Pedal d'efectes

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
DeArmond 600 Volume

Un pedal d'efectes (o, per simplificació, pedal de distorsió) és un complement per a tocar la guitarra elèctrica i altres instruments endollats. Consisteix en un circuit electrònic que produeix diferents efectes musicals. Sol ser albergat en una petita caixa metàl·lica, usada per músics, normalment guitarristes, encara que de vegades també per músics d'altres instruments de cordes o de teclats electrònics. Aquests dispositius alteren la qualitat del so o timbre musical del senyal d'entrada, afegint diferents efectes al so produït.

Els pedals d'efecte han marcat un abans i un després en la producció de música amb mitjans electrònics. Molts d'ells van lligats a guitarristes històrics com Jimi Hendrix, encarregat de popularitzar el Fuzz Face i el Wah-wah. Stevie Ray Vaughan, reconegut com un gran fan del Tubescreamer o Brian May, famós per el so cridaner que li proporcionava el seu Treble Booster.

Història[modifica]

Gibson FZ-1A

L'alteració del so de la guitarra al gust personal és un efecte que els guitarristes han buscat sempre, i que l'aparició de la guitarra elèctrica i els amplificadors possibilitaren: entre els pioners del rock and roll en modificar el so estan Johnny Burnette's Rock 'n Roll Trio el 1956 i Link Wray el 1958, que saturaven les vàlvules de llurs amplis amb el volum al màxim, un efecte de sobrecàrrega (overdrive) incorporat més tard com a funció específica.[1]

Vox Tone Bender

Encara que les unitats d'efectes per a instrument elèctric tenen un parell de precedents en la guitarra Rickenbacker Electro Vibrola Spanish (comercialitzada entre 1938 i 1942), amb un dispositiu incorporat que feia vibrar el pont,[2] i les unitats independents DeArmond Model 600 Volume Pedal i DeArmond Model 601 Tremolo Control (1946, també comercialitzat com a Trem-Trol 60 o 60A), un aparell que feia passar el senyal per un fluid electrolític, popularitzat per Bo Diddley en temes com Diddley Daddy o Pretty Thing, eren uns artefactes delicats i mals de transportar.[3]

Fuzz Face

El primer efecte de tipus stompbox fon el Gibson Maestro Fuzz-Tone (1962), dissenyat pel tècnic de so de Nashville Glen Snoddy, que descobrí l'efecte de fuzz l'any 1960 durant una sessió de gravació, vengué la patent a Gibson i se sorprengué gratament quan l'escoltà en la cançó dels Rolling Stones (I Can't Get No) Satisfaction: encara que el guitarriste dels Stones, Keith Richards, «només ha usat pedals un parell de voltes», l'afegit del fuzz a la cançó fon casual, ja que en un principi era una guia que havia de ser substituïda per una secció de vents.[4]

Un altre efecte primerenc fon el Sola Sound Tone Bender, dissenyat per Gary Hurst el 1965 i utilitzat per Jimmy Page abans de fundar Led Zeppelin, amb els quals és audible en peces de llur primer disc com "Dazed and Confused" o "You Shook Me": «Era una cosa fenomenal: un pedal de distorsió capaç de fer que la guitarra sonara prou agressiva.»[5]

Un dels primers a utilitzar l'efecte del wah-wah —se'n comprà un en 1967— fon Frank Zappa, no només amb guitarra, sinó també amb clavinet i saxòfon en el seu tercer disc We're Only in It for the Money; Zappa també usà altres pedals com el Dan Armstrong Green Ringer, dos versions de Mu-Tron, el Big Muff d'EHX o l'Electro Wagnerian Emancipator.[6] Jimi Hendrix també fon un usuari notable de l'efecte wah, a més d'altres pedals com l'Arbiter Fuzz Face, present en temes del seu primer disc, Are You Experienced, com "Love or Confusion" o "I Don't Live Today".[7]

Musitronics Mu-Tron III

El wah es popularitzà com a un element indispensable del soul electrificat i el funk amb artistes com Curtis Mayfield, el qual no obstant usava un auto-wah, al contrari que el seu gutiarriste habitual, Craig McMullen;[8] un altre so característic del funk de la dècada de 1970 és el Mu-Tron III, dissenyat el 1972 per Mike Beigel i utilitzat per Stevie Wonder en el teclat de Higher Ground o, sobretot, pel baixiste de Funkadelic Bootsy Collins, combinat sovint amb la distorsió d'un Big Muff o un Morley Fuzz Wah.[9]

