Vés al contingut

Set Paraules

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Crist a la Creu, de Michelangelo, 1539-1541. La mirada aixecada cap al cel pot identificar-se amb les paraules primera, quarta o setena, dirigides a Déu Pare.

Les Set Paraules —Septem Verba en llatí— foren les set últimes frases que Jesús de Natzaret hauria pronunciat durant la crucifixió, abans de morir, tal com recullen els Evangelis canònics. Els dos primers, el de Mateu[1] i el de Marc,[2] en mencionen només una, la quarta. El de Lluc en recull tres, la primera, la segona i la setena.[3] El de Joan recull les tres restants, la tercera, la cinquena i la sisena.[4]

Les set paraules es recullen dels quatre evangelis canònics.[5][6]

No es pot determinar llur ordre cronològic, però llur ordre tradicional és:

  1. Pare, perdona'ls perquè no saben el que fan. - Pater dimitte illis, non enim sciunt, quid faciunt. (Lluc, 23:34)
  2. T'ho asseguro: avui seràs amb mi al paradís. - Amen dico tibi hodie mecum eris in paradiso. (Lluc, 23:43)
  3. Dona, aquí tens el teu fill. Aquí tens la teva mare. - Mulier ecce filius tuus […] ecce mater tua. (Joan, 19: 26-27)
  4. Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat? - Deus meus Deus meus ut quid dereliquisti me. (Mateu, 27: 46 i Marc, 15: 34)
  5. Tinc set. - Sitio. (Joan, 19: 28)
  6. Tot s'ha complert. - Consummatum est. (Joan, 19: 30)
  7. Pare, confio el meu alè a les teves mans. - Pater in manus tuas commendo spiritum meum. (Lluc, 23: 46)

Llur interpretació devocional és una comparació amb situacions per les quals inevitablement passa la vida tot creient; a la qual s'hi sumen tota mena d'exegesis. El mateix text evangèlic atribueix a aquestes paraules una fi d'acompliment de profecies de l'Antic Testament: bo i sabent que ja tot estava acomplert, i perquè l'Escriptura s'acomplís fins al final (Joan, 19: 28).

Són objecte de particular devoció en ser considerades com «paraules vertaderes» de Jesús, condició compartida amb algunes altres expressions, recollides al llarg dels Evangelis, que pretenen ser citades exactes (tot i que traduïdes al grec, tret d'unes poques que es transcrigueren literalment en hebreu o arameu pels evangelistes i reben la denominació particular d'ipsissima verba o ipsissima vox).[7]

Historicitat

[modifica]

James Dunn considera que les set dites estan feblement arrelades en la tradició i les veu com a part de les elaboracions en els diversos relats de les últimes hores de Jesús.[8] No obstant això, argumenta a favor de l'autenticitat de la dita de Marc/Mateu, en la qual Jesús sembla descriure's a si mateix com a abandonat per Déu. Això hauria estat una vergonya per a l'Església primitiva, i per tant probablement no s'hauria inventat.[8] Leslie Houlden suggereix que Lluc podria haver exclòs deliberadament aquesta dita del seu evangeli perquè no encaixava amb el model de Jesús que estava presentant.[9][10]

Michael Licona suggereix que Joan ha redactat les declaracions autèntiques de Jesús tal com estan registrades en Mateu, Marc i Lluc. Mentre que Mateu i Marc fan que Jesús citi el Salm 22:1, Joan registra que "perquè es complís l'Escriptura, Jesús va dir: «Tinc set»". Les últimes paraules de Jesús, tal com es registren a Lluc, se simplifiquen a Joan com a «Tot s'ha complert» (Consummatum est).[11]

Primera Paraula

[modifica]
Crist i el Bon Lladre, de Ticià, ca. 1566. Representa la Segona Paraula.
Crucifixió de Perugino, ca. 1482. La seva composició (la Mare de Déu a la dreta del Crucificat i Joan a la seva esquerra) és la clàssica de l'Stabat Mater, que correspon a la Tercera Paraula.
Consummatum est, detall del púlpit de la catedral de Ribe. Representa la Sisena Paraula.
El que el Nostre Salvador veié des de la Creu, de James Tissot
« Pare, perdona'ls perquè no saben el que fan. »
— Lluc, 23: 34.

