Pedal d'efectes

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula equipament informàticPedal d'efectes
Rockowe Ogródki 2012, Krzysztof Misiak 04.jpg
Accionant un pedal en concert
Modifica les dades a Wikidata
Llista de pedals comercialitzats (any, fabricants, model, tipus, detalls)
A. Marca Pedal Tipus Detalls
2018 Ammoon PockEcho multi. delay/looper
2018 Ammoon PockVerb rep. reverb
2018 Ammoon Stereo Looper rep. looper
Behringer
Boss Flanger distor
Boss Loop Station loop
Boss Metal Zone distor
Danelectro Grilled Cheese distor
Digitech Trio loop
Dunlop Cry Baby wah
Donner
EHX B9 sim. 9 sons d'orgue
EHX Big Muff distor
EHX C9 sim. 9 sons d'orgue
EHX Canyon rep. delay i looper
EHX Grand Canyon rep. delay i looper
EHX Mel 9 sim. 9 sons de Melotron
EHX Mono Synth sim. 9 sons de sintetitzador
EHX Mono Synth Bass sim. 9 sons de sintetitzador
EHX Ravish Sitar sim. so polifònic de sitar
EHX Synth 9 sim. 9 sons de sintetitzador
Fender
Ibanez
Mooer
Rowin
TC Ditto loop
Aroma

Un pedal d'efectes (o, per simplificació, pedal de distorsió) és un complement per a tocar la guitarra elèctrica i altres instruments endollats. Consisteix en un circuit electrònic que produeix diferents efectes musicals. Sol ser albergat en una petita caixa metàl·lica, usada per músics, normalment guitarristes, encara que de vegades també per músics d'altres instruments de cordes o de teclats electrònics. Aquests dispositius alteren la qualitat del so o timbre musical del senyal d'entrada, afegint diferents efectes al so produït.

Els pedals d'efecte han marcat un abans i un després en la producció de música amb mitjans electrònics. Molts d'ells van lligats a guitarristes històrics com Jimi Hendrix, encarregat de popularitzar el Fuzz Face i el Wah-wah. Stevie Ray Vaughan, reconegut com un gran fan del Tubescreamer o Brian May, famós per el so cridaner que li proporcionava el seu Treble Booster.

Històricament, segons la revista Guitar Player, el primer efecte en format pedal va ser el Dearmond Tremolo. Un efecte de trèmolo que es caracteritzava per fer servir més elements mecànics que electrònics per a fer la "tremolor" del volum.

Els pedals d'efecte poden rebre tres classificacions generals:

  • Distorsió: L'efecte no varia en funció del temps, és constant. Consisteix a enriquir els harmònics de l'instrument i distorsionar la seva ona, això també implica una modificació de la seva envolvent (o ADSR). Aquest efecte es tradueix en un so brut, que segons la seva magnitud rep el nom de Overdrive, Distorsió o Fuzz. Generalment, té controls de volum, guany de distorsió i to. Vegeu la imatge "oscil·lograma"
  • Modulació: Aquests efectes provoquen variacions en funció del temps, de manera periòdica. N'hi ha de molts tipus, n'hi ha que filtren harmònics periòdicament (per exemple el Phaser), d'altres que afegeixen harmònics i els fan variar d'aguts a greus (com el Chorus) i un llarg etc. Solen tenir controls de període de modulació, intensitat d'aquesta i mix entre senyal modulat i original. Vegeu les imatges "Espectre acord de guitarra" i "Espectre efecte Phaser" per corroborar el filtrat d'harmònics d'aquest efecte.
  • Repetició: Aquests últims tenen una feina més senzilla. S'encarreguen de copiar un senyal i repetir-lo per emular l'efecte eco d'unes muntanyes o el reverberant d'una església. Segons el temps que retarden poden ser reverberacions o delays. Un exemple és el Roland Space Echo, un dels primers delays fabricats. Aquest repetia el senyal de l'instrument gravant-lo en una cinta magnètica i reproduint-lo reiterades vegades. Normalment tenen controls de quantiat de repeticions, temps de repetició i mix entre repeticions i senyal net.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pedal d'efectes Modifica l'enllaç a Wikidata