Stellanello

Stellanello

Tipus	municipi d'Itàlia
Lloc
44° 00′ 04″ N, 8° 03′ 18″ E
País	Itàlia
Regió	Ligúria
Província	Província de Savona
Capital	Stellanello
Població humana
Població	840 (2023) (47,16 hab./km²)
Geografia
Superfície	17,81 km²
Altitud	141 m
Limita amb	Andora Diano San Pietro Testico Villa Faraldi Diano Arentino Casanova Lerrone Chiusanico Garlenda
Patró	Gregori I
Identificadors descriptius
Codi postal	17020
Prefix telefònic	0182
Identificador ISTAT	009059
Codi del cadastre d'Itàlia	I947
Lloc web	comune.stellanello.sv.it

Stellanello (en lígur: Stenanelo) és un comune (municipi) de la província de Savona, a la regió italiana de la Ligúria, situat uns 80 km al sud-oest de Gènova i uns 45 km al sud-oest de Savona.

Segons el cens de l'any 2026 tenia 806 habitants.

Història

El primer document on es pot trobar el nom de Stellanello data de 1170 quan la vall estava inclosa en el vast domini dels marquesos de Clavesana; van ser probablement aquests els qui van edificar sobre el puig situat sota la fracció de San Gregorio un castell del qual avui només en queden les ruïnes. En la tercera dècada del segle XIV, el feu de Stellanello va passar per adquisició dotal als Del Carretto marquesos de Savona i senyors del Finale; a principis del segle XVII va passar per successió hereditària als Doria, prínceps de Melfi i senyors de Loano.

El 1303 la vall de Stellanello es va dotar d'un estatut propi, un dels més antics de la Ligúria: s'elegien quatre cònsols, un per cada barri o «cappella», i setze consellers, quatre per barri, amb la tasca de gestionar l'administració pública i, en comunió amb el tinent del senyor feudal, la justícia.

El 1462, messer Francesco Divizia, ric senyor de Perusa, es va refugiar a Stellanello com a conseqüència de les lluites entre guelfs i ghibellins que imperaven a la ciutat perugina. Entre els seus descendents hi va haver diversos personatges il·lustres, entre els quals Marco Ambrogio Divizia, que al segle XVI va ser al mateix temps capità dels Coratgers i comandant de les galeres del príncep Andrea Doria, i el capellà Marco Antonio Divizia, que amb el llegat testamentari del 23 de juliol de 1707 va establir l'Opera Pia Divizia, dedicada a la instrucció dels joves del lloc.

Amb els preliminars de Viena de 1735, el feu de Stellanello va ser sotmès al Regne de Sardenya. Annexionat a la República Lígur des de 1801, el municipi stellanellès va formar part des de 1803 del V cantó del Cap Mele a la Jurisdicció de les Oliveres; el 1804 van ser englobats en un únic municipi, els antics municipis de Testico, Cappella Soprana, San Damiano, San Gregorio, San Vincenzo i Villarelli. Des del 13 de juny de 1805 fins al 1814 va quedar inclòs en el Departament de Montenotte del Primer Imperi Francès.

Reconstituït el 1815 el municipi de Testico, al qual Stellanello va cedir la fracció de Poggio Bottaro (1818), va ser inglobat en la província d'Albenga del Regne de Sardenya, tal com va establir el Congrés de Viena de 1814, i posteriorment en el Regne d'Itàlia des de 1861. Des de 1859 fins a 1926 el territori va estar inclòs en el III mandament d'Andora del circondario d'Albenga, que formava part de la província de Gènova; el 1927, amb la supressió del circondario ingauno, va passar, per pocs mesos, al circondario de Savona i, finalment, sota la nova constituïda província de Savona.

Des de 1973 fins al 31 de desembre de 2008 va formar part de la Comunità montana Ingauna i, amb les noves disposicions de la Llei Regional n. 24 del 4 de juliol de 2008, fins al 2011 de la Comunità montana Ponente Savonese. Des de 2014 fins a 2019 va formar part de l' Unió de municipis de la Val Merula i de Montarosio.