L'oració s'oferí per a qui eren culpables de donar-li mort. Pot interpretar-se com dirigida als jueus, als soldats romans (que al final d'aquest versicle apareixen jugant-se la seva túnica als daus), a tots dos o, genèricament, a tota la humanitat.

Per "perdona", a més de la veu llatina dimitte, també és molt freqüent l'ús d'ignosce.[12] L'original grec és Πατερ, συγχωρησον αυτους· διοτι δεν εξευρουσι τι πραττουσι.[13]

Segona Paraula

[modifica]
« T'ho asseguro: avui seràs amb mi al paradís. »
— Lluc, 23: 43.

És la resposta de Crist a la súplica "recorda't de mi, quan arribis al teu regne" del lladre penedit. Amb això s'interpreta que li assegura la salvació[5] sense que hi hagi obstacle en els seus pecats anteriors, per la fe que ha posat en Jesucrist.

Un canvi aparentment simple en la puntuació d'aquesta dita ha estat objecte de diferències doctrinals entre els grups cristians, donada la manca de puntuació en els textos grecs originals.[14]

Tercera Paraula

[modifica]
« Dona, aquí tens el teu fill. Aquí tens la teva mare. »
— Joan, 19: 26-27.

Una primera interpretació dona a aquest passatge un sentit ètic o social: Crist lliurà l'atenció de la seva mare al deixeble estimat, acomplint un deure filial elemental. S'hi veu l'ensenyança d'atendre "les coses del regne" (a les quals és enviat Joan), sense desatendre les responsabilitats assignades des d'abans; si estimem Déu, estimem el nostre proper i l'atenem, però primerament ho farem amb els més propers. En Jesús requeia el deure de tenir cura de la seva mare, que és vídua en aquells moments. Si no tenia altres fills, s'entén que el seu únic fill l'encomani al deixeble estimat, donant-la-hi per mare. Aquest acte recíproc s'interpreta com demostració que no només cal rebre amor, sinó saber donar-ne sense importar les circumstàncies.

S'han fet nombroses afirmacions mariològiques sobre aquest passatge. Segons Raymond Edward Brown, «sembla absolutament increïble que una escena tan reveladora i dramàtica, que situa la mare de Jesús en una nova relació amb el deixeble estimat acabi simplement que ell la porti a casa seva. […] El significat d'aquest episodi resideix en la nova relació entre la mare de Jesús i el deixeble estimat».[15] Segons Francis J. Moloney, no es pot eludir el fet que Jesús crucificat creà des de la creu «una família nova».[16] A l'espai de tres versicles (Joan 19:25-27), el terme «mare» hi apareix cinc vegades. Aquesta mateixa expressió havia aparegut al passatge de les noces de Canà (Joan 2:1-5), quan encara «no havia arribat l'hora» de la glorificació de Jesús. Moloney assenyala que en la narració de la crucifixió i mort de Jesús («l'hora» de la glorificació), tan sofisticat i simbòlic, l'evangelista no pogué significar simplement que el deixeble estimat havia de tenir cura de la vídua i mare de Jesús un cop mort el seu fill. Al concepte de Moloney, el passatge afirma el paper maternal de la mare de Jesús a la nova família de Jesús creada a la creu.[16]

Quarta Paraula

[modifica]
« Elí, Elí, ¿lemà sabactani? —que vol dir: «Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat?» »
— Mateu, 27:46 o Marc 15:34.

Apareix a l'Evangeli segons Marc (el més antic) en arameu (Eloí, Eloí, ¿lemà sabactani? ) i a l'Evangeli segons Mateu en hebreu (Elí, Elí ¿lemà sabactani?).

