Vés al contingut

Síndrome del salvador blanc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Clixé de la síndrome del salvador blanc.
Clixé de la síndrome del salvador blanc.

La síndrome del salvador blanc o volunturisme (en anglès White Savior Complex) és un concepte que s'aplica a determinades pràctiques que realitzen algunes persones quan viatgen com a cooperants, voluntàries o turistes a països empobrits pel colonialisme. Aquestes pràctiques projecten, com a norma general, la imatge d'una persona blanca que salva o rescata persones no blanques racialitzades i les ajuda a superar les seves opressions, dificultats, problemàtiques, etc., potenciant així la idea del salvador blanc com heroi.[1][2]

Orígens del terme

[modifica]

El terme va ser utilitzat per primera vegada el 2012 en un article publicat, a la revista The Atlantic, per l'escriptor Teju Cole, qui dies abans havia escrit set piulades a Twitter en les quals emprava l'expressió The White-Savior Industrial Complex.[3][4]

El poema The White Man's Burden[5] de Rudyard Kipling, de 1899, exemplifica perfectament les pràctiques abusives que vol posar en evidència la definició d'aquesta síndrome.[4] Tot i que el poema té matisos profunds, es va popularitzar una lectura directa des dels punts de vista dominants en l'època (racista, eurocèntric, imperialista o xovinista), justificant «el domini de l'home blanc sobre les races inferiors» com una noble empresa o com una ingrata i altruista obligació o fins i tot com una sagrada missió en el sentit missioner,.[6][7]

Problemàtica

[modifica]

La perspectiva del salvador blanc s'ha consolidat al llarg de la història a conseqüència de la colonització i les missions i es perpetua amb la conducta de les persones que la posen en pràctica.[8] Els mitjans de comunicació de masses, la televisió i el cinema han potenciat aquesta figura i aquestes pràctiques de manera que la gent ha arribat a acceptar-les sense veure res dolent en elles.[9][10] La síndrome del salvador blanc sol colar-se igualment en el dia a dia de la ciutadania a través de les xarxes socials, quan influencers i famosos pengen a Internet fotografies dels seus viatges, exhibint actituds paternalistes, racistes o infantilizadores.[1][11][12]

Algunes empreses, a més, mostren un interès pervers en el voluntariat desenvolupant models de negoci que s'aprofiten dels problemes socials existents en un país i cobren als turistes per convertir-los en salvadors.[2]

D'altra banda, la síndrome del salvador blanc s'associa estretament amb el continent africà. Àfrica té una llarga història d'esclavitud i colonització. Damian Zane, de BBC News, va afirmar que molts africans troben condescendent i ofensiva l'actitud del salvador blanc quan pretén ajudar-los. Zane va assegurar, a més, que «alguns sostenen que l'ajuda pot ser contraproduent, ja que significa que els països africans seguiran depenent de l'ajuda externa».[13][14][15]

Bela-Lobedde assenyala alguns dels problemes que comporta la reproducció de l'estereotip del salvador blancː[1]

  1. Es dona a entendre que les persones blanques són bones i constantment salven la resta de la humanitat.
  2. Es dona a entendre que les persones racialitzades són incapaces de resoldre les seves problemàtiques, que necessiten ser ajudades sempre i que, per descomptat, només la gent blanca és qui està legitimada per treure-les de l'atzucac.
  3. Infantilitza les comunitats racialitzades, negant les seves capacitats i iniciativa i invisibilitzant a les persones que, dins d'aquestes comunitats, tenen capacitat de lideratge i resolen problemes.

Reaccions dels cooperants

[modifica]