Quant a pedals que imiten o emulen sons d'altres instruments, Eddie Van Halen usà un Phase 90 d'MXR per a reproduir l'efecte d'un altaveu Leslie rotari, junt amb altres pedals com l'Echoplex EP-3 i el Flanger d'MXR per a obtindre el seu so de guitarra particular.[10] En la dècada del 1980, pedals d'Electro Harmonix com l'Electric Mistress o el Memory Man foren cabdals per al so de guitarristes com Andy Summers[11] en The Police o The Edge en U2;[12] d'altres, com el bluesman Stevie Ray Vaughan, aconseguien el to desitjat per mig d'un Ibanez TS808 o més aïna el TS9, més ric en aguts.[13]

El 1992, el guitarriste de Rage Against the Machine utilitzà un Whammy de Digitech en cançons com Killing in the Name of i Know your Enemy per a imitar el so d'scratch dels discjòqueis.[14]

Classificació[modifica]

Els pedals d'efecte poden rebre tres classificacions generals:

Distorsió

L'efecte no varia en funció del temps, és constant. Consisteix a enriquir els harmònics de l'instrument i distorsionar la seva ona, això també implica una modificació de la seva envolvent (o ADSR). Aquest efecte es tradueix en un so brut, que segons la seva magnitud rep el nom de Overdrive, Distorsió o Fuzz. Generalment, té controls de volum, guany de distorsió i to. Vegeu la imatge "oscil·lograma"

Modulació

Aquests efectes provoquen variacions en funció del temps, de manera periòdica. N'hi ha de molts tipus, n'hi ha que filtren harmònics periòdicament (per exemple el Phaser), d'altres que afegeixen harmònics i els fan variar d'aguts a greus (com el Chorus) i un llarg etc. Solen tenir controls de període de modulació, intensitat d'aquesta i mix entre senyal modulat i original. Vegeu les imatges "Espectre acord de guitarra" i "Espectre efecte Phaser" per corroborar el filtrat d'harmònics d'aquest efecte.

Repetició

Aquests últims tenen una feina més senzilla. S'encarreguen de copiar un senyal i repetir-lo per emular l'efecte eco d'unes muntanyes o el reverberant d'una església. Segons el temps que retarden poden ser reverberacions o delays. Un exemple és el Roland Space Echo, un dels primers delays fabricats. Aquest repetia el senyal de l'instrument gravant-lo en una cinta magnètica i reproduint-lo reiterades vegades. Normalment tenen controls de quantiat de repeticions, temps de repetició i mix entre repeticions i senyal net.

Terminologia[modifica]