Segons la interpretació tradicional, Jesús estaria recitant el Psalm 22, que comença precisament amb aquestes paraules. Jesús s'ha lliurat lliurement al sacrifici per la humanitat, i en la seva natura humana se sent abandonat, com havia expressat a Getsemení. Ell és el Serf Sofrent de Déu, però finalment accepta el sacrifici vicari envers la humanitat. El sofriment de Crist simbolitza també el sofriment de l'ésser humà tot i en la més gran de les fes.

Cinquena Paraula

[modifica]
« Tinc set. »
— Joan, 19:28.

S'interpreta com expressió de dos tipus d'ànsia de Crist a la creu. En primer terme, de la set fisiològica, un dels turments més grans dels crucificats. En sentit al·legòric, com la set espiritual de Crist de consumir la redempció per a la salvació de tothom. Això apuntaria a l'estructura del quart evangeli, i evocaria la set espiritual que Crist experimentà al costat del pou de la samaritana.

Sisena Paraula

[modifica]
« Tot s'ha complert. »
— Joan, 19:30.

Molt sovint se cita en llatí: Consummatum est, car ha esdevingut un veritable tòpic literari. Es pot interpretar com la proclamació en boca de Crist de l'acompliment perfecte de la Sagrada Escriptura en la seva persona. Aquesta paraula posa de manifest que Jesús era conscient que havia complert fins a l'últim detall la seva missió redemptora i la culminació del programa de la seva vida: fer complir l'Escriptura fent sempre la voluntat del Pare. Més que una paraula d'agonia, és de victòria, "tot està conclòs".

Setena Paraula

[modifica]
« Pare, confio el meu alè a les teves mans. »
— Lluc 23:46.

És l'última frase que s'atribueix a Jesucrist, i s'interpreta com un exemple de la confiança que ha de tenir un cristià davant l'entrada al món espiritual: les acaballes.[17]

Les paraules de Lluc 23:46, o el més complet Salm 31:6 (Salm 31:5 en algunes numeracions), s'han atribuït posteriorment com a últimes paraules de personatges famosos, especialment d'aquells considerats cristians piadosos, com ara màrtirs o sants.[18][19][20] Entre ells es troben:

