Sorre
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Lleida | |||
| Comarca | Pallars Sobirà | |||
| Municipi | Sort  | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 955,9 m | |||
| Dades històriques | ||||
| Festa patronal | Penúltim diumenge d'agost | |||
Sorre és un poble del terme municipal de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà. Fins al 1976 va pertànyer al terme d'Altron.
Sorre és a la Vall d'Àssua, a prop i al nord-oest d'Altron, població de la qual està separada pel Barranc d'Altron. A ponent queden Llessui, la Torre, Saurí i Bernui.
El poble compta amb l'església parroquial de Sant Esteve, l'ermita de Sant Anna i la capella de Sant Antoni.
Està comunicat per la carretera LV-5223, de Sort a Llessui.
Etimologia[modifica]
Segons Joan Coromines,[1] Sorre, de la mateixa manera que Surri i Sorpe, prové de l'etim basc çur (o zur), fusta, amb el sufix locatiu -be, que passa a -pe i posteriorment a -re, que significa sota de. Per tant, Sorpe seria sota la fusta, sota el bosc, fent referència als immensos boscos sota dels quals es troba el poble.
Geografia[modifica]
El poble de Sorre[modifica]
Sorre és situat en el vessant de llevant d'un coster, en un replà on s'aglomeren la quinzena de cases del poble. Aquestes estan molt juntes, de manera que a penes formen un parell de carrers dins del poble. L'església perroquial de Sant Esteve és a l'extrem nord-oest del nucli, un xic separat del conjunt de les cases.
Cases del poble[2][modifica]
|
|
|
|
|
Història[modifica]
Edat mitjana[modifica]
Sorre estigué integrat, al segle xii dins de la Baronia de Bellera, però més tard, i per la resta de l'edat mitjana, apareix en el Vescomtat de Castellbò, integrant-se en el Quarter de Rialb i la Vall d'Àssua.
Edat moderna[modifica]
Després de retornat a la corona el 1518, Sorre fou cedit a Bernat Areny; més tard figura entre les possessions del Marquès de Llo.
En el fogatge del 1553, Sorre declara[3] 8 focs laics i 1 d'eclesiàstic (uns 45 habitants).
Edat contemporània[modifica]
Pascual Madoz dedica un article molt breu del seu Diccionario geográfico...[4] a Sorre. Diu que és una localitat agregada a Altron, situada en un turonet al peu de la muntanya de Llessui, combatut per tots els vents. El clima hi és fred i sa. Tenia 15 cases, una font i l'església de Sant Esteve, amb rector nomenat per la diòcesi. El territori és montuós, pedregósi fluix, amb boscos de pins. S'hi produïa sègol, patates, mongetes i fenc, i s'hi criaven vaques i ovelles. Hi havia caça de llebres i perdius i pesca de truites. Formaven el poble 11 veïns (caps de casa) i 89 ànimes (habitants).
Curiositats[modifica]
Hi va ser rodada part de la primera i segona temporades de la sèrie de Televisió de Catalunya Gran Nord. Nord és, en realitat, Sorre.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Coromines 1997.
- ↑ Montaña 2004.
- ↑ Mossèn Joan Xavada, rector; Joan de la Badia, cònsol, Joan Vilanova, Mateu del sastre, Felip Xavada, Joanot Pasqual, Bernat de Gras, Gaspar Cossanct i Jaume Mas. Iglésias 1981, p. 70.
- ↑ Madoz 1845.
- ↑ «Una ruta turística ressegueix els escenaris de la sèrie 'Gran Nord'». Ara. ACN, 16-05-2012.
Bibliografia[modifica]
- Coromines, Joan. «Sorpe/Sorre». A: Onomasticon cataloniae. VII Sal - Ve. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1997. ISBN 84-7256-854-7.
- Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.
- Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Sort - Altron». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
- Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
- Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sorre |