Taima Taima

Infotaula de geografia físicaTaima Taima
Imatge
Petròglif trobat a Taima Taima
Localització
Entitat territorial administrativaSanta Ana de Coro (Veneçuela) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCarretera Morón - Coro, Falcón Modifica el valor a Wikidata
Map
 11° 29′ 57″ N, 69° 31′ 20″ O / 11.499219°N,69.5222052°O / 11.499219; -69.5222052
Dades i xifres
Altitud40 m Modifica el valor a Wikidata
TipusJaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata

Taima Taima és un jaciment arqueològic del plistocè tardà localitzat aproximadament 20 quilòmetres a l'est de Santa Ana de Coro, en l'estat de Falcón, Veneçuela[1] El poblament humà a Taima Taima va començar aproximadament fa 14.000 anys.[2]

Història de recerca[modifica]

El lloc va ser investigat a partir de 1964 per Josep Maria Cruxent (1911-2005), Alan Bryan, Rodolfo Casamiquela, Ruth Gruhn i Claudio Ochsenius.[3]

L'ocupació humana més primerenca va ser fa 14.200-12.980 anys. Això indica un poblament pre-Clovis d'Amèrica del Sud. El jaciment es una evidència de l'arribada de persones a Amèrica del Sud més aviat del que es creia anteriorment.

Josep Maria Cruxent va descobrir un os pelvià de mastodont que estava perforat per una punta de llança de pedra. Una datació geològica i una radiocarbònica del lloc de la troballa van indicar la data de 11.000 aC.[4]

Prehistòric Macrauchenia, similar a Xenorhinotherium

Fòssils de Xenorhinotherium (animal extint similar al camell i al Rinoceronts), datant de l'època del Plistocè, han estat trobats a Taima Taima.[5] Altres troballes similars es van fer ser a Brasil, i també dins Veneçuela en les localitats de Muaco i Cuenca del Lago.

Les puntes de llança El Jobo[modifica]

A Taima Taima, Josep Maria Cruxent va descobrir la punta lítica El Jobo, la qual es creu que són els artefactes mes primerencs dins Amèrica del Sud, tornant a 16,000 anys enrere. Aquesta fou una important descoberta de l'arqueologia paleoamericans.[6]

Les puntes de llança El Jobo van ser trobades en la vall del riu Pedregal, i estaven distribuïdes majoritàriament en la part nord-occidental de Veneçuela; del Golf de Veneçuela a les muntanyes altes i valls. La població que els utilitzava eren caçadors-recol·lectors que semblava romandre dins d'un determinat territori circumscrit.[7][8] Les puntes de El Jobo eren probablement utilitzades per empaitar mamífers grans.[9]

Les puntes de El Jobo han estat agrupades a quatre complexos successius. El més primerenc fou Camare, després Las Lagunas, El Jobo, i Las Casitas. L'indret Camare ha estat datat fa 22.000-20.000 anys. El Jobo ha estat datat fa 16.000-9.000 anys.[9]

Referències[modifica]

  1. Parque Arqueológico y Paleontológico Taima-Taima (location)
  2. Riera, Eva «La nación pierde millardos al abandonar el Museo Arqueológico Taima Taima» (en castellà). Institutional Assets and Monuments of Venezuela (IAM Venezuela), 12-12-2017.
  3. «Taima-Taima»[Enllaç no actiu], The concise Oxford dictionary of archaeology, Nova York: Oxford University Press, 2002.
  4. Acerca de los hallazgos en el area de Taima-Taima y Urumaco (list of prehistoric animals at Taima-Taima).
  5. Socorro, O.A.A. 2006. Tesoros paleontológicos de Venezuela, el Cuaternario del Estado Falcón. Taima Taima, Instituto del Patrimonio Cultural, 120 p.
  6. José R. Oliver, Implications of Taima-taima and the Peopling of Northern South America. Arxivat 2011-07-07 a Wayback Machine. bradshawfoundation.com
  7. José R. Oliver, Implications of Taima-taima and the Peopling of Northern South America. Arxivat 2016-04-25 a Wayback Machine. bradshawfoundation.com
  8. Oliver, J.R., Alexander, C.S. (2003). Ocupaciones humanas del Plesitoceno terminal en el Occidente de Venezuela. Maguare, 17 83-246
  9. 9,0 9,1 Silverman, Helaine; Isbell, William. Handbook of South American Archaeology. Springer Science, 2008, p. 433. ISBN 978-0-387-75228-0. 

Bibliografia[modifica]

  • Ochsenius, C. I R. Gruhn, eds. (1979) Taima-taima. Un Tardà Paleo-indi Mata Lloc en Northernmost Amèrica del Sud. Informes finals de les 1976 Excavacions. CIPICS/Programa de Documentació Quaternari americà del sud. Imprès en la República Federal d'Alemanya (inclou capítols per J. M. Cruxent, Un. L. Bryan, R. Gruhn, R. M. Casimiquiela I C. Ochsenius)
  • Jaimes Queros, Un. (2003) El Vano, una nueva localidad paleo-india en el ni-occidente de Veneçuela. Maguaré No. 17, pp. 46-64. Gerardo Ardila Calderón, ed. Revista del Departamento de Antropología de la Universidad Nacional de Colòmbia. Bogotá Colòmbia.
  • Oliver, J.R., Alexander, C.S. (2003). Ocupaciones humanas del Plesitoceno Terminal en el Occidente de Veneçuela. Maguare, 17 83-246

Enllaços externs[modifica]