Soldadura per punts

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La soldadura per punts és un mètode de soldadura per resistència, útil en làmines metàl·liques, aplicable normalment entre 0,5 i 3 mm de gruix, que s'aconsegueix mitjançant l'escalfament d'una petita zona en fer-hi circular un corrent elèctric.

Màquina de soldadura per punts.

La soldadura per resistència és aplicable a gairebé tots els metalls, excepte l'estany, zinc i plom. En els processos de soldadura per resistència s'inclouen, a més de la soldadura per punts, els de soldadura per ressalts, soldadura per costura i soldadura al màxim. El principi del funcionament d'aquest procés consisteix a fer passar un corrent elèctric de gran intensitat a través dels metalls que es van a unir. Com en la unió dels mateixos la resistència és més gran que a la resta dels seus cossos, es generarà l'augment de temperatura a la juntura (efecte Joule). Aprofitant aquesta energia i amb una mica de pressió s'aconsegueix la unió. L'alimentació elèctrica passa per un transformador en el qual es redueix la tensió i s'eleva considerablement la intensitat per augmentar la temperatura. En la soldadura per punts el corrent elèctric passa per dos elèctrodes amb punta, a causa de la resistència del material a unir s'aconsegueix l'escalfament i amb l'aplicació de pressió sobre les peces es genera un punt de soldadura. Les màquines soldadores de punts poden ser fixes o mòbils o bé estar acoblades a un robot o braç mecànic.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Soldadura per punts