Llista de pedals comercialitzats (any, fabricant, model, tipus, usuaris)
A. Marca Pedal Model Detalls Usuaris
1966 Arbiter Fuzz Face[7] fuzz Hendrix
1989 DigiTech Whammy[14] WH-1 octavador Morello, White
1965 Sola Tone Bender[5] MK II sustain Page
1962 Gibson Maestro Fuzztone[4] FZ-1A fuzz Richards
Vox King[8] TDK 5103 wah McMullen
1970 EHX Big Muff Π[15] fuzz Corgan, Gilmour, White
1972 Musitronics Mu-Tron[9] III filtre d'embolcall Bootsy, Wonder
1972 MXR Phase 90[10] simulació d'un Leslie Van Halen
EHX Electric Mistress[11] flanger i filtre matriu Summers
1976 EHX Memory Man[12] eco
1982 Ibanez Tube Screamer[13] TS9 overdrive SRV
EHX Memory Man Deluxe[12] eco, chorus i vibrato The Edge
EHX Memory Man Tap 1100[16]
EHX Memory Man Tap Tempo 550
EHX Memory Boy
EHX Deluxe Memory Boy
EHX Memory Toy
2005 EHX Polyphonic Octave Generator[17] POG octavador polifònic White
EHX Stereo Memory Man with Hazarai
Maestro Echoplex[11] EP-3 Summers
Ammoon American Sound sim. so d'amplificador
2018 Ammoon PockVerb rep. reverb
2018 Ammoon Stereo Looper rep. looper
Aroma Mario dist. bitcrusher
Behringer Acoustic Modeler AM100 simulador de guitarra acústica
Boss Dynamic Wah AW-3 auto wah
Keeley Neutrino KNEUT filtre d'embolcall
Mad Professor Snow White auto wah
Xvive Singing Autowah filtre d'embolcall
Boss Flanger distor
Boss Loop Station loop
Boss Metal Zone distor
Danelectro Grilled Cheese distor
Danelectro Sitar Swami sim. so monofònic de sitar
2014 DigiTech Bass Whammy[18] mod. octavador per a baix
2017 DigiTech CabDryVR[19] sim. 14 sons d'amplificador
2014 DigiTech Dirty Robot[20] sim. so de sintetitzador
2014 DigiTech Drop[21] octavador greu
2017 DigiTech FreqOut[22] mod. creador de feedback
2014 DigiTech Mosaic[23] mod. so de guitarra de dotze cordes
DigiTech sDrum[24] sim. caixa de ritmes
2015 DigiTech Trio[25] div. acompanyament
2016 DigiTech Trio+[26] div. acompanyament i looper
Dunlop Cry Baby wah
Donner Delay rep. delay
EHX B9 sim. 9 sons d'orgue
EHX Big Muff distor
EHX C9 sim. 9 sons d'orgue
EHX Canyon repe. delay i looper
EHX Crayon chorus
2018 Ammoon PockEcho repe. delay/looper
EHX Grand Canyon repe. delay i looper
EHX Mel 9 sim. 9 sons de Melotron
EHX Metal Muff distor
EHX Mono Synth sim. 9 sons de sintetitzador
EHX Mono Synth Bass sim. 9 sons de sintetitzador
EHX Ravish Sitar sim. so polifònic de sitar
EHX Synth 9 sim. 9 sons de sintetitzador
Fender
Joyo American Sound sim. so d'amplificador
2018 Joyo O. M. B[27] rep. looper i caixa de ritmes
Marshall Guv'nor
Marshall Jackhammer
Mooer
Rowin Twin Looper loop 3 efectes, USB
TC Ditto loop
Belkin Soundblox Tri-Mod Flanger flanger
Belkin Soundblox Tri-Mod Phaser phaser
Zoom
A. Marca Pedal Model Detalls Usuaris
auto-wah

A diferència dels pedals wah-wah, que fan oscil·lar el so amb el moviment del peu, els auto-wah ho fan de manera semiautomàtica segons la programació del músic, per la qual cosa solen ser del tipus stomp box amb un activador i dials per a les diferents variables a controlar; alguns models comercialitzats són el Boss AW-3, Keely Kneut, Mp Snow White i el Singing Autowah d'Xvive.[28]

bitcrusher

Mentre quasi tots els pedals digitals oferixen alta fidelitat de so, els «esclafabits» fan el contrari: quantitzar l'ona de l'instrument i baixar-ne la resolució, sovint a imitació del so dels videojocs de 8 bits.[29] El nom d'alguns d'estos pedals fan referència a eixe àmbit, com Arcadiator, Bit Commander, Bit Crusher, Bitmap, Bit Quest! o Mario.

booster

Com el seu nom indica, augmenta el senyal sense distorsionar el so, per la qual cosa sol utilitzar-se per a ressaltar solos de guitarra o igualar els volums de dos instruments diferents. Alguns exemples: EP Booster d'Xotic Audio, LT Boost (Blackstar), Micro Amp (MXR), Super Chili Picoso o el Wampler DB+.[30]

cab sim

Abreviació de cab simulator, este tipus de pedals reproduîxen el so d'un o de diferents amplificadors coneguts, amb la qual cosa poden suplir el seu ús; per la seua idiosincràsia, regularment haurien d'anar al final de la cadena d'efectes i, presumiblement, connectats directament a la taula de so. Alguns exemples de simuladors multiples són la sèrie Cab Clone de Mesa Boogie, el CabDryVR de Digitech, el Hotone Cab, l'Iridium d'Strymon, el Radar de Mooer o la sèrie Torpedo C.A.B. de Two Notes.[31]

chorus

L'efecte de «cor» sovint és anomenat «so huitanter» pel seu ús general durant la dècada de 1980: estos pedals dupliquen el senyal de l'instrument i, al so «eixut» (dry), li afigen un so «mullat» (wet) consistent en alteracions de temps, afinació i vibrato, com si fóra un cor (música) tractant de fer la mateixa nota. El pedal de chorus per antonomàsia és el Chorus Ensemble de Boss (1976), reeditat d'ençà amb diferents afegits; el Catalina de Seymour Duncan, els Clone d'Electro Harmonix, el Julia de Walrus o el Nautila de Digitech.[32]

