Keith Richards
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 desembre 1943 (78 anys) Dartford (Anglaterra) |
| Dades personals | |
| Formació | Sidcup Art College (en)  (1959–1962)Wilmington Grammar School for Boys (en) (1954–1959)Wentworth Primary School (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | productor discogràfic, autobiògraf, escriptor, actor, compositor, cantautor, guitarrista, artista d'estudi |
| Activitat | 1960 – |
| Membre de | |
| Gènere | Rock, blues rock, rock and roll i rhythm and blues |
| Nom de ploma | Кит Ричард Keith Richard |
| Veu | Baríton |
| Instrument | Guitarra |
| Segell discogràfic | Virgin Records |
| Artistes relacionats | Mick Jagger: Jagger/Richards |
| Participà en | |
| 13 juliol 1985 | Live Aid |
| Família | |
| Cònjuge | Patti Hansen (1983–) |
| Parella | Anita Pallenberg (1967–1980) |
| Fills | Alexandra Richards (  )Theodora Richards ( ) |
| Pares | Herbert William 'Bert' Richards (en) i Doris Maud Lydia Dupree (en) |
| Lloc web | keithrichards.com |
            | |
Keith Richards (Dartford, Kent 18 de desembre de 1943) és un guitarrista, cantant i compositor anglès de rock, conegut per ser el cofundador i guitarrista del grup The Rolling Stones.
Biografia[modifica]
De família obrera, aprengué a tocar la guitarra clàssica, d'oïda, a partir dels dotze anys quan el seu avi, Gus, li va donar permís per començar a tocar la guitarra. La primera peça que va aprendre va ser "La Malagueña"[1] per començar a fer dits. El blues que sentia a la radio de casa el va captivar i va començar a tocar com els seus ídols Chuck Berry i Muddy Waters Estudiant a la Sidcup Art School de Dartford va fer amistat amb Dick Taylor i Mick Jagger.
Jagger i Richards es van retrobar anys més tard a l'estació de tren a Dartford. Keith Richards es va adonar que Mick Jagger portava el disc "The best of Muddy Waters", Chuck Berry i altres bluesmans i li va preguntar: "D'on has tret aquests discs?" A partir d'aquell moment el seu destí va quedar unit per sempre gràcies al blues. Van començar a compartir un pis i va néixer la idea de crear un grup, el 1961.[2] Poc després, i amb la incorporació de Brian Jones[3] formaren The Rolling Stones, grup en el qual esdevingué guitarrista i compositor, junt amb Jagger, de les cançons pròpies.[4][5]
Limitat tècnicament, com a guitarrista, l'economia expressiva i la utilització de patrons provinents del blues van ser la seva marca de fàbrica i marcaren el so característic dels Stones. El seu aspecte físic - cabells llargs mal pentinats, somriure mofeta, pantalons ajustats - donà la imatge del grup, més i tot que Jagger, ajustant-se al patró promocional de ser uns nois a qui cap mare voldria per a les seves filles.[6] Al marge d'això, ha estat l'ànima musical dels Rolling Stones, com a coautor d'un seguit de cançons de gran riquesa i inventiva rítmica a partir de figures i fórmules pròpies del "rhytm and blues" i la música negra.[7]
L'artista, que el 2018 va dir que ja no trobava les drogues interessants,[8] i que posteriorment va declarar haver deixat de consumir alcohol,[9] va deixar finalment de fumar l'any 2019, tot i que va afirmar que deixar de prendre heroïna li havia resultat més fàcil.[10]
Discografia oficial[modifica]
- Talk Is Cheap (1988)
- Live at the Hollywood Palladium, December 15, 1988 (1991)
- Main Offender (1992)
- Vintage Vinos (2010, recopilació)
- Crosseyed Heart (2015)
Cançons de The Rolling Stones cantades per Keith Richards[modifica]
- You Got The Silver (1969, Let It Bleed)
- Happy (1972, Exile On Main Street)
- Coming Down Again (1973, Goat's Head Soup)
- Before They Make Me Run (1978, Some Girls)
- All About You (1980, Emotional Rescue)
- Little T&A (1981, Tatoo You)
- Wanna Hold You (1983, Undercover)
- Too Rude (1986, Dirty Work)
- Sleep Tonight (1986, Dirty Work)
- Can't Be Seen (1989, Steel Wheels)
- Slipping Away (1989, Steel Wheels)
- The Worst (1994, Voodoo Lounge)
- Thru And Thru (1994, Voodoo Lounge)
- You Don't Have To Mean It (1997, Bridges To Babylon)
- Thief In The Night (1997, Bridges To Babylon)
- How Can I Stop (1997, Bridges To Babylon)
- Losing My Touch (2002, Forty Licks)
- The Nearness Of You (2004, Live Licks)
- This Place Is Empty (2005, A Bigger Bang)
- Infamy (2005, A Bigger Bang).
- Hurricane (2005, disc a benefici de l'Hurricane Katrina Fund repartit en concerts)
- Connection (2007, Disco/Film Shine a Light)
Referències[modifica]
- ↑ «Watch Keith Richards Play “Malagueña”» (en anglès). Guitar World.
- ↑ «The Rolling Stones Biography». Rolling Stone magazine. Arxivat de l'original el 2008-08-02. [Consulta: 6 juny 2006].
- ↑ Vázquez, Gustavo. The Rolling Stones: Bailando con el Diablo. Trafford Publishing, 2005. ISBN 155395677X. Página 19
- ↑ St. Michael, Mick. In His Own Words: Keith Richards. Omnibus Press, 1994, p. 75. ISBN 0-7119-3636-X.
- ↑ Bockris, Victor. Keith Richards: The Biography. 2ª edició. Da Capo Press, 2003. ISBN 0-306-81278-9.[Enllaç no actiu]
- ↑ Muniesa, Mariano. Rolling Stones: Viaje Al Infierno Del Rock N'Roll. VOSA SL, 1995. ISBN 8482180177. Página 12
- ↑ «Rolling Stone: 100 Greatest Guitarists of All Time» (en anglès). Rolling Stone, 22-11-2011.
- ↑ McCormick, Neil «Keith Richards on reuniting the Rolling Stones and going sober: 'The drugs are so bland these days'» (en anglès). The Guardian, 01-03-2018 [Consulta: 9 febrer 2020].
- ↑ Doyle, Patrick «Keith Richards Reveals He’s Cut Back on Drinking: ‘I Got Fed Up With It’» (en anglès). Rolling Stones, 12-12-2018 [Consulta: 9 febrer 2020].
- ↑ Young, Alex «Keith Richards quits smoking» (en anglès). COS, 07-02-2020 [Consulta: 9 febrer 2020].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Keith Richards |