeria de personatges. Número 12. Ajuntament de Palafrugell&Revista de Palafrugell.
  • BACARDÍ, MONTSERRAT. "Gràcia Bassa, escriptora expatriada". Dins Revista de Girona, núm. 301 (Març-abril 2017).
  • Badia-Homs, Joan; Bisbe Lluís, Sandra; Curbet Hereu, Jordi; Piferrer Saurí, Maria. Llofriu. Palafrugell: Ajuntament de Palafrugell, desembre 2013 (Quaderns de Palafrugell). 
  • BENET PARENTE, ARIADNA (2006). Aproximació al parlar de Llofriu. Llofriu: Fundació Llofriu.
  • ESCARRÀ I ROMAGUERA, NEUS. "La Maria Gràcia Bassa de Llorens". Dins Revista de Palafrugell, núm. 3. (setembre – octubre 1992).
  • GRANDE FRISCIA, ANA MARÍA. De l'Empordà a l'Argentina. M. Gràcia Bassa, una llofriuenca amb empenta. Dins Revista del Baix Empordà, núm 9. (20 d'abril del 2005), pp. 57.
  • GRANDE, ANA MARÍA. Difusió del diari de viatge que Maria Gràcia Bassa de Llorens va escriure durant la seva travessia per la Pampa. Estudi inèdit. 2005
  • GRAU I FERRANDO, DOLORS (1999b). “De Llofriu a Buenos Aires. La presència empordanesa a Amèrica”. Dins Revista de Girona, núm. 192 (gener-febrer 1999), pp. 36-42.
  • SAURÍ, M. CONCEPCIÓ. Papers i agraïments que travessen l'Atlàntic. Dins Nou Palafrugell, núm. 251 (6 d'abril del 2007).
  • SURROCA I BASSA, JOSEP. Genealogia de Joan Bassa i Carbó, víctima de les tropes napoleòniques a Gualta l'any 1809. Torroella de Montgrí. Llibre de Festa Major 2010.
  • TURRÓ, JORDI. "La família Bassa Rocas, la viva història rural de Llofriu". Dins Revista de Palafrugell, núm. 129. (Juliol 2004).
  • VILA, PEP. Records d'una representació del "Ball d'en Serrallonga", a Llofriu i Torrent. Estudis del Baix Empordà, núm. 28. 2009.pp. 179.
  • XARGAY I OLIVA, XAVIER. Escriptors a Palafrugell. Quaderns de Palafrugell. 1999.

Enllaços externs[modifica]