Ratpenat cuallarg europeu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Tadarida teniotis)
Infotaula d'ésser viuRatpenat cuallarg europeu
Tadarida teniotis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Longevitat màxima13 anys Modifica el valor a Wikidata
Hàbitatbosc Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN21311 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreChiroptera
FamíliaMolossidae
GènereTadarida
EspècieTadarida teniotis Modifica el valor a Wikidata
Rafinesque, 1814
Nomenclatura
Sinònims
  • cestoni, Savi (1825)
  • nigrogriseus, Schneider (1871)
  • savii, Schinz (1840)
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

El ratpenat cuallarg europeu[1] (Tadarida teniotis) és, després del nòctul gegant, el ratpenat més gran dels Països Catalans i també el més fàcil d'identificar, ja que, a diferència dels altres, la meitat de la cua sobresurt del patagi i d'això li ve el nom.

Descripció[modifica]

Són molt característiques les seves orelles: grans i amples, es projecten cap endavant fins a gairebé tapar els ulls i, semblantment a com ocorre en les ratapinyades orelludes i en la de bosc, queden unides a nivell de la base. Com que es disposen mig replegades, vistes de perfil semblen allargades, però si s'estenen es veu que en realitat tenen forma arrodonida. Van proveïdes d'un tragus petit i quadrangular, difícil de veure.

El llavi superior, gros i carnós, és solcat per arrugues profundes disposades verticalment.

Les ales són llargues i estretes, formades per una membrana gruixuda i als dits dels peus hi té uns pèls rígids.

El pelatge és curt i suau, de color gris negrós amb reflexos marronosos, més clar per la part ventral que per la dorsal. Les orelles i la membrana alar tenen una tonalitat molt semblant.

Dimensions corporals: cap + cos (80 - 92 mm), cua (44 -57 mm), avantbraç (57 -65 mm) i envergadura alar (410 -450 mm).

Pes: 25 - 50 g

Hàbitat[modifica]

Qualsevol lloc on pugui trobar un amagatall adequat entre les esquerdes de les roques en cingles, espadats, coves i altres llocs inaccessibles, o bé entre els blocs de pedra de les construccions humanes i, més rarament, en els forats dels arbres.

Distribució geogràfica[modifica]

Viu a la península Ibèrica, França, Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, Israel, Jordània, Aràbia Saudita, l'Iran, l'Iraq, l'Azerbaidjan, Turkmenistan, Tadjikistan, Kirguizstan, Afganistan, Índia, Xina (Yunnan), Indonèsia, Madeira, Mallorca[2] i les Illes Canàries.[3]

Costums[modifica]

Normalment en cada esquerda es refugien entre un i cinc individus, però en alguna ocasió se n'han vist fins a una vintena, sempre separats els uns dels altres, mai en contacte.

Quan ja és fosc, surt a caçar en espais oberts, amb un vol alt, ràpid i rectilini.

No entra en letargia, però els dies més freds de l'hivern pot optar per no sortir del seu amagatall en tota la nit.

Aquest ratpenat és un animal robust capaç de suportar l'escassesa d'aigua i d'aliments i les temperatures extremes.

Subespècies[modifica]

  • Tadarida teniotis rueppelli
  • Tadarida teniotis teniotis

Espècies semblants[modifica]

La cua que sobresurt considerablement del patagi i les orelles grosses i carnoses la fan clarament identificable entre les altres espècies de ratpenat.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]