Setge de Gerba (1432)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarSetge de Gerba (1432)
Setge de Gerba (1432) (Mediterrani central)
Setge de Gerba (1432)
Setge de Gerba (1432)
Setge de Gerba (1432)
Coord.: 33° 47′ 0″ N, 10° 53′ 0″ E / 33.78333°N,10.88333°E / 33.78333; 10.88333
Tipus setge
Data 15 d'agost a 9 de setembre de 1432
Coordenades 33° 47′ 00″ N, 10° 53′ 00″ E / 33.7833°N,10.8833°E / 33.7833; 10.8833
Lloc Gerba
Resultat Victòria de la Corona d'Aragó
Bàndols
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Corona d'Aragó Tunis_hafsid_flag.png Regne Hàfsida
Comandants en cap
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Alfons el Magnànim Tunis_hafsid_flag.png Abu-Faris Abd-al-Aziz
Modifica les dades a Wikidata

El setge de Gerba de 1432 fou una de les batalles de l'Expedició a Tunis d'Alfons el Magnànim.

Antecedents[modifica]

L'ambició permanent d'Alfons el Magnànim sempre va ser el Regne de Nàpols, que ja havia intentat conquerir en la guerra de 1420-1423.[1]

El setge[modifica]

L'any 1432, aprofitant la treva amb Castella en la Guerra dels Infants d'Aragó, Alfons el Magnànim es féu de nou a la mar envers Itàlia, amb una primera escala a l'illa de Djerba,[2] posant setge el 15 d'agost, fins al 9 de setembre. Abu-Faris Abd-al-Aziz, governant de Tunísia, s'hi va enfrontar a la platja, sent derrotat.[3]

Conseqüències[modifica]

L'oportunitat d'Alfons el Magnànim li va arribar el 1434 i el 1435 amb la mort successivament de Lluís III i de la reina Joana II. Alfons es trobava a Sicília guerrejant contra els hàfsides, i es va decidir a conquerir el seu preuat regne començant per atacar Gaeta.[4] Però la flota catalana fou derrotada a la batalla de Ponça del 1435 per una flota conjunta formada per Gènova, el ducat de Milà, el Papat i els reis angevins de Nàpols.[4] En aquesta derrota molts nobles i el mateix rei i els seus germans foren fets presoners, i no foren alliberats fins al pagament d'un altíssim rescat aportat per les Corts de Montsó. Poc després el duc de Milà va canviar de bàndol aliant-se amb Alfons, fet que li permeté a aquest de tornar a intentar la conquesta del Regne altre el cop el 1436, fins a la victòria catalano-aragonesa el 2 de juny de 1442 guanyant tots els seus enemics: la República de Florència, la República de Venècia, el Papat, i els partidaris angevins a Nàpols.[4]

Referències[modifica]

  1. «combat naval de Foç Pisana». Enciclopèdia.cat. [Consulta: 10 maig 2011].
  2. Furió, Antoni; Aparisi, Josep. Castells, torres i fortificacions en la Ribera del Xúquer (en anglès). Universitat de València, 2002. 
  3. Pius II. Europe (c.1400-1458) (en anglès). CUA Press, 2013, p. 306. ISBN 081322182X. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 25