Sitcom (pel·lícula)
Fitxa | |
---|---|
Direcció | François Ozon |
Protagonistes | |
Producció | Olivier Delbosc i Marc Missonnier |
Guió | François Ozon |
Música | Éric Neveux |
Fotografia | Yorick Le Saux |
Muntatge | Dominique Petrot (en) |
Productora | Fidélité Productions |
Distribuïdor | Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | França |
Estrena | 1998 |
Durada | 77 min |
Idioma original | francès |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | drama, cinema LGBT, comèdia i cinema romàntic |
Tema | incest |
Premis i nominacions | |
Premis | |
Sitcom és una pel·lícula francesa de sàtira surrealista de 1998 escrita i dirigida per François Ozon. La història documenta la decadència moral d'una antiga família suburbana benstant, el descens de la qual a la degeneració comença amb la compra d'una petita rata blanca.[1]
El nom de la pel·lícula és una referència directa a les sitcoms americanes, que destaquen pel seu enfocament en els valors familiars tradicionals i l'humor capriciós.[2] La majoria de les escenes interiors i exteriors de la casa familiar van ser filmades a L'Etang-la-Ville. L'escena del funeral es filma al cementiri de Louveciennes.[3]
Argument
[modifica]El patriarca (François Marthouret) d'una família nuclear aparentment normal torna un dia a casa amb una petita rata blanca. Aviat, l'animal té un efecte advers sobre la seva dona (Évelyne Dandry) i els seus fills, i els fa que actuïn els seus desitjos més foscos i ocults.
El fill, Nicolas (Adrien de Van) anuncia en veu alta la seva homosexualitat i comença a fer orgies salvatges, la filla Sophie, (Marina de Van) coqueteja deliberadament amb la mort i practica el sadomasoquisme al seu xicot (Stéphane Rideau). , mentre la mare sedueix el seu fill perquè el pugui "curar" de la seva orientació. Després que el pare finalment mata i devori la rata ofensa, ell mateix es converteix en un; quan la seva família ho descobreix, s'uneixen i el maten brutalment.
Repartiment
[modifica]- Évelyne Dandry (contada com a Evelyne Dandry) com La mare
- François Marthouret com El pare
- Marina de Van com a Sophie
- Adrien de Van com a Nicolas
- Stéphane Rideau com a David
- Lucia Sanchez com a Maria
- Jules-Emmanuel Eyoum Deido com a Abdu
- Jean Douchet com a psicoterapeuta
- Sébastien Charles com a Noi amb els carbassons
- Vincent Vizioz com a noi pèl-roig
- Kiwani Cojo com a noi amb la perforació
- Gilles Frilay com a Guy amb bigoti
- Antoine Fischer com a Gregory / El nen petit
Possibles influències
[modifica]- A la famosa pel·lícula de John Schlesinger, Cowboy de mitjanit, les frustracions sexuals profundament encobertes d'una mare i el seu fill apareixen després que ella produeixi un petit ratolí de goma blanca.[4]
- Una altra inspiració podria ser la novel·la de Pier Paolo Pasolini i, finalment, la pel·lícula, Teorema, que representa l'arribada d'un misteriós, desconegut sense nom a la casa d'una família de classe alta italiana. Sedueix sistemàticament tots els membres de la llar disfuncional, inclosa la mare, que esdevé nimfòmana com a resultat, el pare, la filla, a qui deixa en estat catatònic, i el fill, que posteriorment s'adona de la seva homosexualitat i es converteix en artista.[5][6]
Premis
[modifica]Fou estrenada a la Setmana Internacional de la Crítica del 51è Festival Internacional de Cinema de Canes.[7] Va participar com a part de la secció oficial del XXXI Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya (1998) i l'actriu Évelyne Dandry hi va guanyar el Premi a la millor actriu.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Sitcom a unifrance.org
- ↑ 11 películas imprescindibles de François Ozon, ecartelera, 15 novembre de 2016
- ↑ «L2TC.com - Sitcom (1998) - Lieux de tournage». www.l2tc.com.
- ↑ Midnight Cowboy - Weird Mouse Scene a YouTube
- ↑ Sitcom a sensacine.com
- ↑ Universidade Federal de São Carlos. «Teorema (Pier Paolo Pasolini, 1968) | RUA » Revista Universitária do Audiovisual», 17-09-2009.
- ↑ «37e Selection de la Semaine de la Critique 1998». semainedelacritique.com. Arxivat de l'original el 2012-05-29. [Consulta: 11 desembre 2023].
- ↑ La película canadiense “Cube” gana sin sorpresa el festival de Sitges, La Vanguardia, 18 d'octubre de 1998