Sven Nilsson

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSven Nilsson
Sven Nilsson (1787-1883).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 març 1787 Modifica el valor a Wikidata
Asmundtorp parish (Suècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort30 novembre 1883 Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
Lunds Cathedral Assembly (Suècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaÖstra kyrkogården cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Director de museu
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Lund Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballZoologia i arqueologia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAntropòleg, sacerdot, arqueòleg, prehistoriador, zoòleg, professor d'universitat, ornitòleg i paleontòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Lund Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Abrev. zoologiaNilsson Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeElisabet Cecilia Berg (en) Tradueix (1824–) Modifica el valor a Wikidata
FillsIda Göthilda Nilsson
Tora Maria Nilsson (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Sven Nilsson Svenson, 8 de maig de 1787 - 30 de novembre de 1883 va ser un zoòleg i arqueòleg suec.

Nasqué a Landskrona. Fill primogènit dels sis que van tenir el matrimoni format per Nils Nilsson i Tora Svensson. Va rebre educació a la Universitat de Lund on va ser deixeble del destacat zoòleg Anders Jahan Retzius. Sven Nilsson va ser professor d'història natural a la mateixa universitat des de 1832 a 1856. També va ocupar el càrrec de director del Museu de Zoologia d'Estocolm a partir de 1819.

Com a zoòleg se'l considera el pare de l'ornitologia sueca. El1817 publicà a Copenahaguen Ornithologica suecica en dos volums amb il·lustracions d'Anders Arvidsson. El 1820 va publicar un llibre sobre la fauna escandinava. i el 1822 Historia molluscorum Sueciae, (història dels mol·luscs de Suècia).

Com a arqueòleg pioner va ser influït pel paleontòleg Georges Cuvier. El 1847 va considerar equivocadament (seguint el prejudici de l'època que la civilització venia del sud) que les restes d'estris de bronze antics trobats a Escandinàvia havien estat portats allí directament pels fenicis.

En la història de l'evolució de l'arqueologia Sven Nilsson és recordat principalment per la periodització proposada per ell: Salvatgisme, barbàrie, agricultura i civilització (aquesta darrera ja dins de la història escrita).

Els treballs de Nilsson sobre els habitants primitius d'Escandinàvia publicats per primera vegada en suec el 1834 va ser traduïts a l'anglès per Lubbock el 1868 i van tenir una gran difusió.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sven Nilsson