Suma de lògica

La Summa Logicae o Suma de Lògica és un llibre de text de lògica escrit per Guillem d'Occam. A partir de la teoria de la inferència que li serveix de fil conductor, descriu i desenvolupa la lògica del sil·logisme. Va ser escrit abans de 1327 i publicat a París a 1487.

Aquesta obra és important perquè conté el més important de la doctrina nominalista d'Ockham. Els filòsofs nominalistes del segle xv (com Swineshead, Heytesbury, Gerson i D'Ailly) consideren a aquest filòsof com el fundador de la seva escola.

Divisió de l'obra

L'esquema seguit per l'obra és l'habitual en els tractats de lògica i afronta per a cada part un dels actes de l'enteniment: conceptualitzar, jutjar, argumentar. La primera part que tracta dels termes es divideix en els següents capítols:

• Capítols 1 a 17. Tracten del terme i la seva divisió en categoremàtics, abstractes, concrets, absoluts, connotatius, de primera i segona imposició, de primera i segona intenció, unívocs i equívocs.
• Capítols 18 a 25. Tracten dels cinc predicables de Porfirio.
• Capítols 26-62. Tracten de la definició i la descripció, dels termes "subjecte", "predicat", "pertànyer a" o "inherent a" i "significar". Així mateix, es discuteixen les categories.
• Capítols 63-77. Tracten de la suposició i els seus tipus.

La segona part que tracta de les proposicions es divideix en els següents capítols:

• Capítols 1 a 20. Tracten de les proposicions categòriques tant de fet com de modalitat.
• Capítols 21-29. Tracten de la conversió de proposicions.
• Capítols 30-37. Tracten de les proposicions hipotètiques.

Finalment, la tercera part tracta dels sil·logismes i compta amb els següents sub tractats:

• Primer tractat. Tracta de sil·logisme en general. Sil·logismes categòrics, modals i mixtos.
• Segon tractat. Tracta de sil·logisme demostratiu. És una anàlisi dels Segons Analítics d'Aristòtil.
• Tercer tractat. Relatives al sil·logisme tòpic. És un recompte dels Tòpics d'Aristòtil a més de contenir les regles generals de la conseqüència.
• Quart tractat. Tracta de les obligacions.
• Cinquè tractat. Tracta de l'antinòmia del mentider.
• Sisè tractat. Tracta de les fal·làcies.