Simfonia núm. 7 (Weinberg)
| Forma musical | simfonia  |
|---|---|
| Tonalitat | do major |
| Compositor | Mieczysław Weinberg |
| Data de publicació | 1964 |
| Durada | 30 minuts |
| Dedicat a | Rudolf Barxai |
| Opus | 81 |
| Instrumentació | orquestra de corda i clavicèmbal |
| Estrena | |
| Estrena | 1964 |
| Escenari | Moscou , Rússia |
| Director musical | Rudolf Barxai |
La Simfonia núm. 7 en do major per a orquestra de corda i clavicèmbal, op. 81, de Mieczysław Weinberg va ser composta el 1964 i dedicada a Rudolf Barxai, que la va estrenar el mateix any amb l'Orquestra de Cambra de Moscou.[1] En el mes d'octubre de 1967 va realitzar un enregistrament de la mateixa per al segell Melodiya.
Moviments[modifica]
- Adagio sostenuto
- Allegro – Adagio sostenuto
- Andante
- Adagio sostenuto
- Allegro – Adagio sostenuto
En la seva setena simfonia, Weinberg va combinar el gènere clàssic, la simfonia, amb un instrument (més o menys) barroc solista, el clavicèmbal i la música clàssica moderna. Aquesta combinació no va funcionar gens bé a la Unió Soviètica on s'havien prohibit modernitats massa grans. La música havia de ser entenedora per a tothom. Tampoc no va ajudar que el controvertit Andrei Volkonski (massa modern amb la seva tècnica de dotze tons) hagués contribuït a l'estrena d'aquesta obra tocant el clavicèmbal.
Referències[modifica]
- ↑ Fanning, David. «Ressenya del disc» (en anglès). Chandos. [Consulta: 17 febrer 2020].
