Setge de Gerba (1432)

Infotaula de conflicte militarSetge de Gerba (1432)
Setge de Gerba (1432) (Mediterrani central)
Setge de Gerba (1432)
Setge de Gerba (1432)
Setge de Gerba (1432)
Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
Data15 d'agost a 9 de setembre de 1432
Coordenades33° 48′ N, 10° 54′ E / 33.8°N,10.9°E / 33.8; 10.9
LlocGerba
ResultatVictòria de la Corona d'Aragó
Bàndols
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Corona d'Aragó Tunis_hafsid_flag.png Regne Hàfsida
Comandants
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Alfons el Magnànim Tunis_hafsid_flag.png Abu-Faris Abd-al-Aziz

El setge de Gerba de 1432 fou una de les batalles de l'Expedició a Tunis d'Alfons el Magnànim.

Antecedents[modifica]

L'ambició permanent d'Alfons el Magnànim sempre va ser el Regne de Nàpols, que ja havia intentat conquerir en la guerra de 1420-1423.[1]

El setge[modifica]

L'any 1432, aprofitant la treva amb Castella en la Guerra dels Infants d'Aragó, Alfons el Magnànim es feu de nou a la mar envers Itàlia, amb una primera escala a l'illa de Djerba,[2] posant setge el 15 d'agost, fins al 9 de setembre. Abu-Faris Abd-al-Aziz, governant de Tunísia, s'hi va enfrontar a la platja, sent derrotat.[3]

Conseqüències[modifica]

L'oportunitat d'Alfons el Magnànim li va arribar el 1434 i el 1435 amb la mort successivament de Lluís III i de la reina Joana II. Alfons es trobava a Sicília guerrejant contra els hàfsides, i es va decidir a conquerir el seu preuat regne començant per atacar Gaeta.[4] Però la flota catalana fou derrotada a la batalla de Ponça del 1435 per una flota conjunta formada per Gènova, el ducat de Milà, el Papat i els reis angevins de Nàpols.[4] En aquesta derrota molts nobles i el mateix rei i els seus germans foren fets presoners, i no foren alliberats fins al pagament d'un altíssim rescat aportat per les Corts de Montsó. Poc després el duc de Milà va canviar de bàndol aliant-se amb Alfons, fet que li permeté a aquest de tornar a intentar la conquesta del Regne altre el cop el 1436, fins a la victòria catalano-aragonesa el 2 de juny de 1442 guanyant tots els seus enemics: la República de Florència, la República de Venècia, el Papat, i els partidaris angevins a Nàpols.[4]

Referències[modifica]

  1. «Setge de Gerba (1432)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Furió, Antoni; Aparisi, Josep. Castells, torres i fortificacions en la Ribera del Xúquer (en anglès). Universitat de València, 2002. 
  3. Pius II. Europe (c.1400-1458) (en anglès). CUA Press, 2013, p. 306. ISBN 081322182X. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 25