Supertònica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La tònica (esquerra) i la supertònica (dreta) representats en acords de Do Major i Re menor Play Play (pàg.).

La supertònica o submediant és el segon grau d'una escala musical de set sons [nota 1]heptafònica, que es troba un to per sobre de la tònica.

Representació gràfica[modifica | modifica el codi]

En teoria de la música es pot representar fent servir els nombres romans i de dues maneres:[1]

  • símbol: II, per indicar que es tracta d'un acord menor dins d'una escala major (per exemple l'acord format per les notes Do-Fa-La en l'escala de Do Major).
  • símbol: II°, en una escala menor natural per indicar que es tracta d'un acord de quinta disminuïda(per exemple, l'acord format per les notes Do-Fa-La♭ en una escala de Do menor natural), també es fa servir si en la segona inversió resulta un acord amb intervals de sexta a quarta (La♭-Do-Fa) i si la tercera nota és augmentada una sexta (La♭-Fa♯).

Tant si és una escala major o menor, en la baixada del segon grau de l'escala (inclosa la sexta en escala major) i l'acord és major (exemple: Do♭-Fa-La♭), llavors indica que és un acord de sexta napolitana i es representa de dues maneres possibles: N6 o ♭II6.

La supertònica pot ser elevada com a part d'un acord de sèptima disminuïda i es representa: ♯iio7. Una variant de l'acord de sèptima disminuïda és el qui té la supertònica elevada i queda equiparada harmònicament amb l'escriptura Do: Re♯=Mi♭.[2]

El nom[modifica | modifica el codi]

La similaritat entre la subdominant i l'acord de supertònica és fàcil de veure i de sentir en l'acord de setena, ii7, Play Play (pàg.).

La paraula "supertònica" vol dir que hi ha un to que domina per sobre dels altres; quan es fa servir el terme "subdominant", parlant d'acords, es fa referència a que hi ha un acord de quinta que és el centre del moviment (en oposició estan els que actuen com a forma d'acompanyament d'una frase) al voltant del qual es crea moviment harmònic cap a una harmonia dominant.

La supertònica és un dels acords que té una tendència natural a girar cap a l'acord de quinta i reforçar-lo com a centre del moviment. L'acord de supertònica descansa en el cinquè lloc de l'acord de quinta. La quinta disminuïda és una base sòlida per al moviment harmònic i el moviment harmònic en intervals de quinta és una forma natural de progressar d'un acord al següent; la supertònica és un dels predominants més segurs per aproximar-se a l'acord de quinta des de baix en una quinta disminuïda.[3]

En la teoria musical alemanya, derivada d'Hugo Riemann, la supertònica es considera un paral·lel de la subdominant i s'expressa: Sp/T en escala major, sP/T en menor (A♭M).[4]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Les 3 notes més importants d'aquesta escala són la tònica, la subdominant i la dominant

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Supertònica Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Benward i Saker: " Music: In Theory and Practice", 2003, 7a edició, vol. I, p.32. ISBN 978-0-07-294262-0
  2. C. H. Kitson, "Elementary Harmony", 2006, p.43. ISBN 1-4067-9372-8
  3. Joaquín Zamacois, "Tratado de Armonía", Llibre II, Editorial Labor, Barcelona, 1978, p.31, ISBN 84-335-7848-0
  4. Frank Haunschild, "The New Harmony Book",2000, p.47. ISBN 978-3-927190-68-9