The Police

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
The Police
Police en concert al Madison Square Garden el 2007.
Police en concert al Madison Square Garden el 2007.
Dades biogràfiques i tècniques
Lloc d'origen England Londres (Ang.)
Gènere(s) rock
reggae
pop
New Wave
Anys en actiu de 1977 a 1986
i d'ençà 2007
Discogràfiques Illegal Records (1977)
A&M Records (de 1978 fins hui dia)
Lloc web oficial www.thepolicefile.com
Membres
Sting (veu i baix)
Andy Summers (Guitarra)
Stewart Copeland (bateria)
Membres anteriors
Henry Padovani (guitarra)

The Police («La Policia») és un grup musical anglès de pop-rock amb tocs de reggae. Es va formar el 1977 i es van separar el 1985 i s'han reunit, vint-i-tres anys després (l'11 de febrer de 2007) per a obrir la gala dels Grammy: l'endemà, 12 de febrer, anunciaven que farien una girada mundial.

Estil[modifica | modifica el codi]

El seu estil va passar del post-punk dels seus inicis (Outlandos d'Amour) al reggae blanc que van practicar en Reggatta de Blanc, explotant el seu succés a tot el món amb el seu tercer LP (Zenyattà Mondatta que seguiria Ghost in the Machine. Van acabar la seva carrera amb un disc reconegut per la crítica com una de les seves millors produccions: Synchronicity, en la qual es troba un dels seus temes més coneguts, número 1 a tot el món, Every Breath You Take. Liderats per Gordon Matthew Sumner, més conegut com a Sting (nom que significa "fibló" en anglès, i que deriva d'un jersei de rugbi de ratlles grogues i negres, estil vespa, que el baixista sempre duia en la seva joventut), Andy Summers a la guitarra, i Stewart Copeland com a bateria, The Police va ser el conjunt britànic més reeixit dels 80 gràcies al seu impetuós pop-rock "new wave" enriquit per algunes dosis de reggae i un talent instrumental i compositiu sublim.

Biografia[modifica | modifica el codi]

The Police va tenir una carrera plena d'èxits (Roxanne, I can't stand losing you, Every breath you take, Message in a bottle i Walking on the moon, entre d'altres). En el moment de la separació era el grup més popular i amb més vendes del món.

El seu estil va passar del pop-punk dels seus inicis (Outlandos d'amour) al «reggae blanc» que van practicar a Reggatta de Blanc, explotant el seu succés a tot el món amb el Zenyatta Mondatta, que seria seguit pel Ghost in the Machine. Van acabar la seva carrera amb un disc reconegut pels crítics com una de les seves millors produccions, Synchronicity, en el qual es troba un dels seus temes més coneguts: Every Breath You Take.

Presentació en concert[modifica | modifica el codi]

En general, The Police sempre va actuar en concert com a power-trio (guitarra, baix i bateria com a instruments presents). Les excepcions van ser les següents : al juliol de 1977 van tocar com a quartet, ja que passaven per la transició entre l'arribada del guitarrista Andy Summers i l'acomiadament del guitarrista Henry Padovani. A la girada del disc Ghost in the Machine (1981.10.02 - 1982.09.03), el grup va contractar una secció de vents formada per The Chops. Finalment, per a la girada del disc Synchronicity (1983.07.23 - 1984.03.04), van comptar amb la participació de tres coristes: Michelle Cobb, Dollette McDonald i Tessa Niles. A més, a l'escenari, ja per a la girada de Zenyatta Mondatta, comptaven amb dos sintetitzadors: un per Sting i un altre per Andy Summers, però mai no va entrar en escena un músic de suport. Capítol a part són els pocs concerts benèfics, que van donar el 1986, puix que van tocar amb Bono, d'U2, i nombroses coristes. En l'homenatge pel seu ingrés al Saló de la Fama, el 10 de març de 2003, van tocar l'última cançó amb la participació de Steven Tyler, Gwen Stefani i John Mayer com a coristes. En el seu retorn, en la nova girada (28/05/2007 - 07/08/2008), van tornar a la plaça com sempre, amb una alineació pura de power-trio. El bateria Stewart Copeland va canviar el micròfon amb girafa per un micròfon de 'vincha' per als seus cors. En un concert de París de 2007 van tocar com a quartet en l'última cançó, gràcies a la participació de l'ex-guitarrista de la banda, Henry Padovani. Cal destacar especialment la participació de "Fiction Plane", la banda del fill de Sting quan van tocar junts "Next to you" a Hawaii. Tant el guitarrista Summers com el bateria Copeland mai no van ser un gran suport vocal per Sting en concert, tot i que tots dos tenen bons timbres de veu. Però és just destacar que en estudi sí que ho han estat, prova n'és el so característic de l'harmonia vocal de The Police que pot sentir-se en els seus treballs, perquè Sting no enregistrava pas exclusivament els seus propis cors. Menció a part cal fer esment dels temes "Be my girl (Sally)", "On any other day" i "Mother": per "Sally", Andy relata la història de l'home que va comprar el seu canell inflable i en "Mother" va cantar ell. "On any other day" és cantada per Stewart i és suportat per Sting en els cors.

Membres[modifica | modifica el codi]

Anteriors[modifica | modifica el codi]

Discografia[modifica | modifica el codi]

Àlbums d'estudi[modifica | modifica el codi]

Recopilatoris i directes[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: The Police