Solífugs

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuSolífugs
Solifugae
Sunspider.jpg
Solífug d'Arizona
Període
Carbonífer superior - Actualitat
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
SubregneBilateria
FílumArthropoda
SubfílumChelicerata
ClasseArachnida
OrdreSolifugae
Sundevall, 1833
Famílies
Vegeu text
Modifica les dades a Wikidata

Els solífugs (Solifugae) constitueixen un ordre d'aràcnids que conté unes 1.100 espècies descrites repartides en uns 153 gèneres.[1] Solen ser depredadors nocturns i són especialment abundants en climes àrids. Malgrat el seu aspecte amenaçador, no tenen verí i per tant són inofensius. També són anomenats en alguns llocs "escorpins del vent", "aranyes del sol" o, al Panamà, "aranyes camell".

Característiques[modifica]

De la mateixa manera que les aranyes, el cos dels solífugs té dos tagmes, un opistosoma (abdomen) darrere el prosoma (que és, en efecte, la combinació del cap amb el tòrax). A l'extrem anterior, el prosoma presenta dos quelícers que, en moltes espècies, són conspícuament grans. Els quelícers serveixen com a mandíbules i en moltes espècies també s'utilitzen per a l'estridulació. A diferència dels escorpins, els solífugs no tenen un tercer tagma que formi una "cua".

Història natural[modifica]

La majoria d'espècies de solífugs viuen a climes àrids i s'alimenten de manera oportunista d'artròpodes i altres petits animals que viuen a terra. L'espècie més gran arriba a mesurar 12-15 cm, incloent les potes. Hi ha nombroses llegendes urbanes que exageren la mida i la velocitat dels solífugs, i la seva perillositat pels humans, que és insignificant.

Taxonomia[modifica]

Hi ha unes 1.100 espècies catalogades, repartides en 12 famílies: [2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Solífugs Modifica l'enllaç a Wikidata