Vés al contingut

Shompen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula grup humàShompen

Grup mixt de shompen l'any 1886
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
LlenguaShompen (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Originari deIlla Gran Nicobar (Índia) Modifica el valor a Wikidata
EstatÍndia Modifica el valor a Wikidata

Els shompen o shom peng són el poble indígena de l'interior de l'illa Gran Nicobar, que forma part del territori indi de les illes de Nicobar i Andaman. Són una tribu reconeguda per l'Índia.[1]

Etimologia

[modifica]

El terme «shompen» és segurament una mala pronunciació de l'anglès del terme «shamhap», el mot en nicobarès per a «tribu». Els shompen que viuen a la zona oest de l'illa s'anomenen a si mateixos «Kalay»; aquells que viuen a la zona est s'autoanomenen «Keyet». Tots dos grups es refereixen a l'altre com a «Buavela». Informacions del 1886 que deien que els shompen s'anomenen a si mateixos com a «Shab Daw’a» no han estat confirmades per la recerca actual.[2]

Societat

[modifica]

L'any 2001 s'estimava una població d'uns 300 shompen,[3] sobretot localitzats al poble shompen A i el poble shompen B. Abans del tsunami i terratrèmols de l'índic de 2004, als pobles A i B hi vivien 103 i 106 persones respectivament;[4] en el cens de 2011 només vivien 10 i 44 persones respectivament.[5]

Els shompen són caçadors-recol·lectors. La vestimenta tradicional, possible conseqüència del clima tropical de les illes, només cobreix la part inferior de la cintura: per als homes és un tapall curt fet d'escorça que cobreix la zona genital; els complements són limitats en els homes, i consisteixen en collarets de perles i cintes per als braços. Les dones porten faldilles llargues fins als genolls fetes d'escorça, ocasionalment amb un mantó cobrint les espatlles.[3] Els complements inclouen dilatacions de bambú (ahav), collarets de perles (naigaak) i bandes de bambú per als braços (geegap). Ambdós sexes caminen descalços. Probablement els shompen aprengueren a usar l'arc i les fletxes dels nicobaresos. A part de l'arc i les fletxes que són les armes i eines principals també usen multitud de llances, llances llancívoles i destrals. Els homes solen dur arc i fletxes, una llança i, lligat al tapall, una destral i un ganivet. Cacen porcs salvatges, ocells i altres animals petits; recol·lecten fruita, baies i altres aliments que proporciona el bosc.[3] També tenen porcs en captivitat i conreen arrels, vegetals i tabac. Les cases shompen solen estar fetes per a 4 persones, i als pobles i solen viure entre 4 i 5 famílies. Un cop un infant ha crescut prou, es fa la seva pròpia cabana; les fan de teixits amb marc de fusta i el sostre amb fulles de palmera. A l'interior hi ha estores per dormir; generalment es cuina fora de les cases.[3]

Com que vivien aïllats a l'interior de l'illa, els shompen no van patir tant els efectes del terratrèmol i tsunami de 2004, que devastà principalment les zones costaneres de l'illa, habitades per nicobaresos i indis, malgrat això, nou shompen van morir per culpa del tsunami.[6][7]

Contactes

[modifica]

Abans del primer contacte a la dècada de 1840, no es coneix cap informació sobre els shompen. El primer en contactar amb els indígenes fou l'almirall danès Steen Bille el 1846 i Adolph de Roepstorff, un oficial britànic que publicà treballs sobre les llengües de Nicobar i Andaman i va recollir dades etnogràfiques i lingüístiques l'any 1876.[8] Des de llavors, ha existit molt poca informació sobre els shompen, principalment per l'accés restringit a les illes Nicobar per als investigadors estrangers des de la independència de l'Índia.[2] Per a les eleccions de 2014 obrí un col·legi electoral a la zona, i els shompen pogueren participar en un procés democràtic per primer cop.[9]

Idioma

[modifica]

Les llengües shompen, que inclouen com a mínim dos idiomes, són poc conegudes, però sembla que no estan relacionades amb el nicobarès, un grup aïllat de llengües austroasiàtiques, i potser tampoc estan relacionades entre elles. Són un exemple de llengües aïllades.[2]

Genètica

[modifica]

Alguns estudis sobre l'ADN mitocondrial han mostrat que el llinatge matern dels shompens és molt proper amb el dels indonesis. Diferents variacions amb els segments d'ADN dels cromosomes Y també rebel·len afinitats amb els pobles austroasiàtics, incloent els nicobaresos i els vietnamites més que no pas amb la gent del subcontinent indi.[10] Altres estudis han proposar que els shompens són descendents de caçadors mesolítics.[2]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «List of notified Scheduled Tribes» (en en / hi). Cens de l'Índia / Govern de l'Índia.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «The language of the Shom Pen: a language isolate in the Nicobar islands» (en anglès). Roger Blench, Mallam Dendo i Guest Road, 2007. Arxivat de l'original el 2018-11-29. [Consulta: 28 novembre 2018].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Resources and Livelihood Strategies of the Shompen: An Overview» (en anglès). North Bengal Anthropologist, 28-11-2018.[Enllaç no actiu]
  4. «Press Information Bureau» (en anglès). Gover de l'Índia. [Consulta: 28 novembre 2018].
  5. «ANDAMAN & NICOBAR ISLANDS - DISTRICT CENSUS HANDBOOK» (en anglès). DIRECTORATE OF CENSUS OPERATIONS ANDAMAN & NICOBAR ISLANDS.
  6. «Survival denuncia que las tribus supervivientes del 'tsunami' en la India podrían ser exterminadas» (en castellà). El Mundo. [Consulta: 28 novembre 2018].
  7. «Nueve shompen aislados murieron en el tsunami» (en anglès). Survival International.
  8. Roepstorff, Frederik Adolph de. Vocabulary of dialects spoken in the Nicobar and Andaman Isles: with a short account of the natives, their customs and habits, and of previous attempts at colonisation. 2d ed.. Calcutta: Office of the Superintendent of Government Printing, 1874. 
  9. «Shompens Vote for the First Time in Nicobar». Outlookindia, 10-04-2014.
  10. Trivedi, Rajni; Sitalaximi, T.; Banerjee, Jheelam; Singh, Anamika; Sircar, P. K. «Molecular insights into the origins of the Shompen, a declining population of the Nicobar archipelago» (en anglès). Journal of Human Genetics, 51, 3, 02-02-2006, pàg. 217–226. DOI: 10.1007/s10038-005-0349-2. ISSN: 1434-5161.