Vés al contingut

Sergi Mas Balaguer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre l'escriptor andorrà. Si cerqueu l'actor i periodista català, vegeu «Sergi Mas i Abad».
Plantilla:Infotaula personaSergi Mas Balaguer
Imatge
Al seu Taller d'Aixovall (2015) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 octubre 1930 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort31 març 2026 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
Activitat
Ocupacióescultor, dibuixant, escriptor, gravador Modifica el valor a Wikidata
Premis
Sergi Mas amb la seva escultura "Arnaldeta de Caboet", Prat del Roure, Escaldes Engordany 2005
Sergi Mas amb les autoritats andorranes en ocasió de la inauguració de l'exposició al Centre d'Art d'Escaldes-Engordany el febrer de 2015

Sergi Mas Balaguer (Barcelona, 30 d'octubre de 1930 - 31 de març de 2026) va ser un escultor, ceramista, pintor, gravador i escriptor d'origen català, establert al Principat d'Andorra.[1]

Biografia

[modifica]

Sergi Mas va néixer a Barcelona en una família d'artesans, el pare era ebanista i la família de la mare impressors. Va cursar estudis a l'Escola d'Arts i Oficis de la Llotja de Barcelona.[2]

Es formà al Poble Espanyol de Montjuïc, on treballà la ceràmica, el gravat, l'estampat i el tornejat i on conegué a la seva esposa i col·laboradora Maria Canalís, amb la qual es casà el 1955. Després de diversos encàrrecs i viatges a Andorra, el 1957 s'establí a Aixovall (Un quart de Sant Julià de Lòria).[3]

Va participar en la reforma de la Casa de la Vall (casalici seu del Consell General de les valls d'Andorra), dirigida per Manuel Humbert i Rafael Benet: Va realitzar els projectes i el disseny del mobiliari de la sala del Consell General i la sala de justícia, així com la decoració del despatx de Sindicatura, del vestíbul del casalici i d'altres elements (1961).[4]

El 1966 va obrir amb la seva esposa un taller de ceràmica a Sant Julià de Lòria, on dissenyà i elaborà diversos models d'imatges, figures i murals. Entre les seves escultures més destacades està la nova de la imatge de la Verge de Meritxell, després de la destrucció de l'original romànic per un incendi el 1972.[2] Va fer diversos treballs monumentals, com ara el mural Les Benaurances a la façana de l'església parroquial d'Escaldes-Engodany, la font monumental Garlandes i llorer a Sant Julià de Lòria o els monuments a mossèn Cinto Verdaguer a Ordino i a Escaldes-Engordany. També té obra en col·leccions públiques i privades fora d'Andorra, com el mural de ceràmica esmaltada de Santa Maria de Meritxell al claustre del monestir de Jerusalem, a Israel (1994), i altres obres al Vaticà i al Museu de l'Home de París,[4]o els monuments de dedicats a Arnaldeta de Caboet i al Consell de la Terra en bronze i pedra, entre molts altres.[5][3]

La seva obra no es va limitar a l'escultura, també va treballat com a il·lustrador, cartellista, gravador, exlibrista i fou l'autor d'una col·lecció de segells per correus francesos dedicada a les llegendes d'Andorra. El 2008 el ministeri de cultura francès li va atorgar la medalla de “Chevalier des Arts et des Lettres”. El novembre del 2017 i després d'uns seixanta anys establert a Aixovall, Sergi Mas es va mudar al centre de Sant Julià de Lòria, localitat que a més li va facilitar instal·lar el seu taller a l'escola d'art comunal que, al mateix temps, passa a anomenar-se Espai Sergi Mas.[6]

Va tenir la seva pròpia obra literària, tant narrativa com d'assaig, il·lustrada per ell mateix. Va publicar els llibres El moble andorrà (2003)[7] i Aspectes de l'art popular d'Andorra (2016),[8] dedicats per un costat a l'estudi del mobiliari tradicional d'Andorra i per l'altre, als objectes que conformen l'art popular del mateix país.[9] La seva producció artística tenia com a font d'inspiració l'etnologia i l'art popular, dels quals en fa una reinterpretació. La temàtica de les seves obres se situa voluntàriament dins del corrent artístic conegut com a art fantàstic. El seu procés creatiu va transitar des de la recreació de l'art tradicional dels pastors al món de la fantasia vorejant el surrealisme, aplicant un l'ampli ventall de tècniques creatives, o des del tremp a l'ou, fins a la ceràmica, passant pel gravat i l'escultura.[10] Una bona mostra de la seva producció artística així com de la seva personalitat es veuen reflectides en el documental Sergi Mas, dirigit pel seu net, Hèctor Mas i produït per la Societat Andorrana de Ciències el 2016.[11]

