Solífugs

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuSolífugs
Solifugae modifica
Sunspider.jpg
Solífug d'Arizona
Període
Carbonífer superior - Actualitat
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
SubregneBilateria
FílumArthropoda
SubfílumChelicerata
ClasseArachnida
OrdreSolifugae modifica
Sundevall, 1833
Famílies
Vegeu text

Els solífugs (Solifugae) constitueixen un ordre d'aràcnids que conté unes 1.100 espècies descrites repartides en uns 153 gèneres.[1] Solen ser depredadors nocturns i són especialment abundants en climes àrids. Malgrat el seu aspecte amenaçador, no tenen verí i per tant són inofensius. També són anomenats en alguns llocs "escorpins del vent", "aranyes del sol" o, al Panamà, "aranyes camell".

Característiques[modifica]

De la mateixa manera que les aranyes, el cos dels solífugs té dos tagmes, un opistosoma (abdomen) darrere el prosoma (que és, en efecte, la combinació del cap amb el tòrax). A l'extrem anterior, el prosoma presenta dos quelícers que, en moltes espècies, són conspícuament grans. Els quelícers serveixen com a mandíbules i en moltes espècies també s'utilitzen per a l'estridulació. A diferència dels escorpins, els solífugs no tenen un tercer tagma que formi una "cua".

Història natural[modifica]

La majoria d'espècies de solífugs viuen a climes àrids i s'alimenten de manera oportunista d'artròpodes i altres petits animals que viuen a terra. L'espècie més gran arriba a mesurar 12-15 cm, incloent les potes. Hi ha nombroses llegendes urbanes que exageren la mida i la velocitat dels solífugs, i la seva perillositat pels humans, que és insignificant.

Taxonomia[modifica]

Hi ha unes 1.100 espècies catalogades, repartides en 12 famílies: [2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Solífugs