Poubaïta
 Poubaïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | PbBi₂(Se,Te,S)₄ |
| Localitat tipus | Oldřichov, Districte de Tachov, Regió de Plzeň, República Txeca |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.GC.40c |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.GC.40c |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/D.12 |
| Dana | 2.6.2.6 |
| Heys | 3.7.23 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 4,25 Å; c = 40,09 Å; |
| Duresa | 2,5 a 3 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Impureses comunes | Cu |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1975-015 |
| Símbol | Pub |
| Referències | [1] |
La poubaïta és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany al grup de l'aleksita. Rep el nom pel professor Zdeněk Pouba (8 de juny de 1922 - 27 de desembre de 2011), mineralogista txec, catedràtic de geologia de dipòsits i economia (de 1953 a 1982) a la Universitat Charles de Praga, a la República Txeca.
Característiques[modifica]
La poubaïta és una sulfosal de fórmula química PbBi₂(Se,Te,S)₄. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2,5 i 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la poubaïta pertany a «02.GC - Poli-sulfarsenits» juntament amb els següents minerals: hatchita, wal·lisita, sinnerita, watanabeïta, simonita, quadratita, manganoquadratita, smithita, trechmannita, aleksita, kochkarita, rucklidgeïta, babkinita, saddlebackita, tvalchrelidzeïta i mutnovskita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la localitat de Oldřichov, un dipòsit d'uraninita amb associació de sulfurs-selenurs que està situat al districte de Tachov (Regió de Plzeň, República Txeca). També ha estat descrita al Japó, Austràlia, el Canadà i Mèxic.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Poubaïta |