Sulpici el Pietós

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Sulpici el Pietós, o
Sulpici II de Bourges
St Sulpice deFavieres buste.jpg
bisbe i confessor
Naixement Sulpitius Pius, Sulpitius II Bituricensis
ca. 576
Vatan (Berry, actual Indre, Centre, França)
Mort 17 de gener de 647
Bourges (Cher, Centre)
Sepultura Saint-Sulpice (París)
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església ortodoxa, anglicanisme
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Vatan, Saint-Sulpice (París)
Festivitat 17 de gener
Fets destacables bisbe de Bourges (624)
Iconografia Robes de bisbe
Patronatge Companyia de Sant Sulpici

Sulpici el Pietós (Vatan, Berry, actual Indre, ca. 576 - Bourges, 17 de gener de 647) fou un religiós franc, bisbe de Bourges. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Hagiografia[modifica | modifica el codi]

Nasqué probablement a Vatan (Berry, actual Indre) en una família aristocràtica, i fou destinat a la carrera eclesiàstica. Educat a l'escola palatina pel capellà del rei Guntram, acabà els estudis als setze anys. Fou cridat en 612 pel bisbe Austregisil de Bourges que el nomenà ardiaca. Ordenat sacerdot en 618, fou almoiner i capellà a la cort del rei franc Clotari II. A la mort d'Austregisil, fou elegit successor seu com a bisbe de la ciutat, en 624.

Saint-Sulpice de París, on hi ha la despulla del sant

Va acabar d'evangelitzar el territori de la diòcesi, convertint els pagans i els jueus. Va participar en el concili de Clichy de 627 i fou mestre de Remacle i Desideri de Caors, després canonitzats. L'últim fou consagrat bisbe per Sulpici i escrigué la vita d'aquest.

Es va oposar a la política intervencionista de Dagobert I i va defensar els drets i privilegis de la seva diòcesi. Va dedicar-se a atendre les necessitats de pobres i malalts, fent-se molt estimat pels seus fidels. En morir, en 647, els seus funerals van haver d'endarrerir-se perquè tothom volia pregar davant la seva despulla.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Venerat immediatament com a sant, al segle XVII se li dedicà l'església de Saint-Sulpice de París, on hi ha les seves relíquies, i se li consagrà la Companyia de Sacerdots de Sant Sulpici, de la que és patró.

A Vatan, la capella dedicada a Sulpici era meta de pelegrinatges des del segle XV, el dia 27 d'agost, data de la trasllat de les relíquies a Saint-Sulpice de París.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Gallia Christiana, tom II, XVI, Parigi, 1873.
  • Acta Sanctorum, tom II, 529.
  • Bruno Krusch, Monumenta Germaniae Historica, Scriptores rerum Merovingicarum, tom IV, Hannover, 1902.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sulpici el Pietós Modifica l'enllaç a Wikidata