Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí
Biografia
Naixement(ar) سليمان بن يقظان الكلبي الأعرابي Modifica el valor a Wikidata
segle VIII Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort780 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMilitar Modifica el valor a Wikidata
Participà en
777Revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova Modifica el valor a Wikidata

Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí (en àrab سليمان بن يقظان الكلبي الأعرابي, Sulaymān ibn Yaqẓān al-Kalbī al-ʿArābī), més conegut com a Sulayman ibn Yaqdhan, Sulayman al-Arabí o simplement al-Arabí (m. 780), fou valí de Barcelona (a. 777-780). La seua nissaga va governar Barcelona uns quinze anys.

El 777 es va aliar amb el valí de Saragossa Hussayn al-Ansarí per encapçalar una revolta contra l'emir i va enviar una ambaixada a Carlemany a Paderborn tot oferint-li la submissió de tots dos. Sulayman va resistir a Saragossa el setge de la ciutat i va esperar a Carlemany, que va marxar cap a Saragossa el 778; una de les columnes de l'exèrcit va creuar pels Pirineus orientals, a la qual Sulayman s'uní al seu pas per Barcelona.[1]

Arribats a Saragossa, Hussayn va refusar de sotmetre's a Carlemany, car sembla que no estava disposat a sotmetre's i només volia l'aliança contra Còrdova, i es va excusar en el fet que ell no havia promès la submissió ni res concret personalment i que Sulayman l'havia malinterpretat. Carlemany va acusar Sulayman d'haver-lo enganyat i va posar setge a Saragossa, però al cap d'un mes, sense perspectives de succés, Carlemany es va retirar, després de prendre com a ostatges Sulayman i altres notables àrabs del seu bàndol.[1]

Durant la retirada l'exèrcit franc va ésser atacat pels vascons a la Navarra central, potser instigats pels fills de Sulayman, Aissó i Matruh, que l'alliberaren. Com a represàlia Carlemany va atacar Pamplona i després va continuar cap al pas de Roncesvalls, on el seu exèrcit va ésser aniquilat pels bascons i per tropes d'Ayxun i Matruh, el 15 d'agost del 778. Alliberat arran d'aquesta batalla, Sulayman va romandre a Saragossa mentre enviava el seu fill Matruh a governar Barcelona (amb Girona) en nom seu.

El 780 Sulayman va ésser assassinat pel seu antic aliat, el valí Hussayn al-Ansarí.[1]


Precedit per:
?
valí de Barcelona
a. 777778
Succeït per:
Matruh ibn Sulayman al-Arabí

Referències[modifica]