Keith Richards

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaKeith Richards
Keith Richards 2 Berlinale 2008.jpg
modifica
Biografia
Naixement18 desembre 1943 modifica (76 anys)
Dartford (Anglaterra) (en) Tradueix modifica
Dades personals
FormacióLondon School of Economics modifica
Activitat
OcupacióProductor discogràfic, cantautor, guitarrista, compositor, autobiògraf, escriptor i actor modifica
Activitat1960 modifica –
GènereRock, blues rock, rock and roll i rhythm and blues modifica
Nom de plomaКит Ричард modifica
InstrumentGuitarra modifica
DiscogràficaVirgin Records modifica
Participà en
13 juliol 1985Live Aid modifica
Família
CònjugePatti Hansen (1983–) modifica
ParellaAnita Pallenberg modifica
FillsAlexandra Richards
Theodora Richards modifica

Lloc webkeithrichards.com modifica
IMDB: nm0724189 Allocine: 7238 Allmovie: p108174 IBDB: 84094
Facebook: officialkeef Twitter: officialKeef Spotify: 08avsqaGIlK2x3i2Cu7rKH Musicbrainz: f0ed72a3-ae8f-4cf7-b51d-2696a2330230 Songkick: 342364 Discogs: 166570 Allmusic: mn0000767068 Modifica els identificadors a Wikidata

Keith Richards (Dartford, Kent 18 de desembre de 1943) és un guitarrista, cantant i compositor anglès de rock, conegut per ser el cofundador i guitarrista del grup The Rolling Stones.

Biografia[modifica]

De família obrera, aprengué a tocar la guitarra clàssica, d'oïda, a partir dels dotze anys quan el seu avi, Gus, li va donar permís per començar a tocar la guitarra. La primera peça que va aprendre va ser "La Malagueña"[1] per començar a fer dits. El blues que sentia a la radio de casa el va captivar i va començar a tocar com els seus ídols Chuck Berry i Muddy Waters Estudiant a la Sidcup Art School de Dartford va fer amistat amb Dick Taylor i Mick Jagger.

Jagger i Richards es van retrobar anys més tard a l'estació de tren a Dartford. Keith Richards es va adonar que Mick Jagger portava el disc "The best of Muddy Waters", Chuck Berry i altres bluesmans i li va preguntar: "D'on has tret aquests discs?" A partir d'aquell moment el seu destí va quedar unit per sempre gràcies al blues. Van començar a compartir un pis i va néixer la idea de crear un grup, el 1961.[2] Poc després, i amb la incorporació de Brian Jones[3] formaren The Rolling Stones, grup en el qual esdevingué guitarrista i compositor, junt amb Jagger, de les cançons pròpies.[4][5]

Limitat tècnicament, com a guitarrista, l'economia expressiva i la utilització de patrons provinents del blues van ser la seva marca de fàbrica i marcaren el so característic dels Stones. El seu aspecte físic - cabells llargs mal pentinats, somriure mofeta, pantalons ajustats - donà la imatge del grup, més i tot que Jagger, ajustant-se al patró promocional de ser uns nois a qui cap mare voldria per a les seves filles.[6] Al marge d'això, ha estat l'ànima musical dels Rolling Stones, com a coautor d'un seguit de cançons de gran riquesa i inventiva rítmica a partir de figures i fórmules pròpies del "rhytm and blues" i la música negra.[7]

L'artista, que el 2018 va dir que ja no trobava les drogues interessants,[8] i que posteriorment va declarar haver deixat de consumir alcohol,[9] va deixar finalment de fumar l'any 2019, tot i que va afirmar que deixar de prendre heroïna li havia resultat més fàcil.[10]

Discografia oficial[modifica]

Cançons de The Rolling Stones cantades per Keith Richards[modifica]

  • You Got The Silver (1969, Let It Bleed)
  • Happy (1972, Exile On Main Street)
  • Coming Down Again (1973, Goat's Head Soup)
  • Before They Make Me Run (1978, Some Girls)
  • All About You (1980, Emotional Rescue)
  • Little T&A (1981, Tatoo You)
  • Wanna Hold You (1983, Undercover)
  • Too Rude (1986, Dirty Work)
  • Sleep Tonight (1986, Dirty Work)
  • Can't Be Seen (1989, Steel Wheels)
  • Slipping Away (1989, Steel Wheels)
  • The Worst (1994, Voodoo Lounge)
  • Thru And Thru (1994, Voodoo Lounge)
  • You Don't Have To Mean It (1997, Bridges To Babylon)
  • Thief In The Night (1997, Bridges To Babylon)
  • How Can I Stop (1997, Bridges To Babylon)
  • Losing My Touch (2002, Forty Licks)
  • The Nearness Of You (2004, Live Licks)
  • This Place Is Empty (2005, A Bigger Bang)
  • Infamy (2005, A Bigger Bang).
  • Hurricane (2005, disc a benefici de l'Hurricane Katrina Fund repartit en concerts)
  • Connection (2007, Disco/Film Shine a Light)

Referències[modifica]

  1. «Watch Keith Richards Play “Malagueña”» (en anglès). Guitar World.
  2. «The Rolling Stones Biography». Rolling Stone magazine. [Consulta: 6 juny 2006].
  3. Vázquez, Gustavo. The Rolling Stones: Bailando con el Diablo. Trafford Publishing, 2005. ISBN 155395677X.  Página 19
  4. St. Michael, Mick. In His Own Words: Keith Richards. Omnibus Press, 1994, p. 75. ISBN 0-7119-3636-X. 
  5. Bockris, Victor. Keith Richards: The Biography. 2nd. Da Capo Press, 2003. ISBN 0-306-81278-9. 
  6. Muniesa, Mariano. Rolling Stones: Viaje Al Infierno Del Rock N'Roll. VOSA SL, 1995. ISBN 8482180177.  Página 12
  7. «Rolling Stone: 100 Greatest Guitarists of All Time» (en anglès). Rolling Stone, 22-11-2011.
  8. McCormick, Neil «Keith Richards on reuniting the Rolling Stones and going sober: 'The drugs are so bland these days'» (en anglès). The Guardian, 01-03-2018 [Consulta: 9 febrer 2020].
  9. Doyle, Patrick «Keith Richards Reveals He’s Cut Back on Drinking: ‘I Got Fed Up With It’» (en anglès). Rolling Stones, 12-12-2018 [Consulta: 9 febrer 2020].
  10. Young, Alex «Keith Richards quits smoking» (en anglès). COS, 07-02-2020 [Consulta: 9 febrer 2020].

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Keith Richards
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Keith Richards