Shellac

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióShellac
Shellac ATP 2007.jpg
Shellac actuant al festival All Tomorrow's Parties de maig del 2007
Dades base
Tipus entitat grup de música
Gènere artístic Art rock
Història
Fundació 1992
Activitat
Període actiu Des de 1992
Membres Todd Trainer
Bob Weston
Steve Albini
Origen Chicago, Illinois, Estats Units Estats Units
Discogràfica Touch and Go, Drag City, Skin Graft
Artistes relacionats Big Black, Brick Layer Cake, Flour, Mission of Burma, Rapeman, Volcano Suns, The Jesus Lizard, SPAYED, Scratch Acid and Qui
Estil Post-hardcore,[1][2] noise rock, math rock
Format per Todd Trainer

Web Shellac - Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Shellac, a vegades anomenat Shellac of North America, és un grup americà format per Steve Albini (guitarra i veus), Bob Weston (baix i veus) i Todd Trainer (percussió i veus). Encara que s'han classificat com post Hardcore[1][2] es descriuen com a "trio de rock minimalista".

Història[modifica | modifica el codi]

Shellac posant a Shibuya, Japó

Shellac es formà a Chicago, Illinois, el 1992 com a col·laboració informal entre el guitarrista Steve Albini i el bateria Todd Trainer. L'antic baixista de Naked Raygun Camilo Gonzalez assistí als primers assajos i fou l'intèrpret d'una cançó al primer single de Shellac abans que se'ls unís Bob Weston, anteriorment membre dels Volcano Suns de Boston.

Shellac té un so distintiu, minimalista basat en compassos inusuals i urgents, ritmes pesants i repetitius, un so de guitarres “angular”, i les lletres sarcàstiques surrealistes, mordents tant d'Albini com de Weston. Les cançons típicament no tenen la típica estructura de vers/tonada/vers i els arranjaments estan esparsos, al punt on alguns els descriuen com "amelòdics". El so distintiu de Shellac està associat sovint amb el seu entusiasme per a guitarres de Travis Bean vintage, una marca rara d'instruments basats en l'alumini, i el pedal d'efectes "Harmonic Percolator" Interfax. També se sap que Albini utilitza pues de coure i corretges de guitarres úniques que caben al voltant de la cintura més que per sobre de l'espatlla. Tant Weston com Albini són enginyers de so. Prefereixen un so d'enregistrament espars, analògic amb poc o cap mescla, i són meticulosos sobre l'emplaçament de micròfons i l'elecció dels equips. El grup prefereix la intimitat de clubs petits i fa esporàdiques aparicions en espais grans.

Discografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Explore: Post-Hardcore (Top Artists)». Allmusic. [Consulta: September 4, 2011].
  2. 2,0 2,1 Terich, Jeff. «The 90-Minute Guide - Post-Hardcore». Treblezine, April 24, 2007. [Consulta: September 4, 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Shellac Modifica l'enllaç a Wikidata