delay

Este tipus d'efecte repetix el so dins duns paràmetres control·lables, com si fóra l'eco; n'hi han mono, estéreo, analògics i també digitals, que afigen altres efectes al ressò, com alteració del to, reproducció inversa o simulació analògica: alguns, com el Boss DD-500, el Canyon d'Electro Harmonix, el Carbon Copy (MXR), el Flashback II de TC Electronic o l'Strymon TimeLine.[33]

distortion

Encara que altres efectes com el fuzz i l'overdrive (i pràcticament qualsevol alteració del so natural) també entren en la categoria genèrica de distorsió, els fabricants de pedals solen diferenciar-los segons el grau de tall de l'ona de so i apliquen el nom de distortion a un terme mig entre els altres dos, en el qual el senyal talla més que en overdrive però reté més articulació que el fuzz: com generen molt més de guany que la primera, se solen utilitzar sobre el senyal net.[34] Exemples: el Super Badass Distortion d'MXR.

flanger

Encara que sovint se'l confon amb el phaser, el flanger multiplica el so però no el sincronitza, amb la qual cosa és més aïna un delay continuu: alguns models populars són l'e-lady (Mooer), l'Electric Mistress (EHX), el Mod Core (Nux) i el Vortex (TC).[35]

fuzz

La distorsió més comuna en la música rock des que sonà en Satisfaction, el fuzz fa que el so tendisca a picar i produïsca ones de so rectilínies, un efecte paregut al d'un sintetitzador i també present en els bitcrusher; com la seua circuiteria és prou senzilla, els pedals de fuzz se solen classificar segons si llurs transistors són de germani (més càlids, com l'Arbiter Fuzz Face de Hendrix) o de silici (més cridaners, com la sèrie Big Muff d'EHX).[36]

germanium

Els transistors de germani, presents en la Fuzz Face o el Maestro Fuzz-Tone, produïxen un so descrit com a suau i agradós a l'oïda: el germani té més capacitància, menys amplària de banda —per això no aplega a freqüencies agudes— i menys guany, a més d'una millor capacitància de Miller entre els connectors i els transistors, que arredonix un so d'estil vintage popular entre els guitarristes; encara que el silici substituí el germani en la fabricació de transistors per les seues millors qualitats generals, el fet que siga un metaloïde més rar contribuîx a regular la demanda de pedals selectes, que sovint exhibixen l'etiqueta de Germanium.[37]

looper

Estos pedals, que poden ser simples (EHX 360, Nux Loop Core, TC Ditto), dobles (BOSS RC-30, EHX 720, Vox VLL1), quàdruples (Digitech JamMan Stereo Looper) o fins i tot òctuples (Boss RC-300), reproduïxen la capacitat de gravació i reproducció per pistes del magnetòfon per a enregistrar un fraseig instrumental —o vocal— i reproduir-lo en bucle (loop) per a usar-lo d'acompanyament o afegir-li més bucles; entre les variants de loopers n'hi han mono, estéreo, amb efectes (reproducció inversa, reverberació, so de cinta) o altres opcions com la inclusió de caixa de ritmes o acompanyament de baix.[38]

overdrive

Si bé l'efecte overdrive —sovint abreujat drive— vol imitar la distorsió produïda per la sobrecàrrega de les vàlvules d'un ampificador, l'overdrive de pedal també se sol usar en conjunció amb la distorsió produïda per l'amplificador, en un procés anomenat stacking (apilament); guitarristes com Stevie Ray Vaughan l'usaven per a guanyar en freqüències mitges per a destacar per damunt del so del conjunt: és el cas del ja anomenat Tube Screamer o d'altres com el Boss BD-2 Blues Driver, Chase Bliss Audio Brothers, EarthQuaker Devices Palisades, Electro-Harmonix Soul Food, Fulltone OCD V2, Keeley D&M Drive, l'Origin Effects RevivalDrive, Paul Cochrane Timmy o Strymon Sunset.[39]

phaser

Des que Van Halen popularitzà el seu ús, els «fasejadors» esdevingueren una ferramenta indispensable per a engrandir el so de la guitarra: en són exemples els Phase 90 i Phase 95 de MXR, el Vintage Phaser de Behringer, el Helix de TC Electronic o el Vanguard de Walrus Audio.[40]

