Street of Crocodiles

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaStreet of Crocodiles
Fitxa
DireccióStephen Quay i Timothy Quay Modifica el valor a Wikidata
GuióStephen Quay, Timothy Quay i Weiser Quay (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MúsicaLech Jankowski Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeStephen Quay, Timothy Quay i Weiser Quay (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Estrena1986 Modifica el valor a Wikidata
Durada20 min Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0092020 Filmaffinity: 498244 Rottentomatoes: m/street_of_crocodiles_1987 Letterboxd: street-of-crocodiles Allmovie: v202031 TMDB.org: 59357 Modifica el valor a Wikidata

Street of Crocodiles (traduït com Carrer dels Cocodrils) és un curtmetratge d'animació stop-motion de 21 minuts de durada, dirigit i produït pels germans Quay i estrenat l'any 1986 [1]

"The Street of Crocodiles" és originalment una col·lecció de relats escrits per Bruno Schulz. En ells l'autor recrea el seu món de la infància, on les coses encara han de ser descobertes. En comptes de representar literalment les memòries de Schulz, però, els animadors parteixen decaràcter anímic i els matisos psicològics de la història com a inspiració per a la seva pròpia creació.[2]

Trama[modifica]

Un home tanca una sala d'actes, escup dins d'una caixa i talla la corda que sosté un titell musti. Alliberat, aquest titella explora amb cautela les habitacions enfosquides al seu voltant. L'ambient desolat i la partitura musical inquietant estan destinades a transmetre una sensació d'aïllament i inutilitat. A mesura que el curt continua, la muda protagonista explora un regne descrit com "realitats mecàniques i plaers fabricats". Mentre la protagonista fa la tria d'unir-se a aquest món, la càmera revela lentament com de poc satisfactori és realment l'entorn.[3][4]

Temàtiques[modifica]

A més de fortament metafòrica, aquesta peça també exemplifica el caràcter exterimental i curiós del treball dels Quay. En compes d'examinar el simbolisme potencial d'alguns accessoris com són els cargols, la pols, la carn i les joguines de corda, molts dels plans semblen centrar-se en els moviments i les cracaterístiques inherents dels materials. Com fan a la majoria de les seves pel·lícules, els germans Quay fan servir una estructura fonamentada per la musicalitat més que per una narració senzilla i literal.

Influència i Llegat[modifica]

La versió "no oficial" en DVD del vídeo Closure de Nine Inch Nails conté un clip en el qual Mark Romanek, director del vídeo de "Closer", explica que el vídeo va estar molt influenciat per aquesta animació.[5]

Com homenatge als germans Quay, Christopher Nolan va fer un documental anomenat Quay que també inclou aquesta pel·lícula.[6][7]

Reconeixement de la crítica[modifica]

Terry Gilliam va seleccionar Street of Crocodiles com una de les deu millors pel·lícules d'animació de tots els temps.[8] El crític Jonathan Romney va anar encara més enllà, votant-la com una de les deu millors pel·lícules de tots els temps en l'enquesta decennal de crítics de 2002 per a la revista Sight & Sound.[9]

Detalls del llançament[modifica]

La pel·lícula està disponible a través de dos llançaments separats de DVD/VHS. El primer va ser produït l'any 2000 per Kino on Video, amb seu a Nova York, i publicat a NTSC. Titulat The Brothers Quay Collection: Ten Astonishing Short Films 1984–1993, està actualment exhaurit.[10] La segona edició va ser produïda pel BFI a Londres i es va estrenar el novembre de 2006. El conjunt de dos discos, titulat Quay Brothers – The Short Films 1979–2003, ha estat llicenciat a Zeitgeist Films a Nova York, que va treure el seu propi DVD Phantom Museums - The Short Films of the Quay Brothers l'abril de 2007. Les versions BFI i Zeitgeist inclouen un comentari d'àudio opcional dels Quay, gravat a Londres el maig de 2006.

Els curtmetratges recopilats es van estrenar en Blu-ray el 20 d'octubre de 2015.[11][12][13]

Referències[modifica]

  1. «AllMovie».
  2. «BFI».
  3. «WorldCat».
  4. «FilmAffinity».
  5. «STREET OF CROCODILES (1986)-366 Weird Movies».
  6. Prigge, Matt. «Christopher Nolan wants you to watch creepy Quay brothers movies - Metro US» (en anglès americà). [Consulta: 4 novembre 2021].
  7. «The Quay Brothers: a nightmarish inspiration for Christopher Nolan» (en anglès), 20-08-2015. [Consulta: 4 novembre 2021].
  8. «Terry Gilliam picks the 10 best animated films of all time» (en anglès), 27-04-2001. [Consulta: 4 novembre 2021].
  9. «BFI | Sight & Sound | Top Ten Poll 2002 - Who voted for which film», 03-08-2012. Arxivat de l'original el 2012-08-03. [Consulta: 4 novembre 2021].
  10. «The Brothers Quay Collection: Ten Astonishing Short Films 1984-1993», 01-08-2000. [Consulta: 4 novembre 2021].
  11. «The Quay Brothers: Collected Short Films Blu-ray». [Consulta: 4 novembre 2021].
  12. «The Quay Brothers: Collected Short Films Blu-ray (DigiPack)». [Consulta: 4 novembre 2021].
  13. «The Brothers Quay Take Christopher Nolan's 'Quay' Documentary On Tour» (en anglès americà), 17-08-2015. [Consulta: 4 novembre 2021].