Shellac

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióShellac
Shellac ATP 2007.jpg
Shellac actuant al festival All Tomorrow's Parties de maig del 2007
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1992, Chicago, Illinois, Estats Units Estats Units
Activitat
ActivitatDes de 1992
MembresTodd Trainer
Bob Weston
Steve Albini
Segell discogràficTouch and Go, Drag City, Skin Graft
Artistes relacionatsBig Black, Brick Layer Cake, Flour, Mission of Burma, Rapeman, Volcano Suns, The Jesus Lizard, SPAYED, Scratch Acid and Qui
GènereArt rock Modifica el valor a Wikidata
EstilPost-hardcore,[1][2] noise rock, math rock
Format per

Lloc webShellac - Lloc web oficial
Facebook: shellacofna Last fm: Shellac Musicbrainz: 604f273a-d3c1-4b5b-ab83-99541f9368ea Songkick: 237744 Discogs: 103197 Allmusic: mn0000748262 Modifica el valor a Wikidata

Shellac, a vegades anomenat Shellac of North America, és un grup americà format per Steve Albini (guitarra i veus), Bob Weston (baix i veus) i Todd Trainer (percussió i veus). Encara que s'han classificat com post Hardcore[1][2] es descriuen com a "trio de rock minimalista".

Història[modifica]

Shellac posant a Shibuya, Japó

Shellac es formà a Chicago, Illinois, el 1992 com a col·laboració informal entre el guitarrista Steve Albini i el bateria Todd Trainer. L'antic baixista de Naked Raygun Camilo Gonzalez assistí als primers assajos i fou l'intèrpret d'una cançó al primer single de Shellac abans que se'ls unís Bob Weston, anteriorment membre dels Volcano Suns de Boston.

Shellac té un so distintiu, minimalista basat en compassos inusuals i urgents, ritmes pesants i repetitius, un so de guitarres “angular”, i les lletres sarcàstiques surrealistes, mordents tant d'Albini com de Weston. Les cançons típicament no tenen la típica estructura de vers/tonada/vers i els arranjaments estan esparsos, al punt on alguns els descriuen com "amelòdics". El so distintiu de Shellac està associat sovint amb el seu entusiasme per a guitarres de Travis Bean vintage, una marca rara d'instruments basats en l'alumini, i el pedal d'efectes "Harmonic Percolator" Interfax. També se sap que Albini utilitza pues de coure i corretges de guitarres úniques que caben al voltant de la cintura més que per sobre de l'espatlla. Tant Weston com Albini són enginyers de so. Prefereixen un so d'enregistrament espars, analògic amb poc o cap mescla, i són meticulosos sobre l'emplaçament de micròfons i l'elecció dels equips. El grup prefereix la intimitat de clubs petits i fa esporàdiques aparicions en espais grans.

Discografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Explore: Post-Hardcore (Top Artists)». Allmusic. Arxivat de l'original el 9 de desembre 2010. [Consulta: 4 setembre 2011].
  2. 2,0 2,1 Terich, Jeff. «The 90-Minute Guide - Post-Hardcore». Treblezine, 24-04-2007. Arxivat de l'original el 4 d’abril 2011. [Consulta: 4 setembre 2011].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Shellac