Simfonia núm. 1 (Rautavaara)
La Simfonia núm. 1, op. 5, va ser composta pel finlandès Einojuhani Rautavaara el 1955 mentre encara estudiava als Estats Units.[1] Es va estrenar el 1957 a Hèlsinki per la Orquestra Simfònica de la Ràdio Finlandesa.[2]
Estructurada originalment en quatre moviments lent-ràpid-lent-ràpid, el 1988 es va convertir en una estructura de dos moviments, «amb un moviment principal expansiu, romàntic i carregat de patetisme, seguit d'un scherzo grotesc i irònic», segons el compositor. El 2003, Rautavaara va incorporar un moviment tranquil i líric entre els dos de la revisió anterior.[3]
Moviments[modifica]
La darrera versió de 2003, amb una durada aproximada de 27 minuts, consta dels següents moviments:
- Andante
- Poetico
- Allegro
Anàlisi musical[modifica]
 |
El contingut d'aquest article, o una part, pot comportar una violació dels drets d'autor. Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència de Creative Commons CC-BY-SA-3.0, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió segons els criteris i terminis establerts. El text o fragment del text apareix a: https://ia902806.us.archive.org/34/items/cd_rautavaara-symphonies-1-2-3_max-pommer-leipzig-radio-symphony-orchestr/cd_rautavaara-symphonies-1-2-3_max-pommer-leipzig-radio-symphony-orchestr.pdf p. 5 Informeu els editors principals a les seves pàgines de discussió d'usuari afegint-hi
{{subst:Avís copyvio web|pg=Simfonia núm. 1 (Rautavaara)|url=https://ia902806.us.archive.org/34/items/cd_rautavaara-symphonies-1-2-3_max-pommer-leipzig-radio-symphony-orchestr/cd_rautavaara-symphonies-1-2-3_max-pommer-leipzig-radio-symphony-orchestr.pdf p. 5}}--~~~~ |
La simfonia captura l'essència de la música finlandesa dels anys 50, amb un primer moviment romàntic que recorda a Xostakóvitx i un segon moviment irònic que evoca Prokófiev. Aquests compositors, juntament amb altres com Bartók, Britten i Hindemith, simbolitzaven la modernitat de les obres que apareixien als programes de concerts finlandesos de l'època.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «Einojuhani Rautavaara: Symphony No. 1». Fennica Gehrman. [Consulta: 17 març 2024].
- ↑ Hong, B.B.. Rautavaara's Journey in Music. Rowman & Littlefield Publishers, 2022. ISBN 978-1-5381-7234-6.
- ↑ Rautavaara, Einojuhani. «Rautavaara: Book Of Visions, Adagio Celeste, Symphony No. 1». Ondine, 2005. [Consulta: 17 març 2024].
- ↑ Aho, Alevi. «Rautavaara: Symphonies 1, 2 & 3». Ondine, 1997. [Consulta: 19 març 2024].