Pedal d'efectes

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula equipament informàticPedal d'efectes
Rockowe Ogródki 2012, Krzysztof Misiak 04.jpg
Accionant un pedal en concert
Modifica les dades a Wikidata

Un pedal d'efectes (o, per simplificació, pedal de distorsió) és un complement per a tocar la guitarra elèctrica i altres instruments endollats. Consisteix en un circuit electrònic que produeix diferents efectes musicals. Sol ser albergat en una petita caixa metàl·lica, usada per músics, normalment guitarristes, encara que de vegades també per músics d'altres instruments de cordes o de teclats electrònics. Aquests dispositius alteren la qualitat del so o timbre musical del senyal d'entrada, afegint diferents efectes al so produït.

Els pedals d'efecte han marcat un abans i un després en la producció de música amb mitjans electrònics. Molts d'ells van lligats a guitarristes històrics com Jimi Hendrix, encarregat de popularitzar el Fuzz Face i el Wah-wah. Stevie Ray Vaughan, reconegut com un gran fan del Tubescreamer o Brian May, famós per el so cridaner que li proporcionava el seu Treble Booster.

Història[modifica]

Llista de pedals comercialitzats (any, fabricant, model, tipus, usuaris)
A. Marca Pedal Model Detalls Usuaris
1966 Arbiter Fuzz Face[1] fuzz Hendrix
1989 DigiTech Whammy[2] WH-1 octavador Morello, White
1965 Sola Tone Bender[3] MK II sustain Page
1962 Gibson Maestro Fuzztone[4] FZ-1A fuzz Richards
Vox King[5] TDK 5103 wah McMullen
1972 Musitronics Mu-Tron[6] III filtre d'embolcall Bootsy, Wonder
1972 MXR Phase 90[7] simulació d'un Leslie Van Halen
EHX Electric Mistress[8] flanger i filtre matriu Summers
1976 EHX Memory Man[9] eco
1982 Ibanez Tube Screamer[10] TS9 overdrive SRV
EHX Memory Man Deluxe[9] eco, chorus i vibrato The Edge
EHX Memory Man Tap 1100[11]
EHX Memory Man Tap Tempo 550
EHX Memory Boy
EHX Deluxe Memory Boy
EHX Memory Toy
EHX Stereo Memory Man with Hazarai
Maestro Echoplex[8] EP-3 Summers
Ammoon American Sound sim. so d'amplificador
2018 Ammoon PockVerb rep. reverb
2018 Ammoon Stereo Looper rep. looper
Aroma Mario dist. bitcrusher
Behringer
Boss Flanger distor
Boss Loop Station loop
Boss Metal Zone distor
Danelectro Grilled Cheese distor
Danelectro Sitar Swami sim. so monofònic de sitar
2014 DigiTech Bass Whammy[12] mod. octavador per a baix
2017 DigiTech CabDryVR[13] sim. 14 sons d'amplificador
2014 DigiTech Dirty Robot[14] sim. so de sintetitzador
2014 DigiTech Drop[15] octavador greu
2017 DigiTech FreqOut[16] mod. creador de feedback
2014 DigiTech Mosaic[17] mod. so de guitarra de dotze cordes
DigiTech sDrum[18] sim. caixa de ritmes
2015 DigiTech Trio[19] div. acompanyament
2016 DigiTech Trio+[20] div. acompanyament i looper
Dunlop Cry Baby wah
Donner Delay rep. delay
EHX B9 sim. 9 sons d'orgue
EHX Big Muff distor
EHX C9 sim. 9 sons d'orgue
EHX Canyon repe. delay i looper
2018 Ammoon PockEcho repe. delay/looper
EHX Grand Canyon repe. delay i looper
EHX Mel 9 sim. 9 sons de Melotron
EHX Mono Synth sim. 9 sons de sintetitzador
EHX Mono Synth Bass sim. 9 sons de sintetitzador
EHX Ravish Sitar sim. so polifònic de sitar
EHX Synth 9 sim. 9 sons de sintetitzador
Fender
Joyo American Sound sim. so d'amplificador
2018 Joyo O. M. B[21] rep. looper i caixa de ritmes
Mooer
Rowin Twin Looper loop 3 efectes, USB
TC Ditto loop
Zoom
A. Marca Pedal Model Detalls Usuaris

