Setge de Gènova
Guerra catalanogenovesa  | |||
|---|---|---|---|
  Setge de Gènova Setge de Gènova | |||
| Tipus | setge | ||
| Data | 1331 | ||
| Coordenades | 44° 24′ 39″ N, 8° 55′ 56″ E / 44.410833°N,8.932222°E | ||
| Escenari | Guerra catalanogenovesa | ||
| Lloc | Gènova | ||
| Resultat | Saqueig de l'entorn de Gènova | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
El Setge de Gènova de 1331 fou un dels episodis de la Guerra catalanogenovesa.
Antecedents[modifica]
La conquesta aragonesa de Sardenya per Jaume el Just en el 1323 convertí l'antiga rivalitat comercial entre la Corona d'Aragó i la República de Gènova en guerra oberta, i els consellers de Barcelona preposaren a Alfons el Benigne l'organització d'una armada contra els genovesos.[1]
Guillem de Cervelló i de Banyeres comandà una armada en 1331, amb Galceran Marquet i Bernat Sespujades com a sotsalmiralls,[2] que va atacar Mònaco i Mentone, defensats per Antonio Grimaldi[3] i va assetjar Savona.
El setge[modifica]
Guillem de Cervelló després de saquejar la riviera, l'estol va bloquejar el port de Gènova i va enviar un missatger al senat, demanant el rescabalament dels greuges o oferint batalla, que no van ser acceptats, i la flota va saquejar l'entorn de la ciutat.[4]
Conseqüències[modifica]
Després de Gènova, l'estol es va retirar a Sardenya,[4] mentre Antonio Grimaldi armava un estol per defensar les seves costes.[3]
Davant de l'escalada de les hostilitats, Joan XXII va intentar sense èxit aconseguir la pau entre els contendents,[5] i en 1332 els almiralls de la flota foren el veguer de Barcelona Pere de Santcliment en primavera, i Francesc de Finestres i Arnau Oliver en hivern.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Mutgé Vives, 1996, p. 629.
- ↑ de Montpalau i de Surís, Antoni de Capmany. Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona (en castellà). Real Junta y Consulado de Comercio, 1779, p. 141.
- ↑ 3,0 3,1 Pemberton, H. The History of Monaco, Past and Present (en anglès). Tinsley brothers, 1867, p. 36.
- ↑ 4,0 4,1 Llobet i Vall-llosera, Josep Antoni. Cataluña antigua y Cataluña moderna (en castellà). Imprenta de Jaime Jepús Roviralta, 1836, p. 100-101.
- ↑ Mutgé Vives, 2004, p. 75.
- ↑ Mutgé Vives, 2004, p. 74.
Bibliografia[modifica]
- Mutgé Vives, Josefa. «La contribució de les ciutats de Tortosa i de Girona a l'armada contra els genovesos durant el regnat d'Alfons el Benigne (1333)». A: La Corona d'Aragona en Italia (sec. XIII a XVIII). vol.3. Carlo Delfino, 1996.
- Mutgé Vives, Josefa. Política, urbanismo y vida ciudadana en la Barcelona del siglo XIV. Editorial CSIC, 2004. ISBN 8400082184.