Surubim tacat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuSurubim tacat
Pseudoplatystoma fasciatum Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreSiluriformes
FamíliaPimelodidae
GènerePseudoplatystoma
EspèciePseudoplatystoma fasciatum Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1766
Exemplar de surubim a l'aquari d'Osaka
Dibuix de Johann Natterer, a principis del segle xix.

El surubim tacat (Pseudoplatystoma fasciatum) és una espècie de peix de la família dels pimelòdids i de l'ordre dels siluriformes.

Morfologia[modifica]

Reproducció[modifica]

Les femelles són sexualment madures quan assoleixen 56 cm de llargària (els mascles als 45) i són capaces de produir 8 milions d'ous per kg de pes.[2][4]

Alimentació[modifica]

Menja, a la nit, peixos (loricàrids i cíclids, entre d'altres) i crancs.[5]

Hàbitat[modifica]

És un peix d'aigua dolça i de clima tropical (24 °C-28 °C).[3][6]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a Sud-amèrica: conques dels rius Amazones, Corantijn, Essequibo, Orinoco i Paranà.[3]

Ús gastronòmic[modifica]

És consumit a nivell local perquè la seua carn groguenca és suculenta i, a semblança d'altres silúrids, no té espines.[7]

Referències[modifica]

  1. IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
  2. 2,0 2,1 Le Bail, P.-Y., P. Keith i P. Planquette, 2000. Atlas des poissons d'eau douce de Guyane (tom 2, fascicle II). Publications scientifiques du Muséum national d'Histoire naturelle, París: 307 p.
  3. 3,0 3,1 3,2 FishBase (anglès)
  4. Loubens, G. i J.L. Aquim, 1986. Sexualidad y reproducción de los principales peces de la cuenca del Río Mamore, Beni-Bolivia. ORSTOM - Cordebeni-UTB, Trinidad (Bolívia), Inf. Cien. Núm. 5:45.
  5. Burgess, W. E. An atlas of freshwater and marine catfishes. A preliminary survey of the Siluriformes (en anglès). TFH Publications, 1989. ISBN 9780866228916. 
  6. Riehl, R. i H.A. Baensch, 1991. Aquarien Atlas. Band. 1. Melle: Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Alemanya. 992 p.
  7. Boujard, T., M. Pascal, F.J. Meunier i P.-Y. Le Bail, 1997. Poissons de Guyane. Guide écologique de l'Approuague et de la réserve des Nouragues. Institut National de la Recherche Agronomique, París, 219 p.

Enllaços externs[modifica]