reverb

L'efecte reverb imita la reverberació del so en les superfícies, com ho faria per exemple dins d'un auditori: com els delay, les reverb solen situar-se al final de la cadena d'efectes per a imitar la profunditat del so. Els primers efectes de reverberació s'aconseguien amb l'ús de molls, com el sistema inclòs en els amplificadors Fender Twin Reverb, molt usats pels guitarristes de música surf per al seu so «humit»; la reverb sol anar acompanyada en la descripció de paraules com room (habitació), hall (auditori) o cathedral (catedral): alguns pedals notables són The Atmosphere de Dr. Scientist, Ventris Dual Reverb (Source Audio), l'Element d'Anasound o Space d'Eventide.[41]

simulator

A banda dels que simulen el so d'un amplificador, també hi han pedals específics per a reproduir el so d'altres instruments, com la guitarra acústica —normal, jumbo o piezoelèctrica—,[42] la guitarra de dotze cordes, òrguens (EHX B9 i C9), mellotron (EHX Mel 9), sitar (EHX Ravish Sitar i Danelectro Sitar Swami) o sintetizadors.

synth

Entre els simuladors, els més comuns són els que possibiliten imitar els so d'un instrument sintetitzador, ja que el seu so és en origen una interpretació digital d'un instrument acústic: el rang de pedals disponibles varia segons el nombre d'opcions, de la senzillesa i portabilitat del Mooer E7 o els Electro Harmonix Synth9 i Super Ego, al Boss SY-1, el Keeley Synth-1, el Mothership 2 de Pigtronix.[43]

Referències[modifica]