Referències

[modifica]
  1. ↑ Versió en castellà a la web oficial del Vaticà. Vulgata latina
  2. ↑ Versió en castellà a la web oficial del Vaticà. Vulgata latina
  3. ↑ Versió en castellà a la web oficial del Vaticà. Vulgata latina
  4. ↑ Versió en castellà a la web oficial del Vaticà. Vulgata latina
  5. 1 2 Bromiley, Geoffrey W. International Standard Bible Encyclopedia, Vol. 4. Eerdmans Press, 1988, p. 426. ISBN 0-8028-3784-0.
  6. ↑ Kelly, Joseph F. An Introduction to the New Testament for Catholics. Liturgical Press, 2006, p. 153. ISBN 978-0-8146-5216-9.
  7. ↑ Theopedia. Fuente citada en Ipsissima verba
  8. 1 2 Dunn, James G. D.. Jesus Remembered. Eerdmans, 2003, p. 779–781. ISBN 0802839312.
  9. ↑ Holden, Leslie. Jesus: The Complete Guide. Continuum International Publishing Group, 2006, p. 627. ISBN 0-8264-8011-X.
  10. ↑ Houlden, Leslie. Jesus in History, Thought, and Culture: An Encyclopedia, Volume 1. ABC-CLIO, 2003, p. 645. ISBN 1-57607-856-6.
  11. ↑ Michael R. Licona, Why Are There Differences in the Gospels? What We Can Learn from Ancient Biography (Oxford University Press, 2017), pp. 165–166.
  12. ↑ Per exemple, com el cita Antonio de Guevara, Libro primero de las epístolas familiares Arxivat 2014-abril-7 a la Wayback Machine..
  13. ↑ ΚΑΤΑ ΛΟΥΚΑΝ 23, 34.
  14. ↑ |Christman, A. R.. «The Early Church». A: The Blackwell Companion to Catholicism. Blackwell Publishing, 2010, p. 48. ISBN 978-1-4443-3732-7.
  15. ↑ Brown, Raymond E.. La muerte del Mesías. Desde Getsemaní hasta el sepulcro. Tomo II: Comentario a los relatos de la pasión de los cuatro evangelios. Estella, Navarra: Editorial Verbo Divino, 2006. ISBN 84-8169-487-8.
  16. 1 2 Moloney, Francis J.. El evangelio de Juan. Estella, Navarra: Editorial Verbo Divino, 2005. ISBN 84-8169-680-3.
  17. ↑ Septima palabra Arxivat 2015-maig-14 a la Wayback Machine. en oblatos.com
  18. ↑ «A Wonderful Prayer» (en anglès). The Christian Treasury. Johnstone, Hunter [Edinburgh], vol. 35, 1879, p. 117.
  19. 1 2 3 4 Thompson, Augustus Charles. com/books?id=YDdoAAAAcAAJ&pg=PA282 Seeds and Sheaves: Or, Words of Scripture; Their History and Fruits (en anglès). Gould and Lincoln, 1869, p. 282–284.
  20. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Lockyer, Herbert. Salmos: Un comentario devocional (en anglès). Kregel Publications, 1993. ISBN 978-0-8254-9742-1.
  21. ↑ Lockyer 1975 p. 48
  22. ↑ Butler 1866, 14 de juny
  23. ↑ Lockyer 1975 p. 83
  24. ↑ Lockyer 1975 p. 52
  25. ↑ Morris, John. The Life and Martyrdom of St. Thomas Becket (en anglès). Londres: Longman, Brown, Green, & Longmans, 1859, p. 331.
  26. ↑ Lockyer 1975 p. 147
  27. ↑ Thompson, Augustus Charles. Seeds and Sheaves: Or, Words of Scripture; Their History and Fruits (en anglès). Gould and Lincoln, 1869, p. 282–284.
  28. ↑ Wratislaw, Albert Henry. John Hus: The Commencement of Resistance to Papal Authority on the Part of the Inferior Clergy (en anglès). Society for Promoting Christian Knowledge, 1882. ISBN 978-0-7905-6158-5.
  29. ↑ Abbott, John Stevens Cabot. The Life of Christopher Columbus (en anglès). Dodd & Mead, 1875. ISBN 978-0-7222-8370-7.
  30. ↑ Perlove, Shelley Karen. Bernini and the Idealization of Death: La beata Ludovica Albertoni y la capilla Altieri (en castellà). Pennsylvania State University Press, 1990. ISBN 978-0-271-00684-0.
  31. ↑ Lockyer 1975 p. 73
  32. ↑ Lockyer 1975 p. 175
  33. ↑ Lockyer 1975 p. 85
  34. ↑ Butler 1866, 18 de setembre
  35. ↑ Carruthers, James. The History of Scotland: Durante la vida de la reina María y hasta la ascensión de su hijo Jacobo a la corona de Inglaterra (en anglès), 1831, p. 453.
  36. ↑ Butler 1866, 21 de juny
  37. ↑ Butler 1866, 23 de març
  38. ↑ Lockyer 1975 p. 166
  39. ↑ Lockyer 1975 p. 107
  40. ↑ Germann, Wilhelm. com/books?id=uKBSAAAAcAAJ&pg=PA381 Missionar Christian Friedrich Schwartz: sein Leben und Wirken aus Briefen des Halleschen Missionsarchivs (en alemany). Erlangen: Andreas Deichert, 1870, p. 381. «En tus manos encomiendo mi espíritu, tú me has redimido, Dios fiel!»
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Set_Paraules&oldid=37083339»