Solífug

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaSolífug
Solifugae
Sunspider.jpg
Solífug d'Arizona
Període
Carbonífer superior - Actualitat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Subregne Bilateria
Fílum Arthropoda
Classe Arachnida
Ordre Solifugae
Sundevall, 1833
Famílies
Modifica dades a Wikidata

Els solífugs (Solifugae) constitueixen un ordre d'aràcnids que conté més de 1.000 espècies descrites repartides en uns 153 gèneres. De la mateixa manera que les aranyes, el cos dels solífugs té dos tagmes: un opistosoma (abdomen) darrere el prosoma (que és, en efecte, la combinació del cap amb el tòrax). A l'extrem anterior, el prosoma presenta dos quelícers que, en moltes espècies, són conspícuament grans. Els quelícers seveixen com a mandíbules i en moltes espècies també s'utilitzen per a l'estridulació. A diferència dels escorpins, els solífugs no tenen un tercer tagma que formi una "cua". La majoria d'espècies de solífugs viuen a climes àrids i s'alimenten de manera oportunista d'artròpodes i altres petits animals que viuen a terra. L'espècie més gran arriba a mesurar 12-15 cm, incloent les potes. Hi ha nombroses llegendes urbanes que exageren la mida i la velocitat dels solífugs, i la seva perillositat pels humans, que és insignificant.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Solífug Modifica l'enllaç a Wikidata