Stephan Krehl

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaStephan Krehl

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 juliol 1864 Modifica el valor a Wikidata
Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Mort9 abril 1924 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, pedagog musical, teòric musical, musicòleg, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori de Leipzig Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsSalomon Jadassohn Modifica el valor a Wikidata
AlumnesRudolf Cahn-Speyer (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
PareChristoph Krehl (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansLudolf von Krehl Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: c1ea5a18-e582-412c-905a-34f16d70f293 Lieder.net: 7607 IMSLP: Category:Krehl,_Stephan Modifica el valor a Wikidata

Stephan Krehl (Leipzig, 5 de juliol de 1864 - Leipzig, 9 d'abril de 1924) va ser un compositor, professor de música i musicòleg alemany.

Krehl va estudiar música a Leipzig i Dresden. Del 1889 al 1902 va ser professor de piano i teoria musical al Conservatori de Karlsruhe. Des de 1902 fins a la seva mort va ensenyar a Leipzig. Va ser director d'estudis a Leipzig del 1921 al 1924, succeint a Hans Sitt. Entre els seus estudiants hi havia l'espanyol Pablo Sorozábal (1897–1988), Maria Elisabeth Pembaur, Günther Ramin, Rudolf Mauersberger, Rudolf Wagner-Régeny, Otto Weinreich Peder Gram, Edvin Kallstenius, Stevan Hristić, Heinrich Sthamer, Johannes Weyrauch, Claus Clauberg, Hermann Weil i Fritz Reuter.

Admirable teòric continuà la tradició d'Hugo Riemann en les ensenyances d'harmonia i contrapunt, publicant nombroses obres de caràcter pedagògic.

Les seves composicions d'impecable forma, treballades a conciencia i en moltes ocasions atractives, pertanyen quasi totes el gènere de cambra, destacant un Quintet per a clarinet; el Quartet, op. 17; la Sonata per a piano i violoncel op. 20, i una Suite per a quartet de corda, i que fou la seva última obra. El seu treball com a compositor comprèn al voltant de trenta obres per a piano, violí i clarinet.

És autor de diversos llibres de text sobre teoria musical com el Allgemeine Musiklehre de 1904.

Publicacions[modifica]

  • Praktische Formenlehre (1902);
  • Fuge (1909);
  • Allgemeine Musiklehre (1910);
  • Harmonielehre. 3 Bde., Berlin und Leipzig: Göschen (1921)
  • Kontrapunkt. Die Lehre von der selbständigen Stimmführung. Neudruck. Leipzig: Göschen (1912)
  • Theorie der Tonkunst und Kompositionslehre.

Bibliografia[modifica]