Encara que les unitats d'efectes per a instrument elèctric tenen un parell de precedents en la guitarra Rickenbacker Electro Vibrola Spanish (comercialitzada entre 1938 i 1942), amb un dispositiu incorporat que feia vibrar el pont,[22] i les unitats independents DeArmond Model 600 Volume Pedal i DeArmond Model 601 Tremolo Control (1946, també comercialitzat com a Trem-Trol 60 o 60A), un aparell que feia passar el senyal per un fluid electrolític, popularitzat per Bo Diddley en temes com Diddley Daddy o Pretty Thing, eren uns artefactes delicats i mals de transportar.[23]

El primer efecte de tipus stompbox fon el Gibson Maestro Fuzz-Tone (1962), dissenyat pel tècnic de so de Nashville Glen Snoddy, que descobrí l'efecte de fuzz l'any 1960 durant una sessió de gravació, vengué la patent a Gibson i se sorprengué gratament quan l'escoltà en la cançó dels Rolling Stones (I Can't Get No) Satisfaction: encara que el guitarriste dels Stones, Keith Richards, «només ha usat pedals un parell de voltes», l'afegit del fuzz a la cançó fon casual, ja que en un principi era una guia que havia de ser substituïda per una secció de vents.[4]

Un altre efecte primerenc fon el Sola Sound Tone Bender, dissenyat per Gary Hurst el 1965 i utilitzat per Jimmy Page abans de fundar Led Zeppelin, amb els quals és audible en peces de llur primer disc com "Dazed and Confused" o "You Shook Me": «Era una cosa fenomenal: un pedal de distorsió capaç de fer que la guitarra sonara prou agressiva.»[3]

Un dels primers a utilitzar l'efecte del wah-wah —se'n comprà un en 1967— fon Frank Zappa, no només amb guitarra, sinó també amb clavinet i saxòfon en el seu tercer disc We're Only in It for the Money; Zappa també usà altres pedals com el Dan Armstrong Green Ringer, dos versions de Mu-Tron, el Big Muff d'EHX o l'Electro Wagnerian Emancipator.[24] Jimi Hendrix també fon un usuari notable de l'efecte wah, a més d'altres pedals com l'Arbiter Fuzz Face, present en temes del seu primer disc, Are You Experienced, com "Love or Confusion" o "I Don't Live Today".[1]

El wah es popularitzà com a un element indispensable del soul electrificat i el funk amb artistes com Curtis Mayfield, el qual no obstant usava un auto-wah, al contrari que el seu gutiarriste habitual, Craig McMullen;[5] un altre so característic del funk de la dècada de 1970 és el Mu-Tron III, dissenyat el 1972 per Mike Beigel i utilitzat per Stevie Wonder en el teclat de Higher Ground o, sobretot, pel baixiste de Funkadelic Bootsy Collins, combinat sovint amb la distorsió d'un Big Muff o un Morley Fuzz Wah.[6]

Quant a pedals que imiten o emulen sons d'altres instruments, Eddie Van Halen usà un Phase 90 d'MXR per a reproduir l'efecte d'un altaveu Leslie rotari, junt amb altres pedals com l'Echoplex EP-3 i el Flanger d'MXR per a obtindre el seu so de guitarra particular.[7] En la dècada del 1980, pedals d'Electro Harmonix com l'Electric Mistress o el Memory Man foren cabdals per al so de guitarristes com Andy Summers[8] en The Police o The Edge en U2;[9] d'altres, com el bluesman Stevie Ray Vaughan, aconseguien el to desitjat per mig d'un Ibanez TS808 o més aïna el TS9, més ric en aguts.[10]

Els pedals d'efecte poden rebre tres classificacions generals:

Distorsió

L'efecte no varia en funció del temps, és constant. Consisteix a enriquir els harmònics de l'instrument i distorsionar la seva ona, això també implica una modificació de la seva envolvent (o ADSR). Aquest efecte es tradueix en un so brut, que segons la seva magnitud rep el nom de Overdrive, Distorsió o Fuzz. Generalment, té controls de volum, guany de distorsió i to. Vegeu la imatge "oscil·lograma"

Modulació

Aquests efectes provoquen variacions en funció del temps, de manera periòdica. N'hi ha de molts tipus, n'hi ha que filtren harmònics periòdicament (per exemple el Phaser), d'altres que afegeixen harmònics i els fan variar d'aguts a greus (com el Chorus) i un llarg etc. Solen tenir controls de període de modulació, intensitat d'aquesta i mix entre senyal modulat i original. Vegeu les imatges "Espectre acord de guitarra" i "Espectre efecte Phaser" per corroborar el filtrat d'harmònics d'aquest efecte.

