Shahab-3
.jpg) Lanzamiento de un Shahab-3, año 2006. | |
| Tipus | míssil balístic d'abast mitjà  |
|---|---|
| País d'origen | Iran |
| Història de servei | |
| En servei | Des de 2003 |
| Especificacions | |
| Longitud | 16 m |
Shahab-3 (en persa شهاب-۳, Meteor-3 ) és un míssil balístic de mig abast desenvolupat per l'Iran, basat en el Nodong-1.[1][2] Inicialment, podia aconseguir una distància de 1.300 km, sent el seu abast després ampliat fins als 2.000 km.[3][4] Els projectes previs van ser el Shahab-1 i Shahab-2. El ministeri de defensa iranià va negar que el seu país tingués la intenció de desenvolupar la quarta versió.[5][6]
Shahab-1[modifica]
El Shahab-1 va ser el primer míssil del programa de llarg abast iranià.[7] És una lleugera variant del R-11, el qual va ser adquirit a Líbia i Síria entre 1985 i 1986.[8]
Shahab-2[modifica]
El Shahab-2 (persa: شهاب ۲, romanitzat: Ŝahāb 2, que significa "Meteor-2") és un míssil balístic tàctic iranià successor del míssil Shahab-1.[9]
Referències[modifica]
- ↑ U.S. Department of Defense. Proliferation: Threat and Response. DIANE Publishing, 2001, p. 38. ISBN 1-4289-8085-7.
- ↑ The North-Korean/Iranian Nodong-Shahab missile family b14643.de
- ↑ Federation of American Scientists. Shahab-3 / Zelzal-3 Còpia de fitxer a la Wayback Machine. fas.org
- ↑ «Iranian President Defies West At Military Parade». Radio Free Europe/Radio Liberty, 22-09-2007. [Consulta: 27 febrer 2014].
- ↑ «Iran Shows Home-Made Warfare Equipment at Military Parade». Fars News Agency, 22-09-2007. Arxivat de l'original el 2014-02-27. [Consulta: 27 febrer 2014].
- ↑ «Ghadr-1». Missile Threat. [Consulta: 27 febrer 2014].
- ↑ «SCUD-B Shahab-1». [Consulta: 30 abril 2011].
- ↑ «Shahab-1 (Scud B-Variant)».
- ↑ «Shahab-2».
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Shahab-3 |