Simonita
 Simonita | |
|---|---|
| Fórmula química | TlHgAs₃S₆ |
| Localitat tipus | Allchar, Rožden, Kavadarci, Macedònia del Nord |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.GC.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.GC.20  |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/E.13 |
| Dana | 3.7.10.1 |
| Heys | 5.5.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,948(2) Å; b = 11,404(6) Å; c = 15,979(5) Å; β = 90,15(1)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | vermell |
| Impureses comunes | Sb |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1982-052 |
| Any d'aprovació | 1982 |
| Símbol | Smo |
| Referències | [1] |
La simonita és un mineral de la classe dels sulfurs.
Característiques[modifica]
La simonita és un sulfur de fórmula química TlHgAs₃S₆. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1982. Cristal·litza en el sistema monoclínic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la simonita pertany a «02.GC - Poli-sulfarsenits» juntament amb els següents minerals: hatchita, wal·lisita, sinnerita, watanabeïta, quadratita, manganoquadratita, smithita, trechmannita, aleksita, kochkarita, poubaïta, rucklidgeïta, babkinita, saddlebackita, tvalchrelidzeïta i mutnovskita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta al dipòsit d'Allchar, situat a la localitat de Rožden (Kavadarci, Macedònia del Nord). També ha estat descrita a la mina Zareh Shuran, situada al comtat de Takab (Azerbaidjan Occidental, Iran). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.