Sesshū Tōyō
  | |
| Nom original | (ja) 雪舟 |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1420 Província de Bitchū |
| Mort | 26 agost 1506 (85/86 anys) Masuda |
| Dades personals | |
| Religió | Budisme |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Yamaguchi Tòquio |
| Ocupació | bhikkhu, pintor |
| Gènere | Retrat pictòric |
| Professors | Tensho Shubun |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Sesshū, de cognom original Oda, també anomenat Tōyō, Unkoku, o Bikeisai, (Akahama, província de Bitchū, Japó, 1420 - Masuda, província d'Iwami, 26 d'agost de 1506), va ser un artista del període Muromachi, un dels mestres més grans de l'art japonès de sumi-e, o pintura de tinta monocroma. Sesshū va adaptar els models xinesos als ideals artístics i les sensibilitats estètiques japoneses. Va pintar paisatges, pintures budistes zen, i pantalles decorades amb flors i ocells i altres animals. El seu estil es distingeix per la força i vehemència de la pinzellada, així com per la intensitat de la concepció.[1][2][3]
Obra[modifica]
La major part de la seva obra la va produir després d'una estada d'uns dos anys a la Xina (1467). D’aquesta estada, se'n va endur documents i textos teòrics preciosos sobre l'art de pintar. Ell mateix pinta obres a l'estil xinès dels pintors Song (com ara Liang Kai, Li Tang, Xia Gui o Mu Qi). Per significar la filiació de les obres, posa la signatura d'aquests mestres al costat de la seva. Tanmateix, Sesshu busca no tant reproduir com comprendre i dominar cadascun dels estils que l'influeixen.[4]
2.jpg)
Estil[modifica]
Gran mestre del rentat monocrom, el seu traç és més vigorós que el del seu mestre Shūbun. El seu estil xocant evita la corba, utilitza una línia negra i gruixuda que traça línies trencades que es combinen per formar composicions d'esperit zen on el dinamisme del gest es posa al servei d'una composició estructurada. Una certa tensió entre les línies horitzontal i vertical busca menys traduir l'apaciment que una energia forta i controlada.[5] De vegades, no dubta a esquitxar el full de paper amb taques de tinta que torna a ocupar i després especifica amb un pinzell, donant a alguns dels seus paisatges l'aspecte d'un esbós i el caràcter de la improvisació.[6]
Va influir en molts artistes, inclòs Hasegawa Tōhaku.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sesshū Tōyō |
- ↑ «Sesshu | Biography, Art, & Facts» (en anglès). [Consulta: 11 abril 2021].
- ↑ FAMpeople. «Sesshū Tōyō» (en anglès), 20-05-2019. [Consulta: 11 abril 2021].
- ↑ «Nature: spotlight — Sesshu Toyo’s Winter Landscape – Smarthistory». [Consulta: 11 abril 2021].
- ↑ Blanchon, 2008, p. 227-229.
- ↑ Lesoualc'h, 1977, p. 64-66.
- ↑ VVAA, 2003, p. 159.
Bibliografia[modifica]
- Blanchon, Flora. La question de l'art en Asie orientale (en francès). Presses Paris Sorbonne, 2008. ISBN 9782840505464.
- Lesoualc'h, Théo. La peinture japonaise (en francès). Rencontre, 1977.
- VVAA. Japon: Au pays du soleil-levant (en francès). Sélection du Reader's Digest, 2003. ISBN 978-2709814294.