La síndrome de salvador blanc ha preocupat a diverses associacions i organitzacions no governamentals de cooperants. Norwegian Students' & Academics' International Assistance Fund, a través del seu web RADI-AID,[16] suggereix un seguit de bones pràctiques per a totes aquelles persones interessades en la cooperació internacional.[1] Aquesta organització és la creadora del compte d'Instagram Barbie Savior, un compte que parodia la tendència irresponsable dels salvadors blancs que fan servir als menys afortunats que ells, com accessoris en els seus perfils de xarxes socials.[13]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «La cooperación convertida en postureo» (en castellà), 14-08-2018. [Consulta: 3 gener 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 Awad, Amal «When the saviour becomes the story». Special Broadcasting Service, 28-04-2016 [Consulta: 21 febrer 2017]. Arxivat 9 de juny 2020 a Wayback Machine.
  3. ↑ Cole, Teju. «The White-Savior Industrial Complex» (en anglès), 21-03-2012. [Consulta: 3 gener 2020].
  4. ↑ 4,0 4,1 SER, Cadena. «El síndrome del 'Salvador Blanco'» (en castellà), 03-04-2018. [Consulta: 3 gener 2020].
  5. ↑ «Internet History Sourcebooks». [Consulta: 3 gener 2020].
  6. ↑ Judd, Denis «Diamonds are forever: Kipling's imperialism; poems of Rudyard Kipling». History Today, 47, 6, 6-1997, pàg. 37.: "Theodore Roosevelt...thought the verses 'rather poor poetry, but good sense from the expansionist stand-point'. Henry Cabot Lodge told Roosevelt in turn: 'I like it. I think it is better poetry than you say'."
  7. ↑ Examples of justification for imperialism based on Kipling's poem include the following (originally published 1899-1902):
  8. ↑ Shringarpure, Bhakti «The rise of the digital saviour: can Facebook likes change the world?». The Guardian, 18-06-2015 [Consulta: 3 gener 2020].
  9. ↑ Attiah, Karen «Louise Linton just wrote the perfect White-Savior-in-Africa story». The Washington Post, 06-07-2016 [Consulta: 21 febrer 2017].
  10. ↑ Victor, Daniel «'Iron Fist' Actor, at Center of Whitewashing Debate, Asks Fans to Wait and See». The New York Times, 08-03-2017 [Consulta: 15 març 2017].
  11. ↑ «Criticas a Dulceida por viajar a África para regalar gafas de su marca» (en castellà). [Consulta: 3 gener 2020].
  12. ↑ Linton, Louise «How my dream gap year in Africa turned into a nightmare». The Telegraph, 01-07-2016.
  13. ↑ 13,0 13,1 Zane, Damian «Barbie challenges the 'white saviour complex'». BBC News, 01-05-2016 [Consulta: 3 gener 2020].
  14. ↑ Shringarpure, Bhakti «The rise of the digital saviour: can Facebook likes change the world?». The Guardian, 18-06-2015 [Consulta: 21 febrer 2017].
  15. ↑ Harman, Sarah «U.S. citizen went to Uganda to help kids. Now her charity is accused of killing them.». nbcnews.com. NBC News, 05-08-2019 [Consulta: 3 desembre 2019].
  16. ↑ «Radi-Aid» (en anglès britànic). [Consulta: 3 gener 2020].

Bibliografia no utilitzada com a font

[modifica]
  • Bandyopadhyay, Ranjan; Patil, Vrushali «'The white woman's burden' – the racialized, gendered politics of volunteer tourism». Tourism Geographies, 19, 4, 2017, pàg. 644–657. DOI: 10.1080/14616688.2017.1298150. ISSN: 1461-6688.
  • Belcher, Christina «There Is No Such Thing as a Post-racial Prison: Neoliberal Multiculturalism and the White Savior Complex on Orange Is the New Black». Television & New Media, 17, 6, maig 2016. DOI: 10.1177/1527476416647498.
  • Bex, Sean; Craps, Stef «Humanitarianism, Testimony, and the White Savior Industrial Complex: What Is The What versus Kony 2012». Cultural Critique. University of Minnesota Press, 92, 1, Winter 2016, pàg. 32–56.
  • Cole, Teju. «The White Savior Industrial Complex». A: Known and Strange Things: Essays. Random House, 2016, p. 340–349. ISBN 978-0-8129-8978-6. 
  • Fitzgerald, Michael Ray «The White Savior and his Junior Partner: The Lone Ranger and Tonto on Cold War Television (1949–1957)». The Journal of Popular Culture, 46, 1, 2-2013, pàg. 79–108. DOI: 10.1111/jpcu.12017.
  • Hughey, Matthew. The White Savior Film: Content, Critics, and Consumption. Temple University Press, 2014. ISBN 978-1-4399-1001-6. 
  • Loza, Susana. «Remixing the Imperial Past: Doctor Who, British Slavery, and the White Savior's Burden». A: Doctor Who and History: Critical Essays on Imagining the Past. McFarland & Company|McFarland, 2017. ISBN 978-1-4766-6656-3. 
  • Maurantino, Nicole «'Reason to Hope?' The White Savior Myth and Progress in 'Post-Racial' America». Journalism & Mass Communication Quarterly, 16-02-2017. DOI: 10.1177/1077699017691248.
  • Schultz, Jaime «Glory Road (2006) and the White Savior Historical Sport Film». Journal of Popular Film & Television, 42, 4, 2014, pàg. 205–213. DOI: 10.1080/01956051.2014.913001.
  • Vera, Hernán; Gordon, Andrew M. «The Beautiful White American: Sincere Fictions of the Savior». A: Screen Saviors: Hollywood Fictions of Whiteness. Rowman & Littlefield Publishers, 2003, p. 32–51. ISBN 978-1-4616-4286-2. 

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Síndrome_del_salvador_blanc&oldid=32674784»