Repetició

Aquests últims tenen una feina més senzilla. S'encarreguen de copiar un senyal i repetir-lo per emular l'efecte eco d'unes muntanyes o el reverberant d'una església. Segons el temps que retarden poden ser reverberacions o delays. Un exemple és el Roland Space Echo, un dels primers delays fabricats. Aquest repetia el senyal de l'instrument gravant-lo en una cinta magnètica i reproduint-lo reiterades vegades. Normalment tenen controls de quantiat de repeticions, temps de repetició i mix entre repeticions i senyal net.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Bill Murphy. «10 Stompboxes That Changed the World: 2. Jimi Hendrix's Arbiter Fuzz Face» (en anglés). Premier Guitar, 05-09-2012. [Consulta: 22 agost 2019].
  2. Bill Murphy. «10 Stompboxes That Changed the World: 10. Tom Morello's DigiTech WH-1 Whammy» (en anglés). Premier Guitar, 05-09-2012. [Consulta: 5 agost 2019].
  3. 3,0 3,1 Bill Murphy. «10 Stompboxes That Changed the World: 3. Jimmy Pages Sola Sound Tone Bender MK II» (en anglés). Premier Guitar, 05-09-2012. [Consulta: 2 octubre 2019].
  4. 4,0 4,1 Bill Murphy. «10 Stompboxes That Changed the World: 1. Keith Richards' Gibson Maestro FZ-1A Fuzz-Tone» (en anglés). Premier Guitar, 05-09-2012. [Consulta: 31 juliol 2019].
  5. 5,0 5,1 Bill Murphy. «10 Stompboxes That Changed the World: 4. Curtis Mayfield and Craig Mullen's VOX King Wah» (en anglés). Premier Guitar, 05-09-2012. [Consulta: 7 octubre 2019].
  6. 6,0 6,1 Bill Murphy. «10 Stompboxes That Changed the World: 5. Bootsy Collins' Musitronics Mu-Tron III» (en anglés). Premier Guitar, 05-09-2012. [Consulta: 13 octubre 2019].
  7. 7,0 7,1 Bill Murphy. «10 Stompboxes That Changed the World: 6. Eddie Van Halen's MXR Phase 90» (en anglés). Premier Guitar, 05-09-2012. [Consulta: 27 octubre 2019].
  8. 8,0 8,1 8,2 Bill Murphy. «10 Stompboxes That Changed the World: 7. Andy Summers' Electro-Harmonix Electric Mistress Flanger» (en anglés). Premier Guitar, 05-09-2012. [Consulta: 27 octubre 2019].
  9. 9,0 9,1 9,2 Bill Murphy. «10 Stompboxes That Changed the World: 8. The Edge's Electro-Harmonix Memory Man Deluxe» (en anglés). Premier Guitar, 05-09-2012. [Consulta: 31 octubre 2019].
  10. 10,0 10,1 Bill Murphy. «10 Stompboxes That Changed the World: 9. Stevie Ray Vaughan's Ibanez TS9 Tube Screamer» (en anglés). Premier Guitar, 05-09-2012. [Consulta: 11 desembre 2019].
  11. Sam Hill. «Thanks for the Memories, Man: Evolution of the Legendary Analog Delay» (en anglés). Reverb, 10-09-2015. [Consulta: 31 octubre 2019].
  12. «Bass Whammy» (en anglés). DigiTech. [Consulta: 25 juliol 2019].
  13. «CabDryVR» (en anglés). DigitTech. [Consulta: 25 juliol 2019].
  14. «Dirty Robot» (en anglés). DigiTech. [Consulta: 25 juliol 2019].
  15. «Drop» (en anglés). DigiTech. [Consulta: 5 agost 2019].
  16. «FreqOut» (en anglés). DigiTech. [Consulta: 25 juliol 2019].
  17. «Mosaic» (en anglés). DigiTech. [Consulta: 25 juliol 2019].
  18. «sDrum» (en anglés). DigiTech. [Consulta: 25 juliol 2019].
  19. «Trio» (en anglés). DigiTech. [Consulta: 25 juliol 2019].
  20. «Trio+» (en anglés). DigiTech. [Consulta: 25 juliol 2019].
  21. «JOYO OMB Looper and Drum Machine - Revolution Series» (en anglés). Joyo Audio UK. [Consulta: 21 juny 2019].
  22. Alex Watts. «Musicology: A History Of The Guitar Effect Pedal"» (en anglés). Mixdown, 03-05-2018. [Consulta: 29 juliol 2019].
  23. Paul Davies. «The Secret History of Guitar Effects Pedals» (en anglés). Sound Affects, 05-04-2018. [Consulta: 30 juliol 2019].
  24. Bob Gulla. Guitar Gods: The 25 Players Who Made Rock History (en anglés). ABC-CLIO, 2008, p. 255. ISBN 9780313358074.