Sieglinde Hofmann

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSieglinde Hofmann
Biografia
Naixement14 març 1945 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Bad Königshofen im Grabfeld Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre de
Altres
Condemnada perassassinat Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
5 setembre 1977-18 octubre 1977Kidnapping and murder of Hanns-Martin Schleyer (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Sieglinde Hofmann (Bad Königshofen, Baixa Franconia, Alemanya, 14 de març de 1945)[1] és una activista política alemanya, exmilitant del Col·lectiu de Pacients Socialistes (SPK)[2] i de la Fracció de l'Exèrcit Roig (RAF).

Militància a la RAF[modifica]

De ben petita va assistir a una escola per a nenes de religió catòlica i, després, va estudiar per a ser infermera i treballadora social. L'any 1976 es va unir a la Fracció de l'Exèrcit Roig, com a part de la segona generació, després d'haver estat membre de l'SPK de Heidelberg.[3][4] Va ser sospitosa de l'assassinat del banquer Jürgen Ponto, fins que es va demostrar que Susanne Albrecht, Brigitte Mohnhaupt i Christian Klar van prendre part aquesta acció letal.[5] Nogensmenys, va formar part de l'escamot responsable del segrest de l'empresari i exoficial nazi Hanns Martin Schleyer. Ella va ser qui va caminar a la vora del carrer, i en acostar-se el comboi de Schleyer, va empènyer un cotxet de nadó, d'on va treure un fusell i al costat d'altres militants va metrallar l'automòbil de l'industrial i el dels escortes, assassinant el xofer i els dos policies.[5]

L'11 de maig de 1978 va ser arrestada a Iugoslàvia, juntament amb Peter-Jürgen Boock, Rolf Clemens Wagner i Brigitte Mohnhaupt, enfrontant-se amb el risc d'extradició a l'Alemanya Occidental.[6] No obstant això, van ser alliberats perquè l'Alemanya Occidental va decidir no extradir-los per tal de no acceptar un intercanvi amb Iugoslàvia de vuit exiliats polítics de Croàcia que residien en territori alemany.[6][7] Formalment, el 17 de novembre se'ls va autoritzar perquè volessin a un país de la seva elecció.[6][8] Dos anys després, el 1980, va ser arrestada novament a París al costat d'Ingrid Barabass, a conseqüència de l'entrada a diversos refugis de la RAF.

Empresonament[modifica]

Inicialment només va ser acusada de participar en l'assassinat de Ponto i va ser condemnada a quinze anys de presó.[9] Entre el 27 de juliol i el 3 d'agost de 1994 va realitzar una vaga de fam, juntament amb els altres presos de la RAF Irmgard Möller, Manuela Happe, Eva Haule, Rolf Heissler, Hanna Krabbe, Christine Kuby, Helmut Pohl, Heidi Schulz, Birgit Hogefeld, Brigitte Mohnhaupt, Christian Klar i Rolf Clemens Wagner, amb la demanda d'alliberament immediat d'Irmgard Moller, que portava 22 anys empresonada.[10]

L'agost de 1995, tres dies abans de complir-se la sentència de Hofmann, va ser enjudiciada de nou per altres delictes.[9] El segon judici va ser només possible després d'una clarificació judicial a França. El 26 de setembre de 1995,[10] el Tribunal Regional Superior de Stuttgart la va condemnar a presó perpètua després de declarar-la culpable de cinc casos d'homicidi i tres en grau de temptativa.[11] D'entre els seus crims es van incloure ofenses contra Ponto, l'atemptat fallit contra el comandant suprem de l'OTAN Alexander Meigs Haig i el segrest i assassinat de Hanns Martin Schleyer, tots ells sobre la base de testimonis de la República Democràtica Alemanya (RDA).[10] No obstant això, el 5 de maig de 1999 va ser alliberada de presó.[6]

A la pel·lícula RAF: Facció de l'Exèrcit Roig és interpretada per l'actriu alemanya Sandra Borgmann, però apareix amb el pseudònim de «Ruth», sense esmentar mai el seu nom.[12]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Kurzbiografie - Sieglinde Hofmann» (en alemany). RAFInfo.de. [Consulta: 13 març 2022].
  2. ↑ Kraushaar, Wolfgang. Die RAF und der linke Terrorismus (en alemany). vol. 1. Hamburger Edition, 2006, p. 473. 
  3. ↑ «RAF-Terroristen, Foto von 1995 und Kurzbiografie» (en alemany). Tagesspiegel.de, 17-09-2008. [Consulta: 13 març 2022].
  4. ↑ Ritter, Andreas; Gimmler, Klaus. «Spuren der RAF im Haßgau und im Grabfeld» (en alemany). MainPost.de, 12-11-2007. Arxivat de l'original el 24 octubre 2010. [Consulta: 12 maig 2020].
  5. ↑ 5,0 5,1 Aust, Stefan. Der Baader Meinhof Komplex (en alemany). Bodley Head, 1987. ISBN 978-0-370-31031-2. 
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Rote Armee Fraktion - Documents» (en anglès). LabourHistory.net. Arxivat de l'original el 5 desembre 2013. [Consulta: 13 març 2022].
  7. ↑ «Yugoslavia insiste en canjear terroristas con Alemania» (en castellà). ElPaís.com, 30-06-1978. [Consulta: 31 agost 2021].
  8. ↑ AADD, 1997, p. 519f.
  9. ↑ 9,0 9,1 «RAF terrorist Sieglinde Hofmann on trial» (en anglès). Germnews.de, 29-08-1995. Arxivat de l'original el 27 setembre 2007. [Consulta: 13 març 2022].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 AADD, 1997, p. 523.
  11. ↑ «RAF-terrorist Sieglinde Hofmann sentenced for life» (en anglès). Germnews.de, 29-09-1995. Arxivat de l'original el 27 setembre 2007. [Consulta: 13 març 2022].
  12. ↑ «The Baader Meinhof Movie - Cast» (en anglès). Baadermeinhofmovie.com. [Consulta: 13 març 2022].

Bibliografia[modifica]

  • AADD. Rote Armee Fraktion. Texte und Materialien zur Geschichte der RAF (en alemany). Berlín: ID-Verlag, 1997. ISBN 3-89408-065-5. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sieglinde_Hofmann&oldid=33116812»