  1. Allyson McCabe. «'Voices Within The Music': A Brief History Of Guitar Effects» (en anglés). NPR, 13-12-2014. [Consulta: 21 desembre 2019].
  2. Alex Watts. «Musicology: A History Of The Guitar Effect Pedal"» (en anglés). Mixdown, 03-05-2018. [Consulta: 29 juliol 2019].
  3. Paul Davies. «The Secret History of Guitar Effects Pedals» (en anglés). Sound Affects, 05-04-2018. [Consulta: 30 juliol 2019].
  4. 4,0 4,1 Bill Murphy. «10 Stompboxes That Changed the World: 1. Keith Richards' Gibson Maestro FZ-1A Fuzz-Tone» (en anglés). Premier Guitar, 05-09-2012. [Consulta: 31 juliol 2019].
  5. 5,0 5,1 Bill Murphy. «10 Stompboxes That Changed the World: 3. Jimmy Pages Sola Sound Tone Bender MK II» (en anglés). Premier Guitar, 05-09-2012. [Consulta: 2 octubre 2019].
  6. Bob Gulla. Guitar Gods: The 25 Players Who Made Rock History (en anglés). ABC-CLIO, 2008, p. 255. ISBN 9780313358074. 
  7. 7,0 7,1 Bill Murphy. «10 Stompboxes That Changed the World: 2. Jimi Hendrix's Arbiter Fuzz Face» (en anglés). Premier Guitar, 05-09-2012. [Consulta: 22 agost 2019].
  8. 8,0 8,1 Bill Murphy. «10 Stompboxes That Changed the World: 4. Curtis Mayfield and Craig Mullen's VOX King Wah» (en anglés). Premier Guitar, 05-09-2012. [Consulta: 7 octubre 2019].
  9. 9,0 9,1 Bill Murphy. «10 Stompboxes That Changed the World: 5. Bootsy Collins' Musitronics Mu-Tron III» (en anglés). Premier Guitar, 05-09-2012. [Consulta: 13 octubre 2019].
  10. 10,0 10,1 Bill Murphy. «10 Stompboxes That Changed the World: 6. Eddie Van Halen's MXR Phase 90» (en anglés). Premier Guitar, 05-09-2012. [Consulta: 27 octubre 2019].
  11. 11,0 11,1 11,2 Bill Murphy. «10 Stompboxes That Changed the World: 7. Andy Summers' Electro-Harmonix Electric Mistress Flanger» (en anglés). Premier Guitar, 05-09-2012. [Consulta: 27 octubre 2019].
  12. 12,0 12,1 12,2 Bill Murphy. «10 Stompboxes That Changed the World: 8. The Edge's Electro-Harmonix Memory Man Deluxe» (en anglés). Premier Guitar, 05-09-2012. [Consulta: 31 octubre 2019].
  13. 13,0 13,1 Bill Murphy. «10 Stompboxes That Changed the World: 9. Stevie Ray Vaughan's Ibanez TS9 Tube Screamer» (en anglés). Premier Guitar, 05-09-2012. [Consulta: 11 desembre 2019].
  14. 14,0 14,1 Bill Murphy. «10 Stompboxes That Changed the World: 10. Tom Morello's DigiTech WH-1 Whammy» (en anglés). Premier Guitar, 05-09-2012. [Consulta: 5 agost 2019].
  15. Adam C. Smith. «Which Guitar Pedals & Effects Do Pros Use To Get Their Tone?» (en anglés). Uberchord, 04-06-2015. [Consulta: 2 juny 2020].
  16. Sam Hill. «Thanks for the Memories, Man: Evolution of the Legendary Analog Delay» (en anglés). Reverb, 10-09-2015. [Consulta: 31 octubre 2019].
  17. Alex Lynham. «Classic gear: Electro-Harmonix POG» (en anglés). Guitar World, 09-03-2020. [Consulta: 4 juny 2020].
  18. «Bass Whammy» (en anglés). DigiTech. [Consulta: 25 juliol 2019].
  19. «CabDryVR» (en anglés). DigitTech. [Consulta: 25 juliol 2019].
  20. «Dirty Robot» (en anglés). DigiTech. [Consulta: 25 juliol 2019].
  21. «Drop» (en anglés). DigiTech. [Consulta: 5 agost 2019].
  22. «FreqOut» (en anglés). DigiTech. [Consulta: 25 juliol 2019].
  23. «Mosaic» (en anglés). DigiTech. [Consulta: 25 juliol 2019].
  24. «sDrum» (en anglés). DigiTech. [Consulta: 25 juliol 2019].
  25. «Trio» (en anglés). DigiTech. [Consulta: 25 juliol 2019].
  26. «Trio+» (en anglés). DigiTech. [Consulta: 25 juliol 2019].
  27. «JOYO OMB Looper and Drum Machine - Revolution Series» (en anglés). Joyo Audio UK. [Consulta: 21 juny 2019].
  28. Robert Vardy. «The 4 Best Auto Wah Pedals of 2019 (Reviews)» (en anglés). SonoBoom.com, 2019. [Consulta: 23 desembre 2019].
  29. Bill Piper. «What is a Bitcrusher?» (en anglés). Strymon, 12-07-2018. [Consulta: 7 gener 2020].
  30. «Pedales esenciales que no pueden faltar en tu pedalera…. »BOOSTER»» (en castellà). Rockmusic.es, 15-09-2016. [Consulta: 26 desembre 2019].
  31. Elliot Stent. «Ultimate Guide to Cab Simulator Pedals» (en anglés). Andertons. [Consulta: 14 gener 2020].
  32. «The 10 best chorus pedals for guitar» (en anglés). Music Radar, 01-05-2019. [Consulta: 18 gener 2020].
  33. «The 10 best delay pedals: our pick of the best effects for guitar» (en anglés). Music Radar, 01-05-2019. [Consulta: 25 gener 2020].
  34. Joseph Trau. «Overdrive vs. Distortion vs. Fuzz» (en anglés). Dunlop, 14-03-2017. [Consulta: 9 març 2020].
  35. Dorothy A. Smith. «Top 8 Best Flanger Pedal On The Market 2020 Reviews» (en anglés). Old Time Music. [Consulta: 28 gener 2020].
  36. «The 10 best fuzz pedals for guitar players» (en anglés). Music Radar, 13-05-2019. [Consulta: 21 febrer 2020].
  37. Robert Keeley. «Germanium vs. Silicon Transistors» (en anglés). Keeley Electronics, 11-09-2013. [Consulta: 23 febrer 2020].
  38. Terry Stefan. «The Best Looper Pedal In 2020?» (en anglés). Guitar Signal, 17-03-2019. [Consulta: 4 març 2020].
  39. «The 10 best overdrive pedals: our pick of the best drive pedals for guitar» (en anglés). Music Radar, 1maig 2019. [Consulta: 24 març 2020].
  40. «10 Best Phaser Pedals of 2020» (en anglés). Music Critic, 24-08-2018. [Consulta: 28 març 2020].
  41. Gabriel Tanaka. «'Top 20 Best Reverb Pedals for 2019» (en anglés). Best Guitar Effects, 08-05-2019. [Consulta: 8 abril 2020].
  42. Gavin Whitner. «6 Best Acoustic Simulator Pedals for Achieving Clean Sounds» (en anglés). Music Oomph. [Consulta: 13 abril 2020].
  43. Cillian Breathnach. «15 best synth pedals to buy in 2019» (en anglés). Guitar.com, 21-11-2019. [Consulta: 27 maig 2020].