Distincions honorífiques

[modifica]
Nacionals
Estrangeres

Referències

[modifica]
  1. ↑ «S'ha mort Sergi Mas, referent de la cultura andorrana». Vilaweb, 31 març 2026. [Consulta: 31 març 2026].
  2. 1 2 UBACH, Josep Maria. Sergi Mas. Quaranta anys d'art a Andorra. Ministeri d'Afers Socials i Cultura, Govern d'Andorra. Andorra la Vella: Ministeri d'Afers Socials i Cultura, Govern d'Andorra, 1995, p. 35-44. ISBN 99920-0-093-7.
  3. 1 2 Mas Canalís, David «L'obra i biografia de Sergi Mas Balaguer». Ex-libris Casa Bauró, núm. 23 (2020). Biblioteca Nacional d'Andorra, 01-12-2020, p. 8-19.
  4. 1 2 VALLS OLIVA, Àlvar. Diccionari enciclopèdic d'Andorra. Andorra la Vella: Fundació Crèdit Andorrà, 2006, p. 275.
  5. ↑ VV.AA. Sergi Mas. Antologia 1995-2015. Centre d'Art d'Escaldes Engordany. Sergi Mas, 2015. ISBN AND.21/2015.
  6. ↑ Luengo, Andrés «Sergi Mas torna a classe». Diari Bondia, 17-11-2017 [Consulta: 1r febrer 2017].
  7. ↑ MAS, Sergi. El moble andorrà. Andorra la Vella: Editorial Andorra, 2003, p. 9-13. ISBN 99920-53-19-4 / 99920-53-13-5.
  8. ↑ MAS, Sergi. Aspectes de l'art popular d'Andorra. Andorra la Vella: Sergi Mas i Balaguer, 2016. ISBN 978-99920-3-080-6.
  9. ↑ Jover Martín, Esther «SERGI MAS «Quan vaig arribar a Andorra era el que més s'assemblava al paradís. I era un país molt democràtic, i tolerant»». El Periòdic d'Andorra, 01-02-2018.
  10. ↑ VV.AA. Sergi Mas.Antologia 1995-2015. Centre d'Art d'Escaldes-Engordany. Escaldes-Engordany: Sergi Mas, 2015. ISBN AND.21/2015.
  11. ↑ «Héctor Mas retrata Sergi Mas». Ara Andorra, 01-02-2018.
  12. ↑ BOPA. «Decret 384/2025, del 22-10-2025, pel qual es formalitza l’atorgament de l’Orde de Carlemany», 22-10-2025. [Consulta: 31 març 2026].
  13. ↑ «Govern atorga l'orde de Carlemany a Sergi Mas». Diari d'Andorra, 29-10-2025.

Bibliografia

[modifica]
  • MAS, Sergi. Aspectes de l'art popular d'Andorra. Andorra la Vella: Sergi Mas, 2016. ISBN 978-99920-3-080-6. 
  • MAS, Sergi. El moble a Andorra. Andorra la Vella: Editorial Andorra, 2003. ISBN 99920-53-19-4 / 99920-53-13-5. 
  • UBABH, Josep Maria. Sergi Mas. Quaranta Anys d'Art a Andorra. Andorra la Vella: Ministeri d'Afers Socials i Cultura, Govern d'Andorra, 1995. ISBN 99920-0-093-7. 
  • VALLS OLIVA, Àlvar. Diccionari enciclopèdic d'Andorra. Andorra la Vella: Fundaciò Crèdit Andorrà, 2006. ISBN 99920-1-629-9. 
  • VV.AA. Sergi Mas. Antologia de gravats i cartells, 1957-2007. Andorra la Vella: Editorial Andorra, 2008. ISBN 978-959202-53-35-5. 
  • VV.AA. Sergi Mas. Antologia 1995-2105. Centre d'Art d'Escaldes Engordany. Escaldes-Engordany: Sergi Mas, 2015. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sergi_Mas_Balaguer&oldid=38867558»