Talaixà

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaTalaixà
Refu-talaixa.jpg
Refugi de Talaixà

Localització

42° 18′ 03″ N, 2° 34′ 21″ E / 42.3008°N,2.5725°E / 42.3008; 2.5725
Població
Total 10 hab. (2009)
Gentilici Talaixenc, talaixenca
Geografia
Altitud 768,5 m
Modifica dades a Wikidata

Talaixà és un petit nucli de població pertanyent al terme municipal de Montagut i Oix. Les cròniques daten el nucli de Talaixà als voltants del segle IX; trobant-se la primera referència escrita cap a l'any 872. L'any 1918 a la zona hi habitaven prop de 130 persones, patint un fort despoblament a la segona meitat del segle XX, arribant als 10 habitants el 2009.[1]

Talaixà[modifica | modifica el codi]

Església de Sant Martí de Talaixà.
Logotip d'Amics de Talaixà

Destaca l'església romànica de Sant Martí de Talaixà, situada al peu de la serra de Talaixà (1252 m alt.), contrafort meridional del puig de Comanegra, i damunt el coll de Talaixà. L'església és esmentada ja al segle X, i fou cedida al monestir de Sant Aniol d'Aguja, que hi establí una cel·la benedictina; passà després a dependre de Sant Llorenç del Mont.

El Coll de Talaixà, que comunica la vall de Beget amb la de Sant Aniol d'Aguja, fou un punt estratègic en el control del contraban per la seva proximitat amb la frontera francesa, d'aquí edificacions com la “Casilla”, on hi havia la caserna dels carrabiners, o la “Canova”, que es convertís en hostal donada l'afluència de viatgers de l'època. Arribaren els anys 60 amb l'arribada també del gas butà a les llars, i a conseqüència d'això, desapareixen la principal font d'ingressos dels garrotxins: el carbó d'alzina. Això comportà el despoblament massiu de l'Alta Garrotxa. Pels vols dels anys setanta, la darrera edificació habitada: La Masò, fou abandonada i Talaixà es queda buit, essent visitada tan sols pels ramaders, caçadors i excursionistes aventurers. Als anys 80 l'Alta Garrotxa passa a ser recolonitzada. Hippies i neorurals, adquireixen les antigues masies i tornen a donar vida a les valls garrotxines. Apareix llavors un personatge peculiar, conegut popularment com "En Rodri", per donar un nou impuls a aquest indret.

El Rodri[modifica | modifica el codi]

Rodrigo Gómez Rodríguez, en Rodri, va néixer a Huelva el 1914, on va ser miner i guàrdia civil. Posteriorment va emigrar a Catalunya per treballar en la construcció. En els anys 80, ell i un amic seu van adquirir les ruïnoses edificacions de Talaixà per reconstruir-les i fer una cantina.

L'any 1988, l'empresa privada "Ormoier SA" va comprar la totalitat de la vall d'Hortmoier per convertir-lo en un vedat de caça, i van instal·lar una gran tanca metàl·lica de centenars de metres impedint el pas de veïns i excursionistes. Va néixer llavors un moviment popular per impedir la privatització de la zona.

A principis dels anys 90 el Rodri es va quedar sol, ja que el seu soci abandona Talaixà, i decideix llavors associar-se amb el Centre Excursionista d'Olot cedint-los una de les seves propietats per construir un refugi excursionista. Les gestions del Grup de Defensa de la Vall d'Hortmoier, format per 37 entitats, van aconseguir que l'ajuntament de Montagut declarés d'ús públic tot els camins, desapareixent així les tanques cinegètiques.

El 1992 es va declarar l'Alta Garrotxa com Espai d'Interès Natural, salvant així la zona definitivament de l'especulació i la privatització.[2]

El 26 de desembre de l'any 2000 en "Rodri" va morir als 86 anys d'edat degut a una greu malaltia. Llavors, Talaixá, perd el seu darrer habitant [3]

Durant els anys 2010, 11 i 12 es va culminar la restauració de l'església de Sant Martí de Talaixà i el Centre excursionista d'Olot va finalitzar també la reconstrucció d'una part de la "Canova", concretament a on habitava en "Rodri", reconvertint-la en un refugi de muntanya. D'altra banda, el grup de "Els Amics de Talaixá" contruiexen el refugi lliure de "Can Torner".

Una placa commemorativa a l'entrada del refugi recorda la figura de l'Rodri.


Fotografies[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Talaixà». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Espai d'Interès Natural de l'Alta Garrotxa en territori.scot.cat. (En catalán).
  3. «Talaixà se queda huérfano.» (en castellano). La vanguardia.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • "Si vas a Hortmoier", Edita Grup de Defensa de la Vall d'Hormoier, Dip. Leg.: GI-1194-1991.
  • "Garrotxa, 20 Excursions a peu", Editorial Alpina, Cossetania edicions, Autor: Josep Mauri i Portoles. DL T 792-2015.
  • "Des de les valls de Camprodom", Gra de Fajol Edicions S.L., Autor: Josep Miró i Ballabriga. Dip. Leg.: GI-661-2015.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Talaixà Modifica l'enllaç a Wikidata